Apujo la persiana. Novament el dia comença amb sol i acaba amb gotetes. I per la setmana vinent anuncien pluja. Per tant, avís als milers de mosques que circulen pels voltants del meu (humil) domicili: agafeu paraigües, vosaltres que podeu.

Avui la logística farmacèutica ha fet que hagi hagut de desplaçar-me. Això m'ha permès comprovar que al migdia per l'autopista hi circulaven tants pocs cotxes que en 20 quilòmetres de recorregut els he pogut comptar i m'han sobrat dits. Això sí, pels carrers de BCN que no hi faltin els ciclistes de les diverses empreses que porten menjar a casa. Aquí m'hi ha faltat dits. Comptant els dels peus. Coloms, mosques i ciclistes són els animadors del paisatge. I de tant en tant algú que, veient-lo, penses: “aquest encara no sap què està passant”. Em refereixo a un senyor sense guants, ni mascareta, ni de res, mocant-se amb un mocador de tela que s'ha guardat a la butxaca o als tres que anaven dins d'un cotxe i que, per cert, baixant pel carrer Sardenya han creuat en vermell els 12 carrils de la cruïlla Aragó/Diagonal a 20 per hora.

Encara avui els mitjans continuen recomanant sèries i pel·lícules per entretenir-se. Em sorprèn que ningú aconselli seguir rodes de premsa, perquè miri que cada dia n'hi ha per triar i remenar. Mínim tres. Servidor de vostè avui ha decidit fruir de la que ha començat cinc minuts abans de les tres de la tarda i que ens han regalat les ministres d'Hisenda i Treball. Espoiler: a tres quarts de quatre no he pogut més i he tancat la TV amb el màxim de suavitat de la que he estat capaç per no esclafar l'aparell contra la paret. A continuació, com he pogut, m'he desenganxat del cervell aquella veu que no parava de dir paraules i més paraules buides i inconnexes i que parlava i parlava sense dir res. I m'he fet una truita de paracetamol amb “xocolatil”, que és com anomenava el “gelocatil” una sogra que vaig tenir.

Jo crec que per ser ministre d'aquest Gobierno van fer un càsting consistent en posar-los en un faristol i els van preguntar quina hora era. Si després de cinc hores xerrant encara no havien dit l'hora, nomenat! (o nomenada!).

Li han demanat a la ministra d'Hisenda pel que ahir ja no va contestar en Pedro “va dues setmanes tard” Sánchez: “Escolti, per què aquest canvi de criteri del Gobierno a l'hora de confinar?”. Resposta: “Vam observar que el cap de setmana hi havia menys trànsit que entre setmana i vam concloure que havíem d'aconseguir que entre setmana hi hagués el mateix trànsit que el cap de setmana”. O sigui, comparant uns dies amb uns altres van dir: “Calla, que si la gent va menys a treballar, a veure si resulta que no anant-hi hi ha menys gent pel carrer”. SEN-SA-CI-O-NAL! I seguidament ha fet un Mago Pop-Mag Lari-Enric Magoo i; res per aquí, res per allà; ha convertit les dues setmanes de confinament en vuit dies “perquè Setmana Santa no compta”.

Però no se'n vagi que la ministra ens ha regalat altres dos moments memorables.

1/ Sobre el tancament de regions amb un alt grau d'afectació, com van fer a la Xina i han fet a Itàlia, ha dit, textualment: “No té cap sentit que una part del territori faci una cosa diferent a l’altre perquè la mobilitat transmetria també el virus”. No, no, senyora, no. Si precisament el que els estan dient és que una part del territori faci una cosa diferent perquè no hi hagi mobilitat i no es transmeti el virus a les zones encara no tan contaminades. A veure si al final és un problema de comprensió auditiva?

I 2/ Sobre el possible endarreriment dels terminis de presentació d'impostos: “Jo crec que la pàgina web de l'Agència Tributària té tota la informació disponible respecte a quins són els terminis i quines són les obligacions de tots els ciutadans i les empreses”. Ja, ja, però no li han preguntat si la pàgina web funciona. I si funciona, què collons hi diu. Se'ns en refot que allà hi hagi els terminis. Li han preguntat què pensa fer vostè al respecte. FER. VOS-TÈ!. TU, QUE HACER CON LA RENTA?

Però com ella en sap molt més, m'ha vençut. Després de 50 minuts sense explicar ni una sola de les mesures i repetir tota l'estona el mateix, he reconegut la meva derrota, l'esgotament de les meves reserves de paciència i he llençat la tovallola.

Però m'ha quedat voltant una cosa pel cap. La gent els passarà factura? És a dir, aquesta gent ho pagaran políticament? I he decidit que demà ho preguntaré a unes quantes persones a veure què en pensen. I després li ho explicaré. Això serà demà, el dia en que en principi faltarà un dia menys perquè això acabi.