Ha dit Eduardo Inda que “Vinicius ha canviat la història del racisme com va fer Rosa Parks”. I s’ha quedat descansat. Recordem-ho. Rosa Parks va ser una activista afroamericana que un dia va decidir asseure’s en un lloc reservat per a blancs d’un autobús a Alabama. Era l’1 de desembre del 1955. Va acabar detinguda. A Vinicius no només no l’han detingut, sinó que li han tret un partit de sanció perquè compta amb el suport mediàtic de tota la central lechera a les ordres de Florentino Pérez, comandada per Antonio Ferreras. Vinicius, però, per molt malament que caigui a alguns, és una víctima aquí. Però no només del racisme. És una víctima de Florentino i del Madrid del poder. Que l’utilitzen. El problema no és la frase d’Inda, el problema és la gran hipocresia de la campanya que han iniciat i que no té res a veure amb el racisme. Els importa un rave el racisme i els importa un rave Vinicius.

Eric Cantona feia ahir 57 anys. El 25 de gener de 1995, fa gairebé 30 anys, quan el francès era l’estrella del Manchester United, va ser expulsat en un partit contra el Crystal Palace per una entrada a Richard Shaw. Mentre es retirava als vestidors, un hooligan de nom Matthew Simmons, li va dir: “Ves-te’n al teu país, bastard!”. The King li va fer una puntada de peu de kungfu que ha passat a la història. L’aficionat del Crystal Palace havia participat en actes d’extrema dreta i li van retirar l’abonament per incitar al racisme. Però Cantona va rebre una sanció duríssima. Preguntat en roda de premsa, va deixar anar una frase mítica: “When seagulls follow the trawler, it is because they think sardines will be thrown into the sea. Thank you very much”. 'Quan les gavines segueixen el vaixell, és perquè esperen que es tirin sardines al mar'. Durant anys molta gent va intentar entendre la frase. Però no li busqueu sentit a les paraules, busqueu-li en la situació. En la crítica als mitjans de comunicació que equivocaven d’objectiu.

EI Madrid mediàtic que ho irradia tot ven el relat del racisme com la setmana passada venia el de les llistes de Bildu; però els importa un rave el racisme i els importen un rave les víctimes d’ETA. Volen poder

I la situació aquí és que a Florentino, al Madrid i a la central lechera li importa un rave si hi ha racisme al futbol. De fet, encara n’hi ha menys que a la societat. I que a les institucions. Lilian Thuram fa anys que lluita contra el racisme al futbol. Ha defensat que són els jugadors blancs els que han de decidir parar el partit quan s’insulta a un jugador negre. Però no l’hem vist al plató d’Al rojo vivo. Només ara que la víctima és Vinicius, ara correm-hi tots. Correm-hi tots? No. EI Madrid mediàtic que ho irradia tot ven el relat del racisme com la setmana passada venia el de les llistes de Bildu. Però els importa un rave el racisme i els importen un rave les víctimes d’ETA. Volen poder.

El que vol el Madrid és una altra cosa. Atacar els àrbitres i, sobretot als caps dels àrbitres, i a la Federació Espanyola, com fa Ferreras fent de portaveu de Florentino. És a dir, controlar l’arbitratge i la federació. Controlar les institucions. Tenir més poder. Tot el poder. El Madrid que parla de valors i que deixava tenir la pancarta "Tu dedo nos señala el camino", el dit que Mourinho va posar a l’ull a Tito Vilanova. El Ferreras que té com a tertulià de capçalera a qui defensa un mur a Melilla i la ultradreta. La mateixa ultradreta que als últims Jocs Olímpics de Tòquio es van oblidar de celebrar la plata del gimnasta artístic Ray Zapata o el bronze de la saltadora Ana Peleteiro. L’autora de la frase “No soc una dona de color, soc negra”.