"Les dificultats autèntiques són gairebé el contrari de les dificultats reconegudes"
G.K.Chesterton

Cap problema. La corrupció no és un problema. La falta de pressupostos no és un problema. La manca de suports per tirar endavant lleis no és problema. Haver dit una cosa i després la contrària no és problema. Res d'això no importa. Importa el projecte, el seu projecte. Els jutges no compleixen la llei. Hi ha una persecució contra la seva persona. Ell no insulta ni degrada el sistema, són els altres. Tot és contingent, només ell és necessari. Les eleccions paralitzarien el país; la falta de governabilitat, no. La finalitat és gastar els fons europeus que no són ja un medi per sortir de la crisi pandèmica, això l'hi deixa als obligats pressupostos de l'Estat. Cap problema. No hi va haver culpa in vigilante. No hi ha corrupció estructural. No polaritza sinó la dreta. No ha promès coses que no ha complert. Rajoy havia de dimitir perquè no va tenir pressupostos però no en el seu cas. Els jutges no fan la seva feina sinó quan em ve bé i li va venir bé quan volia portar Puigdemont i asseure'l al banc dels acusats. Cap problema. No me n'aniré. Passi el que passi, no me n'aniré.

Encara que sigui invisible, es va calar el president espanyol la gorra abans d'anar a l'entrevista pactada amb Pepa Bueno. Ambdós beneficiats. Ella per tenir una entrevista d'impacte per estrenar-se, feia un any que no en concedia una altra, i ell per jugar a casa per molt incisives que fossin les preguntes, si és que ho van ser. La gorra de Sánchez és exacta a la de Trump: "Sánchez té raó en tot".

Sembla el discurs d'un líder fort, no ho és. Avorrit, sí. Motos li va treure un milió de televidents malgrat que l'entrevista presidencial es va retransmetre per terra, mar i aire del públic. Té la seva lògica. Hi ha qui el veu per obligació, i hi ha qui el veu per assegurar-se que els seus privilegis no perillen, i qui ho fa per reafirmar-se en les seves pròpies conviccions i, els menys, per flagel·lar-se en secret. En sentit polític són entrevistes buides, vàcues, de les quals un pot prescindir perfectament. L'única novetat que han estat capaços d'extreure els col·legues ha estat que presentarà pressupostos —la qual cosa pot tornar a canviar en una estona— i que els jutges que porten les causes contra tots els seus innocents són prevaricadors, malvats i polititzats. La compra del lawfare per a ell després que el seu ministre Marlaska deixés dit: "Els jutges acaten l'ordre jurídic" quan eren altres. Les eleccions paralitzen, així que no hi comptin. No se n'anirà. Visiti qui visiti Illa, no se n'anirà. Li aprovin o no els comptes, no se n'anirà. No se n'anirà. Diguin-me quants anaven a renunciar a un sopar, una pel·li o una copa amb els amics de final d'estiu per assabentar-se que no se n'anirà.

Tots sabem que els mecanismes democràtics formals i informals estan contagiats per les circumstàncies polítiques pròpies de cada un dels altres grups. Segueix allà perquè ningú, per molt que malparlin, no mourà una mà per treure'l. Per a què empassar-se l'entrevista? L'estrany és que qui vol presentar-se com l'antagonista de Trump comenci a assemblar-se-li tant. O potser és de tot menys estrany. "Encara que certa tensió entre les branques del poder és una característica del nostre sistema constitucional, aquest esforç continu de l'Executiu per difamar i impugnar jutges individuals que resolen en contra seu manca de precedents i és desafortunat". Les associacions judicials espanyoles després de l'entrevista d'ahir? No, el jutge Thomas Cullen en una decisió contrària a l'acció judicial interposada pel govern de Trump contra tot un tribunal. A Cullen el va nominar Trump, però hi ha coses que clamen al cel. "Aquesta deriva atempta contra l'estat de dret", escriu Cullen i podrien subscriure els jutges espanyols. Sobretot si darrere el cap arriben els refluxos, que no només són més àcids sinó més matussers. És el cas de Patxi López seguint la línia del líder: "Hi ha actuacions d'alguns jutges que avergonyeixen l'estat de dret". Això mateix va dir Trump del jutge que el va trobar culpable de 34 càrrecs.

La gorra de Sánchez és exacta a la de Trump: "Sánchez té raó en tot"

No és l'únic tret que els apropa. Estan les boles que persegueixen Sánchez, encara que es refereixin a coses ben certes com que al seu germà el van endollar o que les activitats de la seva dona no eren exemplars, i està Trump acusant de fake news i concedint a les seves xarxes els insòlits Fake News Awards en els quals assenyalava els "pseudomitjans"? Està governar per decret llei a falta de suport parlamentari i estan les ordres executives sense ordre ni concert. "Avançarem amb determinació en aquesta agenda amb suport de l'oposició o sense, amb un concurs d'un poder legislatiu que necessàriament ha de ser més constructiu i menys restrictiu o sense" va dir taxatiu, i això l'hi compra Donald sense arronsar-se. Perquè el personalisme al poder, el cesarisme, el jo o el caos també els uneix.

Així que falta aquesta gorra per a Pedro: "Sánchez té raó en tot". Adonin-se que seria precís un petit cop de mà al temps verbal. La frase textual de la gorra de Trump, "Trump tenia raó en tot", així en passat no li valdria. N'hi ha prou de recordar que Sánchez deia en la major part de les coses el contrari del que diu ara, així que o tenia raó llavors o la té ara. Per cert, va ser l'única qüestió que el va descol·locar una mica a l'entrevista, que el fessin veure's dient que Rajoy havia de presentar una moció de confiança perquè no havia aconseguit aprovar els pressupostos. Quan pugui aboleix l'hemeroteca, que trobarà més adeptes a les seves files que en allò d'abolir la prostitució.

En l'entreacte de la nova comèdia que s'inicia, Illa improvisa una trucada per veure's exactament mitja hora amb Puigdemont aprofitant un viatge per a una altra cosa. La pensada no va de Puigdemont ni de reconeixement ni de pacificació, sinó que va, com sempre, dels socialistes i de Sánchez. Fent coses, algunes coses, o almenys que ho sembli, que l'oposició parla de paràlisi mentre que "l'objectiu és gastar els fons europeus" sobretot de la forma que més votants atrapi i, en aquest camí, "paralitzar el país seria ficar-lo en un procés electoral". Sobretot, afegeixo jo, abans de temps o, cosa que és el mateix, que a Sánchez li sembli que li ve bé. Allà no consultarà els socis.

De tota aquesta escenificació de moviment quiet convindria que es prengués nota. Alguns grups que no tenen ni art ni part haurien de saber que algun dia la seva actitud els pot tornar en forma de bumerang, amb visita o sense visita, i que la degradació democràtica tampoc no beneficia els seus votants, per molt que els sembli que és la d'altres. "Creia que molts dels qui es consideren guardians del nostre sistema i de la democràcia es plantarien. I, tanmateix, es van rendir". No ho dic jo, és el plany de Kamala Harris. Trump no té qui li faci oposició i Sánchez sembla que tampoc gaire.