Apujo la persiana. Fa sol i el que m'arriba del carrer és de tot menys silenci. Després, al llarg del dia, veuré fotos i vídeos i diverses persones m'explicaran que per pobles i ciutats catalanes hi ha més moviment que a la junta del Barça. Sí, sí, a Madrit (concepte) també n'hi ha, ho sé, però en comptes de preocupar-nos tant per ells, potser que ens preocupem dels “nostres” propis gamarussos, que en tenim. I tants que podríem dedicar-nos a l'exportació. Està molt bé ensenyar les cues de cotxes sortint de Madrid (en aquest cas ciutat) que, compte, estan causades pels controls policials. I, sí, a Madrit (ara torna a ser concepte), són molt insolidaris i bla, bla, bla, però sembla que necessitem culpar-los a ells dels nostres mals, quan nosaltres sabem fotre exactament el mateix.

Però del que està passant aquests dies amb la mobilitat hi ha un parell de coses que no entenc. A veure, estem tots confinats a casa, no? I a fora, menys botigues bàsiques, està tot tancat, oi? No hi ha oberts bars, ni botigues de consum pur i dur, ni restaurants, ni pistes d’esquí, ni cinemes, ni processions, ni misses, ni centres comercials, ni discoteques, ni podem sortir a passejar ni a fer esport, oi? Vaja, que no hi ha on anar. Llavors, què hi va a fotre la gent a la torreta o a l’apartamentet? Marxa de les quatre parets de casa seva per tancar-se entre unes altres quatre parets i arriscant-se a una multa? On és la gràcia de la cosa? I el dubte més inquietant, que m'hi ha fet pensar el meu amic el biòleg enciclopèdic. A veure, si la gent és a casa sense treballar, ¿per què marxen de Setmana Santa justament avui i no van marxar, per exemple, dilluns? O dimarts? Tant li fa, no? Tindria sentit marxar precisament avui de Setmana Santa si avui fos un Dijous Sant normal en que la gent plega fins dilluns. Però si fa dies que ets a casa confinat tocant-te els nassos, amb el teletreball o fent pastissos, per què hòsties te'n vas de Setmana Santa justament avui? No entenc res!!! (bé, però això no és d'ara).

Però, esclar, com vol que la gent no comenci a relaxar-se si rep missatges dient-li que això ja comença a estar controlat. Si el senyor Pedro deixa caure en forma de globus sonda que dilluns (dimarts a Catalunya) tornaran a obrir fàbriques i empreses i que endavant amb alegria. Per tant, això vol dir que la gent tornarà a fer servir el transport públic per anar a la feina, no? I això vol dir un cert contacte, oi? Doncs tant per tant, obrim els bars, no? Posats a tenir risc...

O sigui, hem estat confinats per evitar contagis i ara milers de persones que no sabem si estan infectades o no es passejaran un altre cop alegrement per la vida? De què ha servit, doncs, estar-nos pràcticament un mes tancats? I torno a posar l'exemple de l'incendi forestal. Si tu fas un perímetre per delimitar el foc i protegir la resta del bosc, però després deixes saltar espurnes d'una banda a l'altra, per què nassos has perdut temps i esforços fent un perímetre? Quin sentit té?

I si dilluns (dimarts aquí) una persona no vol posar en risc la seva salut, què fa? Es nega a anar a treballar en nom de la seva protecció? Tens dret a posar la teva vida i la dels teus a qui pots contaminar per davant del teu lloc de treball? Què és més important, no morir pel coronavirus o no poder pagar el lloguer ni el compte de la botiga d'alimentació? I si no estem d'acord amb les decisions dels responsables polítics perquè considerem que posen en risc la nostra salut, tenim dret a no complir-les?

O, li ho plantejo al revés: què és més “condemnable” socialment, desobeir una decisió que creiem posa en risc la nostra salut o desobeir l'ordre de no anar a passar la Setmana Santa a la segona residència? Com a ciutadà que formo part d'una comunitat, per quina de les dues coses hauria de ser castigat? Qui ens protegeix de les decisions arbitràries, siguin les dels que ens obliguen a anar a treballar presencialment en plena pandèmia, siguin les dels que es salten el confinament per anar fer el turista?

El que li deia abans, cada cop entenc menys res. I això que van passant els dies...