A hores d'ara, m'és difícil sorprendre'm amb els plantejaments que fan alguns polítics, que potser ja en són massa, per als quals la responsabilitat democràtica és un concepte que els resulta absolutament estrany. Són capaços de dir, també de fer, qualsevol cosa sense pensar ni tan sols en les conseqüències de les seves paraules i en el que pot representar allò que van dient com si fos normal, quan no ho és.
Tots, com a membres de qualsevol societat, tenim una responsabilitat democràtica, que no és cap altra cosa que establir, de manera fins i tot reiterada si fos necessari, quin ha de ser el marc discursiu i dialèctic propi d'un sistema democràtic i què és el que es trobaria extramurs d'una concepció democràtica de la societat.
Però és en moments de crisi quan més trontollen els pilars de la nostra concepció de com ha de funcionar una societat que es consideri democràtica i quan més exigents hem de ser a l'hora d'acceptar els discursos buits, populistes i antidemocràtics dels qui, per professió, tenen una responsabilitat democràtica més gran, si això és possible, que la de la resta dels ciutadans.
Als polítics no se'ls pot permetre relliscades en temes d'entesa democràtica, perquè les conseqüències de les seves paraules, també dels seus actes, són molt més profundes i perilloses que quan són comeses per ciutadans comuns i corrents que no tenen aquests deures.
Sentir polítics parlar amb lleugeresa de drets i llibertats és una cosa que s'està convertint en habitual, quan no ho és, i el pitjor és que se'ls ofereix un ressò i una difusió que acaba servint per instal·lar discursos tremendament perillosos, dels quals, tard o d'hora, ens n'acabarem penedint i, llavors, segurament, ja serà tard per fer-nos enrere i exigir les responsabilitats corresponents.
També és greu sentir-los parlar de temes que se suposa que entren dins del seu àmbit de competències i, després, acabar descobrint que no tenen ni idea del que estan parlant. És el que m'acaba de passar després d'escoltar tot un eurodiputat com Javier Zarzalejos parlant amb tanta desimboltura com ignorància d'un procediment en el qual ell no només va participar, sinó en el qual va jugar un paper rellevant: el suplicatori en contra del president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Cada frase és una perla i, també, un exemple del que un polític ni ha de ser ni ha de dir, perquè, per centrar el debat, d'entrada, es va carregar la separació de poders en afirmar que "és important estar darrere del Tribunal Suprem". Els polítics ni han d'estar darrere ni davant, donant suport o criticant cap tribunal, sinó, simplement, al marge... Però és clar que ell de democràcia en sap poc. Provaré d'anar en ordre.
Sentir polítics parlar amb lleugeresa de drets i llibertats és una cosa que s'està convertint en habitual, quan no ho és, i el pitjor és que se'ls ofereix un ressò i una difusió que acaba servint per instal·lar discursos tremendament perillosos
Li causa sorpresa que l'Advocacia de l'Estat s'hagi presentat com a part en el procediment del suplicatori. En realitat, a mi també, perquè mai no ho ha estat, sinó que és una "part adherida" al Parlament Europeu, que no és el mateix... però és clar que ell, de dret, en sap poc.
Però no va ser una relliscada, va continuar insistint que el govern espanyol va decidir personar-se com a part en el procediment que se segueix en contra de la decisió que va acordar concedir el suplicatori. I el que ja no és només ignorància, encara que també, és afirmar que l'objectiu de la personació del govern espanyol era poder afirmar que les euroordres estaven suspeses. No seré jo qui hagi de sortir a defensar el govern espanyol, però sí ajudar a aclarir el que és veritat i el que és simplement mentida.
No, Sr. Zarzalejos, la personació d'Espanya en el procediment en contra del suplicatori no ha estat com a part d'aquest, sinó com a adherit a la postura defensiva del Parlament.
