Alguns ja feia temps que s'ho ensumaven i alguns altres veien que Lorena Roldán cada cop tenia un paper més destacat a l'hora de fer declaracions. Era evident que l'estaven promocionant. I, tot i que la protagonista va negar-ho fa tres setmanes a can Évole, avui ho ha confirmat. Cosa que demostra que això de no dir sempre la veritat sense que es noti és una cosa que s'aprèn. Inés Arrimadas, cap de l'oposició al Parlament, se'n va a Madrid. I, com que les coses mai passen perquè sí, hi busquem una explicació? O, més ben dit, una expleculació, que seria la barreja entre explicació i especulació.

Des del prisma català semblaria que Ciutadans sap que ha tocat sostre. Ara que la paraulota es fa servir tant, saben que el seu “momentum” ja va passar. I no tornarà. De moment. Això ho confirmaria la desaparició de la paraula eleccions del seu llenguatge polític de cada dia. S'hi ha fixat que Ciutadans ja no demana mai eleccions? Deu ser perquè saben que a partir d'ara només podrien anar cap avall.

En el moment del blanc o negre de les eleccions del 155, Ciutadans va ser vist per l'unionisme com el vot útil i va arreplegar suports prestats de tothom, sobretot del PSC i el PP. Però un dels elements importants en aquest fenomen és que la candidata no provocava rebuig en els possibles votants arribats d'altres partits. Arrimadas era una marca molt potent i si ara Ciutadans hi renuncia és perquè Catalunya ja no és el seu objectiu. Quin és ara, per tant, l'objectiu? Governar Espanya? Doncs sembla que sí.

I per poder ser parella de ball a Madrit (concepte) del partit guanyador o dels perdedors que puguin sumar, cal treure el màxim d'escons a BCN. La capital catalana té 31 diputats en joc i, per tant, és més senzill aconseguir gratar aquí alguna cosa que en altres llocs. Sobretot si ho comparem amb les famoses circumscripcions on s'hi juguen només entre un i sis diputats, que són 35 de les 52, i on la famosa llei d’Hondt fa que sigui molt difícil que el tercer partit pugui treure el cap. Sap allò que diuen que el PSOE treu bons resultats si el PSC treu bons resultats a Catalunya? Doncs Ciutadans s'ho aplica.

Amb Arrimadas de cap de llista per BCN, a més, es fa una OPA (hostil) al PSC. I si molts votants socialistes de l'“A por ellos”, entre les formes suaus de Meritxell Batet i aquesta imatge guerrillera que últimament mostra la líder catalana de Ciutadans, opten per la segona?

Però hi ha un altre element que no hem de perdre de vista. A Madrid fa temps que hi ha un rum-rum sobre Albert Rivera. Els que hi entenen expliquen que l'anomenat món Ibex-35 no hi confia i que veurien bé una Arrimadas candidata. Potser la maniobra inclou totes les coses sobre les quals hem especulat fins ara i la cirereta és que, si Rivera no obté el resultat esperat per molts dels que han apostat clarament per ell, el recanvi ja estaria assegut al Congreso. Sobretot tenint en compte la possibilitat que s'hagin de repetir eleccions si les sumes no surten, com ja va passar amb les del 20 de desembre del 2015 i les del 26 de juny del 2016.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat