“El Procés ha muerto”. Ho va dir Ana Rosa Quintana el 30 de gener del 2018. Va ser el dia aquell en que un càmera de T5 va aconseguir gravar un missatge de Carles Puigdemont a través de la pantalla del mòbil de Toni Comín. Déunostresenyor i les vidents l'hagin perdonat. A Ana Rosa. Avui recupero aquella frase perquè és la que se sent sovint provinent dels despatxos i de les tertúlies dels mitjans comunicació de Madrit (concepte). Sí, fa anys que el Procés ha mort, però té una molt mala salut de ferro i resulta que cada cop que intenten tancar la caixa, ell obre la tapa i surt a passejar. I en dies com avui, el passeig és una marató que ni el kenyà Eliud Kipchoge.

Aquest matí he anat a fer uns vídeos del Iu-Tuber a la marxa que venia de Girona i ha fet nit a Premià de Mar. I amb el company Roberto Lázaro hem anat a trobar-la a Montgat. En aquell moment he començat a entendre que davant nostre teníem una convocatòria que havia desbordat totes les previsions. Com que era impossible fer-nos una idea de quanta gent venia darrera de la pancarta, hem decidit tirar cap endavant i aturar-nos a la C31, just al punt de la desviació que dóna accés a la Ronda Litoral direcció port i observar durant quanta estona passava gent.

La capçalera ho ha fet a les 12.38 i els tractors que la tancaven han arribat a les 14.20. En total una hora i quaranta dos minuts de gent, i gent, i més gent de totes les edats omplint els tres carrils d'una autopista que semblava una Rambla qualsevol el dia de la Festa Major després dels focs. I això és molta gent. Molta. Com també és molta gent la que arribava a BCN amb la resta de columnes i la que ja hi era.

És possible que avui a Madrit (concepte) es mirin de reüll les imatges de les manis. I és possible que demà alguns titulin que la mobilització s’ha desinflat. Sí escoltin, el que vostès vulguin, però un cop més el tema no és si eren 402.188, 568.903 o 831.639 manifestants. El tema és el que va dir Xavier Garcia Albiol al documental sobre les preguntes de l’1-O que van quedar per respondre i que va emetre dimarts TV3​ dins del programa Sense Ficció: “Si algú pensava que podria aturar la part de la població que és independentista i que aniria a votar l’1-O és que no coneixia la realitat d'una part del poble de Catalunya”.

Efectivament la qüestió és aquesta, és impossible aturar dos milions i mig de persones, més les que no són indepes però rebutgen la sentència. I avui encara no és dia d'analitzar què està passant perquè encara està passant i som en terrenys inexplorats, però a Madrit (més concepte que mai) algú hauria de començar a fer cas a aquells dels “seus” que ja fa temps els expliquen la realitat. Perquè, sí, sí, els indepes s'han autoenganyat molt i bla, bla, bla, però allà han deixat la solució a un problema molt complicat en mans d'insensats com Pérez de los Cobos i de jutges que s'han cregut que ells són els salvadors de nosesapbenbé quina pàtria i que tenen com a principal preocupació fer mèrits per ascendir i tenir una bona pensió de jubilació.

I així es poden guanyar eleccions, rebre medalles autoatorgades i guanyar-te molt bé la vida, però no es solucionen els problemes. I a Catalunya tenen un greu problema. Cada dia més. I no el solucionaran amb pilotes de goma.