Avui mateix li ha tornat a passar. Tampoc no hi ha hagut manera. Un cop més ha estat impossible. I miri que fa mesos i mesos que ho prova, però pobre home no se'n surt. Ell entra a l'aplicació “La meva euroordre”, segueix els passos que creu correctes i, PATAPAM!, quan prem l’enter, li surt denegada la sol·licitud. Realment això sí que és estar de pega. Perquè miri que ell s'hi esforça. I amb tossudesa. I persistint. I està molt convençut de fer les coses bé perquè tots els seus amics li ho diuen: “Es que lo estàs haciendo muy bien, muy bien”, Però esclar, els amics que no ho són de veritat sinó per interès sempre et donen la raó. El problema és quan t'enfrontes a la realitat i la cosa no va d'amics fotent-te copets a l'esquena sinó de fer les coses ben fetes. I, en el cas que ens ocupa, intentar sostenir les teves tesis amb una base legal sòlida i ben argumentada.

Total, que aquest matí s'ha llevat ben tard ben tard -que és la millor manera de no ser imparable quan et poses a pencar, tot i que si s’hagués llevat ben d'hora ben d'hora tampoc no hauria servit de res perquè es tracta de fer la feina correctament, no a l'hora que la fas- i s'ha posat davant l'ordinador. A l'aplicació hi ha posat el seu DNE (Document Nacional d’Euroordre) i la contrasenya (1, 2, 3, 4, 5). Ha anat a la pestanya del Tribunal General de la Unió Europea, ha clicat, i immediatament li ha sortit el següent missatge: “Davant seu en aquest moment hi ha 456.983 motius pels quals en breus instants vostè rebrà una altra plantofada amb la mà oberta. Lamentem no poder dir-li quantes n'ha rebut a data d'avui pel mateix motiu perquè n'han estat tantes que ens hem descomptat”.

El nostre heroi ha clavat la mirada en la pantalla i ha seguit llegint: “Que no, hòstia que no, que les euroordres no estan actives! Vol que li diguem en xinès? Doncs no pateixi que ho posem al google translate: Ōuyuán dìngdān bù huóyuè. I si ho prefereix amb cal·ligrafia 欧元订单不活跃, doncs també. Què, ara ja sí? SUS-PE-SES! Estan suspeses! Sap què vol dir quan una cosa està suspesa? Vol dir que el desenvolupament d'una acció està detinguda, interrompuda o deixada sense efecte durant un temps indefinit”.

El seu gest ha estat immutable. Novament no s'ha donat per al·ludit i ha començat a reomplir el formulari. Una vegada més. Per tornar repetir l'acció. Perquè ni la realitat el dona per vençut. Però quan encara no havia ni acabat d'escriure el seu nom, l'aplicació li ha enviat un nou missatge: “On vas? No pretendràs tornar a activar el procediment, oi? Però que encara no t'ho hem dit prou clar? Quants cops t'ho hem de repetir? Què és el que no has entès? Noi, és que tampoc és tan difícil: NO. Una ena i una o. No cal cap mesura cautelar per refermar la immunitat de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, NO. I saps per què? Perquè la causa d'origen del Suprem i l’euroordre que se'n deriva estan suspeses. Perquè això funciona com la porta de seguretat doble d'entrada a un banc, que fins que no es tanca la primera no s'obre la segona. O com el peatge, que fins que no pagues no s'obre la tanca. La diferència és que aquí no hi ha portes ni tanques sinó les prejudicials que tu mateix vas sol·licitar. Fins que no es resolguin, no hi pot haver cap altre tràmit, inclosa l’eurooordre. Què, ara ja sí? Això s'entén? Doncs va, un iogurt i a dormir. I per agafar la son, res millor que comptar euroordres denegades. ¡Buenas nooooches, hasta mañana, los Lunis y los niños nos vamos a la cama!".