Apujo la persiana. Fa un dia 100% primaveral. Això vol dir poti-poti de sol i pluja a parts iguals. És dissabte. I ho sé perquè a mig matí han anunciat roda de premsa de Pedro Sánchez. A l'hora de dinar. Per variar. Quan això acabi, que no sabem quan ni com serà, enyoraré molt aquests dissabtes primaverals durant els quals, en comptes d'estar assaborint tranquil·lament un merescut àpat, estava assegut davant del televisor empassant-me aquestes apassionants rodes de premsa. Ah, i la majoria de vegades encavalcant-se amb la del President Torra. Però tinc una bona notícia. Sobretot per mi. Avui, de les tres persones citades, dues ens hem agafat festa.

Sí, avui el President Torra no ha comparegut i servidor de vostè, tampoc. Bé, més que no comparèixer, en el meu cas ha estat una deserció insubmisa fruit de la saturació. Però no meva. Per resumir-ho una miqueta li diré que després de 65 dies seguits tinc el cervell tan ple de paraules que ja no me n'hi caben més. I aquest matí el cervell m'ha dit: “Escolta, jo ja no sóc capaç de retenir més informació, la majoria de vegades contradictòria entre sí. O callen o desconnecto”. I com que no callen ni sota l'aigua, ha dimitit. El meu cervell. Ell sap que aquest és precisament l'objectiu de tothom que xerra molt, que el personal acabi esgotat i llavors aprofitar per colar-nos-la. Encara més. Però m'ha dit: “Mira tu, em rendeixo. Ells són molts i jo només un. Tenen més capacitat de paraulejar que jo de retenir i ho saben. Per això no tenen compassió de nosaltres. A més, usen paraules buides, que a dins porten aire, i per tant encara ocupen més espai. Necessito buidar la paperera. Avui no comptis amb mi. Mira't si vols la roda de premsa, però sense mi”. I, esclar, vostè què hauria fet? Mirar la roda de premsa sense cervell? No calia, oi?

Haig de dir, però, que el comprenc i, a més, sé que no ho fa de mala fe. El meu cervell. I, serà per sort o pel que sigui, ha triat un bon dia. Sí, perquè avui Pedro Sánchez ha sortit només per dir-nos que demanarà una última prorroga de l'estat d'alarma d'un mes, cosa que fa dies sabem perquè 1/ Moncloa ho va filtrar i 2/ Ja l'està negociant. Total, que no ens hem perdut res.

El cas és que quan el teu cervell plega, el teu cos ha d'ocupar el temps en alguna cosa de profit. Així doncs, tralarà, tralarà, me n'he anat al parc fluvial del Besòs a veure si era cert que hi ha controls intermunicipals. I sí, ho era. Al punt on se suposa fan frontera els termes municipals de Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet hi havia un cotxe dels municipals que deixava passar riu amunt i sense dir-los res a centenars de ciclistes, patinadors, rúners (allò que abans en deien gent fent fúting i abans d’abans gent que corria), passejants, badocs... ah, i personatges amb patinets elèctrics a tota hòstia, que no sé jo quin sentit té sortir a 2/4 de nou del matí a donar-li gas a un estri mecànic on el màxim esport és moure el canell.

El cas és que quan tota aquesta gent que prèviament havia pujat, després baixava, eren aturats pels uniformats per recordar-los que no es poden creuar municipis. El més interessant és que un dels dos, que explicava que no els multarien pas sinó que únicament els avisaven, ho feia amb el nas fora de la mascareta. Tota l'estona, pobre. Perquè quan parlava li queia. I ell se la pujava, però el disseny estava pensat per deixar el nas despullat davant la fresca matinal. Per molt que s'esforçava, era materialment impossible que la mascareta no acabés dipositada al seu llavi superior. Fins i tot quan, amb cara de resignació, sentia les explicacions dels diversos esportistes, pam, li baixava. Ella sola. Felicitats sinceres a qui fabrica mascaretes en forma de rombe, que queden balderes i no serveixen per a res.

A falta de cervell, el millor que podia fer un servidor la resta del dia era mirar-me vídeos de la manifestació que cada dia fan a la zona zero de la Zona Nacional madrilenya. Feia temps que no veia moments tan memorables. És tot tan delirant que sembla que una ment perversa i molt de la broma hagi anat als de La Cubana i els hagi dit: “Escolteu, us contracto. Heu de fer una paròdia del tipus de gent que viu al barri de Salamanca, però amb tots els tòpics i tots els tics. I exagerant molt. Us disfresseu i cada dia us manifesteu de la manera més esperpèntica, ridícula i que faci més vergonya possible”. I ho estan clavant. Aquesta parella, per exemple, és SEN-SA-CI-O-NAL!

Però els supera aquesta senyora que ha sortit per diversos mitjans i que pel que diu, té una escola on hi fa de mestra. A Antena 3 va manifestar-se en contra de les vacunes:

I a Cuatro diu que el virus no existeix, però això sí, ho diu amb una mascareta posada. No fos cas...

El que diu aquesta indocumentada faria riure si no fos pels 27.563 morts, els centenars de milers de persones que es quedaran sense feina, els milers que ja avui mengen gràcies a la caritat i els que patiran seqüeles psicològiques. Però el més preocupant és que d'aquesta senyora depèn part de l'educació de molts nens. Què els explica a classe? Que les vacunes són dolentes? Que el coronavirus se l'ha inventat Pedro Sánchez per fotre'ls? I si és capaç de dir això, no vull ni saber què pensa d'altres qüestions. Naturalment tothom pot dur els seus fills a l'escola que vulgui, però sempre que no estigui en mans de gent tan pintoresca que n'hi ha per trucar a Can Pere Mata i que se’n facin càrrec. Bé, si no som davant d'un cas perdut del tot. Que una cosa és que el cervell et marxi una estona perquè està saturat i l'altra és que faci de mestra gent que a l'espai on hauria de tenir el seu s'hi hagi dipositat una família de paneroles neuronalment mancades.