Ciutadans ha convocat aquest dijous a les 19.00 un acte a la plaça del rellotge de Santa Coloma de Gramenet anomenat “trobada ciutadana”. I he anat a veure què hi explicaven.

A les 18.30, ja estava l'escenari a punt i a cada una de les cadires disposades per al públic, en total 11 files per 30 cadires, 15 a banda i banda i amb un passadís al mig, hi havia la publicitat de l'acte. Aquesta:

Com que a aquella hora només un servidor corria per allà, una noia se m'ha acostat per preguntar-me: “¿Qué hay hoy aquí?”. Li he dit que un acte polític. M'ha respost que ella no era política i ha marxat rient.

A tres quarts ja hi havia tres persones a la fila 3 de cadires del cantó esquerre de l'escenari i un noi a la fila 8 del cantó dret. Sonava una música en bucle amb una percussió molt marcada, però amb un fons electrònic estil chill out.

La gent anava arribant i a les 18.53 he comptat 33 persones dretes fora de la zona de cadires, com observant l'escena. Sap allò de “hi som, però no hi som”? Doncs això. Ha aparegut un senyor que estava passejant el gos i ha saludat un conegut que estava assegut a l'última fila. El del gos ha preguntat a l'altre què hi feia allà i l'altre li ha dit: “Ve Inés Arrimadas a parlar de polítiques socials”. També anaven apareixent diputats de Ciutadans al Parlament, inclòs Carlos Carrizosa, l'home de les ulleres penjades al coll i que es munten i es desmunten a voluntat gràcies a un imant que uneix les dues parts per la part del pont nasal. Quan ha acabat l'acte m'ha fet saber que al grup parlamentari són conegudes com les “les Carriglasses”.

A les 19.01 se’ns ha comunicat: “L'acte és a punt de començar. Vagin seient”. Els (i les) 33 que eren drets (i dretes) i que ara ja eren el doble, ni s'han immutat. Ha estat quan ha passat un matrimoni que s'han aturat, s'han mirat la cosa i ella, com tenint un esclat de memòria, ha exclamat: “Ah sí, aquí hi actua la Inés Ballester”. I també ha estat quan un senyor gran m'ha preguntat qui parlava. Li ho he explicat i ha marxat. Ha tornat i llavors m'ha preguntat l'hora d'inici. Li ho he dit i ha acabat seient en una de les poques cadires que quedaven encara lliures. Concretament a la sisena fila

A les 19.17 ha arribat Inés Arrimadas, baixant a peu pel carrer que desemboca a la plaça i ja microfonada. Jo he observat la taula de premsa i m'he adonat que, a part de la gent de premsa del partit, jo era l'únic periodista. O sigui que tot això que li estic explicant és una exclusiva total (i mundial).

El primer a parlar ha estat en Dimas Gragera, regidor de Ciutadans a Santako. Ens ha explicat que va néixer al carrer del costat “com en Tamudo” i ha aprofitat per criticar l'alcaldessa i per parlar de la crisi del petit comerç local, posant exemples de botigues que han tancat recentment.

Després ha pres la paraula Noemi de la Calle, diputada i portaveu d'Afers Socials. Ha parlat sobretot del problema de l'habitatge i ha explicat que Ciutadans van ser els primers a plantejar la dació en pagament.

A les 19.39 ha estat el torn d’Arrimadas, que mentre parlaven els altres dos participants, prenia notes. El primer aplaudiment dels presents ha estat quan ha anunciat que a la famosa Xurreria Manchega s'hi ha cruspit uns xurros amb xocolata boníssims.  

I després ha arribat l'altra teca, la del contingut: “Catalunya és el que és gràcies als barris de gent treballadora”, “som el partit del món real i de la gent normal”, “l'ascensor social s'ha trencat i els joves no troben feina”, “l'objectiu principal del Govern de la Generalitat és que els nostres familiars a Andalusia i Extremadura siguin estrangers” o “quan governem no tindrem estructures duplicades ni corrupció”.

Ha insistit molt en la despesa que fa el Govern en “nacionalisme” i en “televisió i ràdio” en comptes “d'invertir en sanitat i dependència. Menys independència i més despesa en dependència”. Ha criticat diverses vegades el PSC, “un partit amb un model esgotat” que “és corresponsable de les polítiques de Puigdemont” i no ha esmentat el PP ni directament ni indirecta.

Ha parlat de les famoses urnes, però per dir: “desitjo que es posin les urnes, per poder fer unes eleccions autonòmiques que guanyarem per governar”. I a les 19.59, i fent un petó a l'aire als assistents, ha finalitzat l'acte. I després, fotos i més fotos amb els presents. Desenes. I salutacions. I la gent explicant-li la seva vida. I ella somrient i preguntant-los coses.

I així fins a les 20.45. Mentre ella atenia assistents, jo seguia atenent gent. Una senyora amb hiyab m'ha preguntat si la Inés era l'alcaldessa. Li he dit que era la cap de l'oposició en el Parlament. Ha fet cara de “què m'està explicant aquest senyor?” i m'ha dit: “Llavors no cal parlar amb ella perquè no li puc demanar res” (sic). I ella i carret de la compra, han marxat. I el seu lloc ha estat ocupat per una nena amb un xandall del Barça que m'ha explicat que juga a hoquei herba, amb gespa artificial, i que estava molt cansada perquè avui l'han fet córrer una hora. I, a continuació, ha estat el torn d'un matrimoni de jubilats que m'han fet saber “que aquesta noia ens agrada molt” (Arrimadas) i que la setmana vinent se'n van de viatge a Canàries.  

Quan Arrimadas ha acabat de fotografiar-se i de parlar amb tothom ha vingut cap a mi a preguntar-me com havia vist la cosa. Li he comentat que ha estat el doble de temps amb la gent que xerrant i m'ha respost: “I ja és això, no?”. I sí, segurament era això. I, com que ningú més se m'ha acostat a preguntar-me ni a explicar-me res, he decidit marxar. Això sí, pensant en aquest nou periodisme multitasca que t’obliga a escriure, a fer fotos i vídeos, a enviar material per als directes... i a fer d'informador de ciutadans diversos que veuen en tu algú que els resoldrà els seus dubtes. I això demostra que encara som útils i que aquesta professió potser encara té futur.