Dilluns 23 d'octubre del 2017. Set agents del Cuerpo Nacional de Policia (CNP) allotjats al vaixell del Piolín surten de copes pel barri del Born de BCN. Acaben en un bar, molt beguts, i allà, segons asseguren testimonis presencials i els propietaris del local, es dediquen a cridar i a molestar els clients, es neguen a pagar les consumicions, maltracten als cambrers i els exigeixen que els parlin en espanyol “porque Barcelona es España”.
La festa va acabar amb els policies exigint que els servissin una última ronda. Davant la negativa dels cambrers, que per cert eren italians i no catalans com creien els agents (biba la intelijenzia!), la reacció va ser dir: “¡Somos la puta ley aquí en Barcelona! ¡Cerráis y abrís cuando decimos nosotros!”.
Un dels cambrers va explicar llavors a RAC1 que un els policies el va agafar pel coll i el va amenaçar amb un tamboret mentre un altre saltava a l'altra banda de la barra, destrossava el sortidor de cervesa i trencava diverses ampolles de vidre. Quan els Mossos van arribar al local van ser rebuts amb crits de “rates” i “putos catalanes”.
La versió dels membres del CNP és que els havien robat un mòbil, que finalment va aparèixer a la zona de la barra on un dels piolins hi havia saltat.
Ja en aquell moment Jon Iñarritu, que llavors era senador per EH Bildu, va presentar una pregunta escrita sobre els incidents. La resposta que va rebre va ser nivell “hace tiempo que vengo al taller y no se a qué vengo”:
Ara Iñarritu és diputat al Congrés i a mitjans gener va tornar-hi. Avui el periodista de RAC1 Benet Iñigo ha fet pública la resposta del Gobierno. Torna a ser allò del “taller” però aquest cop es comunica que el jutjat d'instrucció número 12 de BCN va arxivar definitivament el cas el passat 3 d'octubre .
La famosa cançó dels Gabinete Caligari deia que la “Culpa fue del Cha, cha, cha”. En aquest cas la culpa va ser dels cambrers. I de les croquetes. Les del vaixell. Segur. Sotmesos a una pressió croquetil com aquella, amb uns exemplars tan mancats de nivell i qualitat, és normal que els piolins sortissin d'esbarjo una miqueta alterats. Tot i que cal manifestar que sobre el trist musclo que es veu a la imatge també podríem parlar-ne extensament...
Per tant, al final van ser 90 milions d'euros gastats en un desplegament que no va trobar cap urna però sí que va trobar ulls, caps, costelles i altres parts toves de sediciosos colpistes violents amb els braços alçats oferint resistència passiva. Van ser 90 milions gastats en llogar un vaixell decorat amb dibuixos animats per hostatjar-hi els aguerrits soldats de l'ordre constitucional, cosa que demostra al món on viuen alguns. 90 milions invertits en croquetes de suro i musclos de roca, però de La Roca del Vallés. Concretament del mateix centre urbà.
I després van venir els plusos i les medalles pels 5 mil policies i guàrdies civils (o 6 mil, o 7 mil, o mai sabrem quants van ser exactament) que van sortir dels seus pobles cridant “a por ellos” i van tornar-hi com si vinguessin de les creuades. I la cirereta ha estat demostrar-nos qui té la impunitat que et dóna el poder. Per si encara no ens havia quedat clar.