Sembla broma, però és totalment cert. Mariano Rajoy Brey podria tornar a ser president d'Espanya. Bé, no de tots els espanyols, però sí de molts. Vaja, com quan era president del Gobierno. Sí, perquè de la mateixa manera que 1/ Els nens (i les nenes) no venen de París i 2/ Entre del 6 de gener de l'any que ens visiten i el 5 de gener de l'any següent, que és quan ens tornen a visitar els Reis de l'Orient, ses majestats es dediquen a altres feines, els presidents del Gobierno d'Espanya no governen MAI per a tots els ciutadans espanyols. I li diré més. Cap president de cap país del món governa per a tothom. Però no ens desviem de la qüestió i anem a la cosa.

Diversos mitjans de Madrit (concepte) poc sospitosos de ser poc marianistes (el Marca i la COPE) han publicat que Rajoy podria optar a encapçalar una candidatura per presidir... LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE FUTBOL! Em punxen i no em treuen sang!!!

Resulta que l'actual president, Luis Rubiales, no agrada a certs sectors del futbol espanyol. Diuen que sobretot a Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional (la patronal dels clubs) i un dels seus màxims enemics. I aquests sectors estarien intentant convèncer Iker Casillas, exporter del Reial Madrid, perquè encapçalés una candidatura. Però Casillas es veu que s'ho està pensant massa. I, mentrestant, algú hauria pensat que Rajoy era l'home i aquest s'estaria deixant estimar.

Mariano Rajoy, naturalment, té tot el dret a voler presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol, només faltaria. I l'Associació d'Amics de la Capa o Llobarros sense Fronteres. I tothom té dret a ser feliç de la manera que consideri oportuna, mentre no vulneri el codi penal, no molesti o no faci soroll. Ara bé, la pregunta és: cal? Cal seguir situat en un lloc des del qual es continuen remenant les cireres? Rajoy va entrar en política l'octubre de l'any 1981, ocupant un escó al Parlament gallec. I no va deixar de tenir càrrecs públics fins al 21 de juliol del 2018, trenta-set anys després (TRENTA-SET!!!).

Aquest mes de març Rajoy complirà 65 anys. S'ha guanyat molt bé la vida i segur que té un raconet al banc. A més, cobrarà una bona pensió de jubilació i la hipoteca del pis ja la té pagada. Per què no se'n va a casa a descansar, que s'ho ha guanyat? Quina estranya relació tenen alguns amb el poder, que no se'n poden estar? Quina necessitat tenen de seguir anant en cotxe oficial i dinant als reservats dels restaurants on es couen les coses que passen?

Sí, ja sé que el futbol, juntament amb el ciclisme, són les dues úniques coses que realment interessen Rajoy, però escolti, que s'aboni a una plataforma d'aquestes que tenen 56.982 canals d'esports i s'hi passa el dia (i la nit) mirant partits de futbol, fins i tot de la lliga de Botswana. I en una altra tele, mentrestant, va mirant-se repeticions de totes les curses ciclistes hagudes des que un altre Marià, en Cañardo, era petit i començava a pedalar amb un tricicle. Arriba un dia en què no cal seguir manant. Encara que per a nosaltres sigui molt temptador tornar a sentir frases com “Es el club de futbol el que elige al presidente de la federación y es el presidente de la federación el que quiere que sean los clubs de futbol el presidente de la federación”. O una cosa semblant...