Aquesta peça d'avui necessita un petit esforç per part seva. Ara vostè m'ha d'imaginar amb una gorra de caçador de color gris, una pipa, una lupa i amb un Watson al costat. Ja? Perfecte. Em veu caminant amunt i avall una miqueta nerviós, oi? Sap que estic fent? Estic analitzant un misteri molt misteriós sobre el qual li explico els detalls.

Resulta que al president del Parlament, Roger Torrent, li van piratejar el mòbil personal amb un programa anomenat Pegasus, que només està a la venda pels estats. O sigui, un servidor de vostè aniria a pegasus.com i ompliria el formulari de comanda amb un text del tipus: “Desitjaria adquirir una unitat del seu producte de cara a espiar-me el mòbil a mi mateix, perquè 1/ espiar als altres és molt lleig i il·legal i 2/ després de la pandèmia estic transitant per un procés introspectiu molt intens i saber el contingut dels meus propis correus, converses i missatges m'ajudaria molt a culminar l'objectiu anhelat. Per qualsevol cosa, quedo a la seva disposició sota el nom en clau de Paco”. I seguidament clicaria a “afegir el cistell”. I llavors el sistema em diria: “Error”. Per què? Perquè jo no sóc cap estat ni cap govern.

I ara vostè s'estarà preguntant què hi estic fent dins del seu cervell amb una gorra de caçador de color gris, una pipa, una lupa i un Watson al costat. Doncs hi faig de detectiu i investigo quin estat o govern hauria comprat el sistema Pegasus per espiar Torrent. I, li ho confesso, vaig molt perdut. Molt. No puc arribar-me a imaginar quin pot haver estat. Potser hauria de dur la lupa a graduar? La gorra em va petita i no m'arriba la sang al cervell?

Sí, ja sé que hi ha gent molt malpensada que avui està dient que aquest país o estat espia podria ser Espanya, però això és impossible. ¿Com vol que el President del Parlament de Catalunya sigui espiat per un estat o país on els Jordis han estat condemnats a nou anys de presó per pujar a un cotxe desballestat i on un govern sencer ha estat engarjolat per una sedició que no va succeir? ¿Com vol que en un lloc on una Junta Electoral decideix quan s'han de fer unes eleccions inhabilitant el President de la Generalitat, ara s'hagi comprat un programa espia? És que el que no pot ser no pot ser, i a més és impossible.

És utòpicament quimèric ni tant sols suposar que això pugui passar a l'estat o país on la policia pot detenir-te a casa teva acusat de ser un terrorista que té preparats explosius a punt de ser usats i deixar-te en llibertat al cap de tres mesos per falta de proves. O en un estat o país on agents amb armilles antibales i armes llargues et passegen emmanillada fins l'Audiència Nacional acusada de preparar un atemptat contra una caserna de la Guàrdia Civil, com li va passar a Tamara Carrasco, i un sistema judicial et fa estar més d'un any sense poder sortir del teu poble perquè el teu expedient va a parar a la carpeta dels mals endreços. Un país o estat on et pots dir Sandro Rosell o Joan Besolí i pots estar dos anys en presó provisional, deixar-te sortir quan comença el judici i després ser absolt.

No home (i dona), no. Rotundament no. Poso la mà en una vitroceràmica desendollada que això hagi pogut succeir en un país o estat on reputats mitjans de comunicació publiquen cada dia i en fascicles col·leccionables la venjança d'un expolicia engarjolat i una amant que vol conservar els generosos regals d'una persona no menys generosa que anava repartint milions d'euros com qui reparteix penals a favor del Real Madrid. Un país o estat on les clavegueres van per la superfície i la fortor ja arriba als afores de Plutó.