Hi ha països en què gairebé tots els esdeveniments de la vida quotidiana es porten al terreny de les apostes. Afortunadament, aquí això no passa, així que no cal que un estigui pendent de saber com es cotitza el resultat de la vista de cassació del MH President Torra del proper 17 de setembre davant el Tribunal Suprem (TS). Tots donen per descomptat que el més alt tribunal espanyol confirmarà, en qüestió de poques setmanes o dies, la decisió que el desembre passat va adoptar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Sempre he afirmat que la justícia, almenys als països democràtics, ha de ser previsible, però sempre ho he fet en termes de seguretat jurídica, és a dir, que ho sigui perquè les lleis són clares i perquè la interpretació que en facin jutges i tribunals sigui constant, clara i, igualment, democràtica. En el cas del president Torra s'ha assumit, sobre la base d'una previsibilitat, aquesta vegada de caràcter molt diferent i negatiu, un resultat que estaria ja predeterminat.

Partint d'aquesta previsibilitat negativa s'han construït, fins i tot, una sèrie de càlculs polítics, que porten a persones, que, a més, es presenten com a analistes seriosos, a descriure escenaris i calcular agendes electorals que deixen en molt mal lloc el mateix òrgan jurisdiccional que ha de resoldre un recurs de cassació tremendament tècnic i en el qual està en joc molt més que la sort processal i política del president Torra.

La sentència que el TSJC va dictar el passat 19 de desembre, per molt que hagi estat també previsible, és tècnicament molt pobra i, per si mateixa, vulneradora d'una sèrie de drets fonamentals dels quals era i continua sent titular el president Torra, però, també, la resta de ciutadans. En realitat, el que està en joc és molt més que la seva inhabilitació, sobre la qual tantes expectatives polítiques aboquen aquells que, a més, es presenten com a demòcrates i constitucionalistes... quan no són ni una cosa ni l'altra.

La cassació és un recurs tremendament tècnic, que en aquest cas ni tan sols satisfà els requisits d'actuar com a segona instància, i que hem articulat sobre la base d'uns 10 motius diferents. Cadascun d'aquests motius, que si fossin mínimament analitzats des d'una perspectiva jurídica freda, haurien de portar a l'estimació del recurs, afecten drets tan bàsics com el del jutge imparcial, el del procés amb les degudes garanties, el del principi de legalitat, el del non bis in idem, el de defensa, el de proporcionalitat i, sobretot, el dret a la llibertat d'expressió. Tot això condueix, indefectiblement, a la vulneració del dret de participació política.

El pitjor d'aquesta 'previsibilitat negativa' és que ha provocat que tots els polítics hagin fet càlculs, preparat les agendes i gestat les estratègies pensant en la inhabilitació

Sí, en el cas del president Torra, els jutges, com ja ho va ser la Junta Electoral Central (JEC), van ser tremendament parcials i, també, es van saltar totes i cadascuna de les garanties de degut procés, demostrant una falta absoluta d'imparcialitat que impedirà que aquesta sentència, i la que pugui dictar el TS, superi el filtre dels Pirineus. Els estàndards en matèria d'imparcialitat són clars i en aquest procés s'han infringit tots.

El principi de legalitat penal impedeix, entre altres coses, que es pugui imposar, com s'ha fet, una pena que no ve prevista en el Codi Penal per a aquest delicte. Dit en altres paraules, la pena imposada —la d'inhabilitació per al dret de sufragi passiu— se l'han inventat, perquè l'article 410 del Codi Penal no ho preveu i, per comprovar-ho, n'hi ha prou de llegir l'esmentat article. Tanmateix, no és l'única vulneració dins del principi de legalitat.

La Constitució, que tant diuen defensar els mal anomenats constitucionalistes, garanteix el respecte del principi de legalitat, però també prohibeix que una persona sigui sancionada dues vegades pel mateix fet (non bis in idem).

Fins ara, el Tribunal Constitucional (TC) i el TS han entès que sí, que es pot ser sancionat administrativament i penalment pel mateix fet. El problema que tenen és que passats els Pirineus s'ha acceptat ja que una sanció com la imposada per la JEC, de caràcter econòmic, té la mateixa significació que la sanció penal, consistent en una multa, que la imposada pel TSJC.

Dit més clarament: o adapten la jurisprudència estatal o els l'adaptarà Europa, però és evident que en aquest cas, també, s'ha vulnerat el non bis in idem.

Denegar, com van denegar, una sèrie de proves que eren útils, pertinents i necessàries va afectar, també, el dret de defensa. No demanàvem gaire, només poder interrogar els membres de la JEC que van denunciar el president Torra, cosa que hauria permès acreditar l'animadversió i interessos espuris que tenien alguns dels seus membres. Això era útil, necessari i rellevant penalment i l'única reparació possible passa per la revocació de la sentència.

Una cosa sobre la qual ni contertulians ni polítics han reflexionat, i que també constitueix una vulneració de drets fonamentals, és la violació del dret a la llibertat d'expressió, que en el cas del president Torra ve reforçada per la seva llavors condició de parlamentari, cosa que li concedeix inviolabilitat per les manifestacions que realitza en exercici del seu càrrec.

Per a aquells que ni tan sols coneixen la doctrina consolidada del TC, n'hi ha prou de recordar que l'esmentat tribunal té declarat que la inviolabilitat dels parlamentaris els acompanya més enllà del lloc físic en què inicialment es desplega, és a dir, un parlamentari gaudeix d'inviolabilitat pel que diu a la Cambra (Parlament) i pel que diu fora si això forma part del discurs polític desplegat a l'hemicicle. En aquest cas, la pancarta sobre "Llibertat presos polítics" no és més que la prolongació del discurs polític del president.

Per sobre de totes aquestes vulneracions, la més grollera és la del principi de proporcionalitat, perquè ningú pot tenir cap dubte que és absolutament desproporcionat cessar del càrrec el president de la Generalitat per una pancarta, aquesta és l'essència del cas i el que només es podrà sostenir des d'una perspectiva desproporcionada de què ha de ser el dret penal. No hi ha un sol país del nostre entorn que prevegi un supòsit com aquest i, n'estic segur, si això no s'atura aquí, s'acabarà convertint en una altra humiliació europea.

En qualsevol cas, és evident que amb totes aquestes vulneracions també s'està afectant un dret de més ampli espectre, que transcendeix els drets del president Torra, es tracta dels drets de tots els que van participar en el procés electoral, després del qual va ser elegit per al càrrec. Sí, no només als seus votants sinó a tots, perquè en democràcia la participació política, entesa com a dret, és patrimoni de tots i es veu afectada quan es restringeix respecte del candidat propi o del contrari. Així són les regles de la democràcia, els agradi o no als "constitucionalistes" de polsereta.

En resum, des d'un punt de vista tècnic, resulta més senzill donar-nos que treure'ns la raó. Per estimar el recurs només s'ha de seguir la doctrina del TC i la mateixa jurisprudència del TS i dels alts tribunals europeus, però, per desestimar-lo, hauran d'inventar-se un dret que, com dic, no superarà el filtre pirinenc.

El pitjor d'aquesta previsibilitat negativa és que ha provocat que tots els polítics hagin fet càlculs, preparat les agendes i gestat les estratègies pensant en la inhabilitació i, finalment, si el Suprem acaba per posar-se a fer dret, o decideix empipar definitivament Pedro Sánchez, es poden trobar amb la sorpresa que el resultat del recurs no sigui el que han previst i que el president Torra no sigui inhabilitat... Les coses, per òbvies que semblin, potser acaben no sent-ho i si no guanyem aquí, guanyarem a Europa.