Mires segons quines cadenes de TV i sents segons quines emissores de ràdio i al costat dels anuncis de colònies, de concessionaris de cotxes i del “Carles canvia, Carles repara”, et trobes un variat assortit d'anuncis de cases d'apostes. En un tall publicitari que vaig controlar la setmana passada a La Sexta, en 7 minuts i 30 segons hi van aparèixer 11 anuncis d'apostes, alguns dels quals amb personatges coneguts incitant a jugar.

El problema comença a ser tan greu en alguns barris de Madrid que el passat 6 d'octubre van manifestar-s'hi unes 1.500 persones darrere d'una pancarta on s'hi podia llegir “Fora les cases d'apostes dels nostres barris”. A la capital d'Espanya, un de cada quatre centres de batxillerat o FP són a menys de 150 metres d'una d'aquestes sales d'apostes que creixen com bolets. A Catalunya, la situació és una miqueta diferent perquè la Llei del Joc limita el nombre de llicències a 4 casinos, 75 bingos i 127 cases de joc. Amb el joc en línia, la Generalitat no hi pot fer res perquè és competència estatal.

Sí, sempre s'ha jugat. També durant el franquisme, quan estava prohibit però existien les travesses de futbol, que eren una aposta esportiva com una casa de pagès i que formaven part de la cultura popular dels espanyols. I tots hem vist als bars màquines escurabutxaques, que per molts propietaris eren la salvació del jornal. Però ara el problema s'ha agreujat exponencialment perquè no cal desplaçar-te, ja que jugues amb el mòbil des de qualsevol lloc i d'una manera tan senzilla com fer-li un “m’agrada” a un foto, les 24 hores al dia dels 365 dies l'any i la publicitat t'ho presenta com una cosa divertida i inofensiva.

Tres dades: 1/ Segons una enquesta del Ministeri de Sanitat feta el 2016, el 6,14% dels joves entre 14 i 18 anys jugaven diners a través d’internet. No cal ser gaire espavilat per imaginar que tres anys després els percentatges s'han disparat, 2/ L'any 2013, la Direcció General d'Ordenació del Joc del Ministeri d'Hisenda tenia registrades a Espanya 637.000 persones per jugar en línia. El 2018 eren un milió quatre-centes setanta mil (1.470.000) i 3/ A la unitat especialitzada en addiccions recreatives de l'Hospital de Mataró han passat d'atendre un 3% de pacients enganxats al joc en línia a l'actual 25%.

L'epidèmia comença a ser preocupant, però algunes administracions fan coses molt estranyes. Com la que denunciava Sara Muñoz, periodista de La República, en aquesta piulada sobre Tusgsal, l'empresa que d'entre altres fa el servei municipal d'autobusos a Badalona, el Nitbus de l'àrea metropolitana de BCN i l'Aerobús a l'aeroport del Prat)

Sara

Feia dies que volia escriure sobre aquest problema social que em sembla gravíssim i que, malauradament, anirà a més, sobretot entre els joves, molts dels quals són menors. I volia denunciar que no s'està fent el que caldria per combatre'l... però justament avui, dia de l'insuportable sorteig de la loteria de Nadal, l’Albert Mercadé, periodista d'El Matí de Catalunya Ràdio, ha publicat aquesta piulada, que ha tingut resposta d'entre altres per en Roger de Gràcia, director del programa Estat de Gràcia, a la mateixa emissora:

Mercader

I és que és això. ¿Com volem combatre la xacra del joc si avui tots els mitjans hem celebrat de manera festiva i alegre una festa ludòpata on els espanyols s'hi han gastat 3 mil milions d'euros? Sí, sí, ho ha llegit bé, 3 MIL MILIONS d'euros gastats en loteria de Nadal, 414 milions dels quals a Catalunya. I torno a les travesses futbolístiques. No existia un joc més popular en aquella Espanya franquista on estaven prohibits els jocs i les apostes. I ningú mai va plantejar-se que allò era una aposta.