Hi ha dies que, no saps per què, tenen una tendència. O tot va bé, o tot va malament, o tot va tard, o tot és molt complicat, o tot funciona com una seda... o tot és que no. I avui toca això. Avui toca que tot sigui que no.

No del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a investigar el famós xat dels jutges. Ho recorda, oi? Alguns magistrats van deixar per escrit que no eren gaire partidaris dels indepes. Doncs bé, resulta que els senyors CGPJ avui han dit que no han rebut cap queixa sobre el contingut del xat. I, esclar, com que ells no actuen d'ofici, doncs que ho deixen estar. Pa qué, oi? Bé, a part que també ha prescrit (avui en dia tot caduca molt ràpid). En definitiva, que no, que no podrà ser.

No, també del CGJP, al tema dels jutges i dels fiscals que estaven de festa amb menors, que és allò que va explicar l'actual ministra de Justícia durant el dinar on va ser gravada per Villarejo i que va succeir quan ella era fiscal. Diuen que s'ho han mirat i no els consta cap curs de jutges ni de fiscals a Cartagena de Indias. Ni durant aquelles dates ni mai. O sigui, l'actual ministra, quan era fiscal, va anar a Colòmbia per participar en un fòrum de formació que no va celebrar-se mai. Misteri misteriós.

No del Tribunal Suprem a investigar el màster de Pablo Casado. Que sí, que hi ha indicis d'haver-se “dispensat un tracte de favor a l'aforat”, però que això no és cosa seva, ja que som davant "d'un altre tipus de consideracions alienes al Dret Penal". Vaja, que no. Tampoc.

No del jutjat d'instrucció número 7 de Saragossa​ (segons la pàgina del Poder judicial el titular és el senyor Rafael Lasala Albasini) a actuar en contra de l'eixerit aquell que va amenaçar de mort el president Puigdemont i a Pablo Iglesias muntat en un tanc en marxa. Ah, i, a més va fer-ho... IMITANT A TORRENTE! L'arxivament es fonamenta que les amenaces “són una farsa sense cap valor intimidatori”.

En aquest cas, però, som davant d'un lletraferit que ha aprofitat la sentència per compartir amb els mortals la seva florida prosa. I amb moments memorables com: “Després d'un procés amb constants al·lusions a l'èpica, la gesta, a la dignitat, a la unió de tots els independentistes davant un suposat adversari construït amb constants distorsions històriques, culturals i socials, el promotor de l'impuls final es va convertir en un pròfug deixant amb la seva acció els seus més directes col·laboradors a les portes de la presó”.

Llàstima que avui és el dia del no perquè, si no, el senyor jutge podria haver començat una esperançadora carrera com a comentarista de l'actualitat. A veure si de cara a la pròxima sentència tenim més sort i la publica en un dia que toqui que tot sigui que sí.