—Què hauria fet quan Vox no va voler condemnar les amenaces a Pablo Iglesias?

—No estic en això. Tinc un projecte de centredreta alegre, que aspira a representar liberals, conservadors i també socialdemòcrates.

—Però, què hauria fet?

—Jo evito trobar-me en circs. Prefereixo confrontar a les urnes.

Això és part d'una entrevista que Lola García (La Vanguardia) va fer el cap de setmana a Isabel Díaz Ayuso. I queda clar que podrien estar preguntant-li fins Nadal (del 2094) per les famoses amenaces i ella repetiria allò de “manzanas traigo”. Com han canviat les coses, oi, també en això de la condemna a la violència? Els que han estat anys exigint amb maneres padrinesques que tothom condemnés la violència exactament com ells volien que fos condemnada, ara s'amaguen darrere de la socialdemocràcia alegre i el circ.

La gran estafa intel·lectual que ens ha estat col·locant mercaderia caducada a preu d'idea, ha topat amb la seva pròpia mentida. Ei, però no passa res. Perquè aquí mai passa res. Llavors se'n van sortir. I ara també. No patíssim. Com també cau a pes, i davant dels nostres nassos, allò dels amics dels amics. Se'n recorda, oi? Tots érem els amics dels amics i, per tant, no teníem dret ni a l'aire que respiràvem. Criminalització per espores. Però ara demanen a l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, sobre pactar amb Vox i ell diu: “Vox és millor que Bildu. Soc alcalde amb un programa de govern amb Vox i no ha passat res. Això no és feixisme o democràcia, sinó 'sanchisme o llibertat'”. Que traduït vol dir: “Pregunti'm el que vulgui que jo li contestaré el que em doni la gana, però a data d'avui tot continua sent ETA”.

Els violents sempre eren els altres. I els que pensaven diferent eren els seus còmplices. I encara ara treuen el Sant Cristo gros per aprofitar les escorrialles d'aquella castració ideològica. Era com quan allò del “en absència de violència es pot parlar de tot”. I el dia que alguns van voler posar-ho en pràctica, va resultar que els caps de colla eren uns colpistes que es podriran a la presó aplicant-los una llei tunejada a conveniència. La seva. La d'ells. La dels de sempre. I a la resta els han aplicat l'escarment per electroxoc d'Estat a força de destrossar judicialment la vida a persones individuals que eren innocents. “Veieu què us passarà si protesteu. Va, passeu cap a casa i no molesteu, xusma!”.

Ah, per cert, els que manipulen i adoctrinen sempre són els altres, eh. Perquè la realitat és un mitjó que es gira a còpia de cops de cinisme. Al final el trilerisme polític de l'autèntic populisme és parlar d'alegria i de circs quan els demanen si condemnen la violència. Veu la boleta? La mà de la manipulació és més ràpida que la vista de la veritat. I el contrari és el dimoni al qual cal aniquilar. I, com que del mal és el pitjor, si pateix violència és perquè s'ho mereix. Però com que, encara, això està mal vist dir-ho, mentre arriba el dia en què ens deixarem d'eufemismes i podrem manifestar-ho obertament, doncs visca la centredreta alegre i divertida i que passin les majorets.