Fa mesos que sento i llegeixo gent molt important, amb molts càrrecs de molta responsabilitat molt important i amb cognoms molt compostos i molt llargs que no paren de dir que la llei està per complir-la. Encara que sigui injusta.

I quan ho llegia i ho sentia sempre pensava dues coses: 1/ I això hem de fer-ho encara que la llei hagi estat aplicada per gent que vulnera la llei de forma tan il·legal com prevaricadora?, i 2/ Què passarà quan aquests apologetes del compliment de la llei hagin de complir ells la llei? Doncs ara que han succeït les dues coses, comprovem què ha succeït.

En relació al punt 1, haig de dir que estic esparverat i esgarrifat. Perquè resulta que el passat 23 de setembre em vaig llevar amb la notícia que havien detingut un perillós grup terrorista de CDR que tenia Goma2, amb la qual ja havien fabricat i provat artefactes explosius, i disposaven de documentació molt detallada de possibles objectius. Aquell dia també vaig veure imatges del lloc on preparaven les bombes, amb la famosa olla que estava a punt de ser usada per causar una massacre. I també vaig veure com la Guàrdia Civil tardava un minut (de rellotge) en rebentar a cops la porta del pis d'un dels detinguts. I aquell dia vaig estar molt feliç de saber que ens havíem deslliurat d'una gent tan perillosa. Però ara estic molt intranquil. Sap per què? Perquè tots aquells perillosos terroristes de molta malícia són al carrer. TOTS. A la presó ja no en queda ni un. I als dos últims el jutge diu que els deixa en llibertat perquè ja no poden destruir proves ni fugir. Ah no? I, per què no poden fugir avui i la setmana de Nadal sí, cosa que llavors justificava tenir-los a la presó? En canvi, el jutge no diu res de si poden seguir fabricant bombes com les que estaven fabricant sense parar fa tres mesos. I, com és lògic, un servidor té molta por. Home, vostè dirà... ara mateix circulen pel carrer i lliurement els set integrants d'una banda terrorista tan perillosa que fins fa tres dies un d'ells estava a la presó en règim d'aïllament. Però es veu que la màgia potàgia ha aconseguit transformar-los de terribles assassins en potència a terroristes, però no gaire. Entranyable.

I pel que fa al punt 2, el meu dubte és saber aquí qui ha de complir la llei i qui no. Sap què passa?, que jo soc molt limitat i les coses se m'han d'explicar molt bé perquè les entengui. Hauria de sortir algú molt important d'un tribunal molt important i dir-me, per exemple: “Guaiti, vostè ha de complir sempre la llei, perquè ho dic jo, però jo no haig de complir-la mai, perquè ho dic jo. I com que vostè no és jo i jo sí, vostè fa el que jo digui i a callar, que vostè no només no és ningú sinó que és un putu desgraciadet. I vigili que no l'acusi de terrorista i el foti tres mesos en una garjola en règim d'aïllament”.

Jo crec que si algú ens expliqués les coses d'una manera clara i entenedora, seria el millor. Per a tothom. Pels que hem de complir la llei i pels que ens dicten la llei que hem de complir, del compliment de la qual ells n'estan exonerats. Per llei. Concretament per la seva.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat