A la justícia política espanyola totes li ponen. Mentre és jutge i part. Naturalment. El problema ve quan les seves decisions (polítiques) són analitzades per una justícia que no és la que ells controlen. Llavors, cagada pastoret. Perquè llavors perden. Sempre. De tot el relacionat amb el Procés, la justícia espanyola ha fracassat amb un percentatge superior al del 100%. I esperi's que falta per sortir la grossa, que serà quan la justícia europea analitzi la sentència del Suprem per l’1-O i li digui coses poc agradables.

I pel que fa a les euroordres, doncs miri el resultat també és espectacular: Llarenisme, 0; Justícia Normal, Totes. Un dos a la travessa. L'última, la d'avui, la del Cas Valtònyc, dient-li a Espanya que, sisplau, facin el favor d'aplicar la llei com toca, no com els rota. Que no es pot usar una llei posterior als fets jutjats per pretendre castigar amb més pena al condemnat. Que això no funciona amb el sistema conegut amb el nom de “com a mi em peta”. Que és molt lleig vulnerar la llei, i sobretot que ho faci qui ha d'aplicar-la.

Per tant, aquesta humil columna torna a ser servei públic i s'afegeix a la campanya de l'emergència climàtica proposant alternatives per reciclar convenientment els fulls que han estat usats per presentar les diverses euroordres. La idea més senzilla i ràpida és embolicar entrepans de sardines o tonyina de llauna, però hi ha altres opcions més treballades. Com que directament són paper mullat, podem fer-les servir per fabricar paper maixé casolà amb el qual elaborarem simpàtiques escultures que després podem situar en qualsevol de les rotondes que omplen el nostre país.

Però tallades en petits fragments podem reconvertir-les en alegre confeti amb el qual amenitzar divertides manifestacions de Jusapol. I fent un parell de forats als extrems de cada full, podem convertir-les en mascaretes, ara que van tan buscades. En aquest cas, la coincidència és total perquè ni les mascaretes ni les euroordres serveixen per a res. I amb una miqueta de vinagre són perfectes per netejar els vidres.

També podem usar-les com a paper. En la banda no escrita del full hi podem apuntar les vegades que Umititi és desbordat pels davanters rivals durant un partit. Fins i tot en els que no juga. Sí, és cert que necessitarem moltes i moltes pàgines perquè hi càpiga tot, però gràcies a Déu el llarenisme no s'està de res i de material no en faltarà.

Ara que els caps de setmana Catalunya fa olor de calçot, el paper de les euroordres és perfecte per guardar-hi les cebes un cop passades pel foc. Juntament amb l'ús de la nyora en l'elaboració de la salsa, embolicar els calçots en paper un cop cuits és el gran secret d'aquesta menja tan nostra.

Les euroordres també són perfectes per tapar les sortides dels aparells d'aire condicionat de despatxos, oficines i sales diverses que tenen l'estranya habilitat d'enviar-te directament a la cara o una escalfor venusiana (460 graus), o una gelor pròpia de Neptú, (235 sota cero).

Macerats amb una barreja de Varon Dandy i Brummel són perfectes en marisqueries de polígon industrial perquè es netegin les mans clients que, encara avui, duen l'ungla del dit petit de la mà dreta uns 5 centímetres més llarga que la resta.

I finalment, agafades amb gomes de pollastre (usades) li poden ser de gran utilitat a Societat Civil Catalana per fer barricades en aquestes protestes que pensen organitzar els divendres als túnels de Vallvidrera per impedir que no-se-qui de la zona alta de BCN no pugui anar a esquiar.  

Perquè, el que seria per empaperar indepes no, però per tota la resta, les euroordres són la solució.