No, Sr. Zarzalejos, l'Advocacia de l'Estat es va personar en nom del Regne d'Espanya i no del govern del Sr. Sánchez i, sobretot, no, Sr. Zarzalejos, l'Advocacia no es va personar per afirmar que les euroordres estaven suspeses, sinó que dins de les incidències pròpies d'aquest procediment va dir que per imperatiu legal les euroordres havien d'estar suspeses des del moment en què el jutge Llarena va cursar les prejudicials que estan encara pendents que siguin respostes.
No, Sr. Zarzalejos, per molt que vostè tingui algun tipus de fixació freudiana, Itàlia no es va basar en cap escrit de l'Advocacia de l'Estat, sinó en l'article 23 de l'Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la lectura del qual, juntament amb la de molts altres textos, li recomano encaridament abans de continuar donant aquesta mena d'espectacles.
No, Sr. Zarzalejos, la posició espanyola no s'ha vist debilitada per la intervenció de l'Advocacia de l'Estat, sinó per la forma en què vostè i altres hispànics membres del Comitè d'Assumptes Jurídics (JURI) del Parlament Europeu han gestionat la tramitació del suplicatori que ha portat a la consegüent demanda d'anul·lació interposada davant del Tribunal General de la Unió Europea.
No, Sr. Zarzalejos, el que està en joc no és només la immunitat del president Puigdemont, de Toni Comín i de Clara Ponsatí, sinó la manera en què s'ha d'interpretar el dret de la Unió, dret del qual vostè sap poc o gens o, simplement, parla de nom.
No, Sr. Zarzalejos, no estem enfangant el procediment, sinó fent una defensa molt tècnica que està molt per sobre de la seva capacitat de comprensió, però, sens dubte, estrictament basada en el dret de la Unió i en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea ―se'n diu dret de defensa―, lectura que també li recomano.
No, Sr. Zarzalejos, la Fiscalia italiana no s'ha pronunciat sobre cap dels tipus penals pels quals el jutge Llarena persegueix els exiliats, simplement es va pronunciar sobre la viabilitat o no de prosseguir amb una euroordre quan hi ha pendent un procediment prejudicial.
No, Sr. Zarzalejos, els fets pels quals es persegueix els exiliats no són delictes als altres països europeus; de fet, així ho va determinar fa ja 4 anys el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, la sentència del qual també li recomano llegir perquè no continuï fent el ridícul o, simplement, mentint. Allà van fer justament l'exercici que vostè proposa de fer i es va arribar, justament, a la conclusió oposada a la qual vostè arriba.
No, Sr. Zarzalejos, ningú dins de la defensa ni de l'entorn del president Puigdemont no està enredant res; el que enreda, distorsiona i, sobretot, minva la credibilitat de qualsevol sistema és recolzar-se en nazis per aconseguir els objectius repressius que vostè defensa.
Li recordo, Sr. Zarzalejos, que vostè va donar suport i es va recolzar en el nazi Angel Dzhambazki per aconseguir el suplicatori del president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí... Això, sens dubte, és apartar-se de qualsevol tipus de responsabilitat democràtica i endinsar-se per uns terrenys pantanosos en els quals, sens dubte, vostè sembla moure's a gust.
Vostè, Sr. Zarzalejos, que viu de la política, té unes responsabilitats que van més enllà d'aquelles que tenim els ciutadans corrents i fer les afirmacions que amb tanta facilitat ha fet recentment comporta una disminució de la qualitat democràtica de qualsevol país, perquè arrossega els ciutadans a creure el que no és perquè ho diu algú que té, pel seu càrrec, una clara responsabilitat democràtica.
En qualsevol cas, això seu, amb una mica d'estudi, una mica menys de demagògia i amb una mica de sentit comú, potser es podria reconduir, per la qual cosa confio que faci bo el sou que entre tots li paguem i la pròxima vegada es deixi assessorar abans de fer un ridícul d'aquesta magnitud que, a més, ja queda a l'hemeroteca per quan les coses no passin com vostè diu que passaran.