Ara sí que Catalunya està fracturada. I aquest cop de veritat. De la bona. Per una banda, la Catalunya de dia, l'excursionista, la que reivindica caminant i cantant i amb un immens lliri a la mà. I per l'altra, la Catalunya de nit, l'encaputxada, la terrorista, la que crema contenidors i provoquen que els ciutadans no puguin reciclar.

El blanc i el negre. Un bàndol i l'altre. De tot el que passa, hi ha com a mínim dues versions. O dues maneres de veure-ho. I de vegades més i tot. I cap d'elles és absolutament certa perquè les veritats absolutes no existeixen. Però ara, o estàs aquí o estàs allà. Ara les coses són com nosaltres diem que són i no acceptem que ningú ens digui el contrari. Són així i punt. Perquè qui s'atreveixi a dir que el meu blanc realment és vermell és un imbècil i un __________ (posi en aquest espai l'insult que prefereixi).

Blanc o negre radical i enviem a la foguera qui afirmi que aquests dies als carrers de les capitals catalanes hi ha una violència com no s'havia vist mai i la condemnen (per cert, aquests que opinen des de casa, vagin a veure-ho. Però no s'emportin el sofà perquè potser els fa nosa) i a la vegada diuen que hi ha actuacions policials pròpies de psicòpates que dins del crani, on hi hauria d'haver el cervell, hi tenen 150 grams de mortadel·la d'olives. No, no, escolti, ni parlar-ne. O blanc o negre. O aquí o allà.

Per cert, interessant que només hi hagi violència a les quatre capitals, perquè... ¿no havíem quedat que sobretot BCN i Tarragona eren territori tabarnià? Com és que a la Tractòria que va inventar-se l'unionisme xenòfob no hi passa res?

Blanc o negre radical pels que defensen que en un estat de dret és inadmissible que aprofitant els incidents peguin, disparin pilotes de goma i bales de foam i detinguin periodistes clarament acreditats perquè el dret a la informació és sagrat en democràcia i que defensar-lo no és corporativisme. No, no, que els periodistes callin la puta boca perquè tots són una colla de manipuladors que es pensen que són algú.   

Blanc o negre radical als que intenten saber qui carai són aquests joves molt joves, entre els quals moltes noies, que cada nit s'enfronten a la policia amb una gran violència. Etiquetar-los com a fills de classe mitjana benestant, com a anarquistes o com a italians i holandesos de gira borroka per Europa està molt bé per treure's el tema de sobre molt ràpid i de manera fàcil i simple. Però, a veure si resultarà que aquests joves són els nostres fills i que fan el que fan per una barreja de circumstàncies.

A veure si aquí s'hi mescla: 1/ ganes d'aventura associada a com quan vas a caçar pokémons, 2/ l'absència de por perquè per les noves generacions ja ha quedat superat per sempre més aquell franquisme sociològic del “no et fiquis en problemes”, 3/ el rebuig a un món que no els agrada gens i que pensen que poden canviar, 4/ pensar que si per no tirar ni un paper al terra et poden caure 100 anys de presó argumentant que ets un violent, doncs tant per tant cremem la paperera, no?, 5/ la malcriada ingenuïtat de qui no és conscient dels efectes de les seves accions ni que a la realitat només hi ha una vida i no pots aconseguir-ne una altra. O moltes més barreges.

Blanc o negre radical per qui diu que una part de l'independentisme festeja amb una certa violència, no per casar-s'hi, però sí per anar-hi a sopar de tant en tant i després anar a casa seva a rematar la nit en horitzontal. I que l'altra part és molt violent. I diu que aquests violents en són uns 500. Home (i dona), 500 de dos milions i mig és una part, sí, però és com menjar-te un encenall de pernil i dir que t'has cruspit una cuixa de nou quilos.

I tot això amb els líders a la presó política o a l'exili, però presos polítics i exili no es pot dir perquè és pecat. I en una Espanya en plena campanya electoral, moment on la insensatesa va barata. I amb una campanya preelectoral en una Catalunya on alguns ja proclamen canvis de majories. I amb un Estat que mai s'asseurà a negociar ni de quin color pintem el rebedor. I amb un govern català esmicolat.

Tot ha de ser blanc o negre. De dia o de nit. El capvespre no motiva. Aquell moment en que el sol se'n va i et prendries un gintònic... doncs no. O tònica o ginebra. I si al final aconsegueixes que et serveixin un gintònic, t'hi posen cogombre. Delirant.