En temps de vacances, tenim l'oportunitat de veure família que fa molt que no veiem. Molts de nosaltres tenim noves adicions a la família, i veiem la canalla petita jugar i moure’s sense parar. "Sembla que tingui un motor dins! No es cansen mai”, sentim exclamar-se als avis i àvies. Això sí, arriba un punt en què talment sembla que hagin tocat un interruptor, perquè quan acaba el dia cauen rendits. Hi ha una raó científica que expliqui aquesta inabastable activitat que observem als infants menuts, particularment, entre l’any i els cinc anys? Doncs la veritat és que sí, els infants tenen un metabolisme diferent del dels adults.
Quan parlem de metabolisme, parlem de més qüestions que només quanta energia obtenim dels aliments que mengem. Els aliments han de ser processats dins del cos i reduïts a elements que siguin usables per a les nostres cèl·lules, hem de sintetitzar les nostres pròpies proteïnes i altres molècules amb funció fisiològica (com ara membranes, neurotransmissors, hormones…), modificar-les si s’escau, reciclar-les i degradar-les. Dins del nostre organisme, tot aquest cicle de matèria que es fa (anabolisme) i es desfà (catabolisme) necessita energia, que també s’obté dels aliments. I a més, hem de tenir en compte que hem de mantenir calent el nostre cos dins del rang vital, i també refredar-lo quan cal, suant. Tampoc no ens hem d’oblidar que mantenim una certa activitat física i, encara que no siguem esportistes, els nostres músculs es contrauen i ens permeten moure’ns. Resumint, a més de la despesa energètica basal de manteniment del cos, tenim una despesa energètica de l’activitat física que fem. Per últim, tot i que no hi pensem massa, el nostre cervell també té elevats requeriments metabòlics. Mantenir en bon estat les nostres neurones i fer-les treballar (quan estudiem, ens concentrem, pensem) consumeix una elevada quantitat d’energia. El sistema nerviós central i neurosensorial té una despesa energètica elevada. Tot el que us acabo de comentar forma part del nostre metabolisme.
Com estudiem la despesa energètica necessària per al metabolisme del nostre cos? Els científics estem avesats a estudiar el metabolisme i la bioquímica dels animals de laboratori, com ara rates i ratolins. És fàcil controlar quina és la despesa energètica diària perquè podem calcular exactament quant menjar es dona als animals (recordeu que estan dins gàbies), i mesurar quina és la producció de calor i de diòxid de carboni (CO2), que ens permeten inferir de forma indirecta la despesa energètica de l’animal. Però els humans no vivim engabiats i no tenim mesuradors de calor ni de CO2 enganxats al nostre cos i, per tant, l’estudi de la despesa metabòlica en humans és difícil. La manera més precisa de fer-ho és donar a beure aigua doblement marcada amb isòtops pesants d’oxigen i hidrogen a les persones que es vol estudiar. De forma natural, podem trobar traces d’isòtops d’oxigen i deuteri (hidrogen pesat) que són estables, no radioactius, ja que els seus àtoms tenen algun neutró de més, per això pesen més. Per fer aquests experiments, cal generar aigua pesada amb més quantitat per donar-la a beure a les persones durant una setmana. No té cap efecte secundari, però ens permet saber exactament quanta aigua pesant li donem al dia, quant deuteri i oxigen pesant surt en l’orina, femta i saliva, i per tant quant oxigen s’ha eliminat en forma de diòxid de carboni. Aquests estudis sempre es fan ajustats al pes del cos sense greix (el que es diu massa corporal magra). Aquests experiments són costosos de fer, i sempre es fan amb grups petits de persones. Però un grup molt gran d’investigadors han compartit, en un gran exercici col·laboratiu, totes les dades que han obtingut al llarg de molts anys i assajos, de forma que han pogut avaluar de manera molt precisa quina és la despesa energètica de 6.241 humans, homes i dones (64% de dones), des de nounats (8 dies) fins a adults de 95 anys, de 29 països del món. És l’estudi més complet mai fet de despesa energètica humana, just publicat a la revista Science, i els resultats són inesperats, o potser no ho són tant.
La gent gran no ha de menjar igual ni les mateixes quantitats que un adult. Cal revisar les pautes nutricionals i de dietètica amb aquestes noves dades
Els investigadors han determinat que, a diferència d’altres organismes, l’espècie humana passa per quatre fases metabòliques molt diferents, relacionades amb l’edat. Quan s’estudien nadons nounats, a les primeres setmanes aquests encara presenten una despesa metabòlica igual a la de la mare (adulta), però ja al primer mes de vida tot canvia i entrem en una primera fase vital definida de despesa energètica. Entre el primer mes i els quinze mesos de vida hi ha un increment metabòlic intensíssim, del 50% sobre la despesa energètica d’un adult (valors sempre corregits pel pes de la massa corporal magra). Són vertaders motors que gasten energia. Si no sabéssim com s’ha fet l’experiment ni de qui són les dades, fins i tot podríem arribar a pensar que són d’una altra espècie, ja que fisiològicament tenen uns grans requeriments energètics. Per què? Doncs perquè coincideix amb el temps de desenvolupament i maduresa del cervell (amb la formació de connexions neuronals, tot amb molt requeriment energètic, fins al 43% de tota l’energia és consumida pel cervell dels infants) i d’altres òrgans (com ara el fetge). Aquests requeriments d’energia basal baixen lleugerament fins als 5 anys de vida, però com que entre el primer any i els 5 anys incrementa molt l’activitat física dels infants, el global de despesa energètica continua sent altíssima, la més alta de tot el període vital humà.
Gràfic que representa les quatre etapes de despesa metabòlica diferenciada de la vida humana, amb punts d’inflexió, aproximadament, als 5, 20 i als 60 anys. Fixeu-vos en l’increment mitjà d’adipositat i també la incidència en el tram final de malalties cròniques associades a l’envelliment. (Imatge extreta de Rhoads and Anderson, doi: 10.1126/science.abj9797, comentant els resultats de l’article de Pontzer et al, doi: 10.1126/science.abe5017)
Com es veu al gràfic que us adjunto, entre els 5 anys fins als 20, arribem a la segona fase energètica vital, en la qual a poc a poc baixem dels altíssims requeriments energètics dels nadons i infants fins a arribar als valors adults. No hi fa res l’adolescència, no hi ha més despesa que la que li pertoca dins d’aquesta suau davallada fins als valors metabòlics dels adults. En aquesta fase, es posa de manifest que hi ha més despesa energètica en homes que en dones si mirem pel pes corporal, però si corregim per massa corporal magra, els valors són similars (les dones, fisiològicament, tenim un percentatge de greix superior als homes, i el teixit adipós no presenta un metabolisme tan alt com el d’altres teixits). La tercera fase de la vida és l’etapa adulta, entre els 20 i els 60 anys, on hi ha un plateau de taxa de despesa energètica relativament constant per kilogram de pes corporal magre. No hi ha diferències en les dones embarassades, per exemple, ja que també incrementa el seu pes, i percentualment, es manté la despesa d’energia. Tot i que en aquest període hi ha situacions d’estrés o de canvis hormonals, com ara la menopausa (que canvien la gana i la distribució de greix al cos), no canvia la taxa metabòlica corporal. Fins que arribem a la quarta fase, més enllà dels 60 anys, que coincideix amb els canvis associats a l’edat, en què de forma progressivament decreixent les persones grans van disminuint la seva despesa energètica, fins a un 26% menys de la dels adults, al mateix temps que incrementa la incidència de malalties cròniques. També aquesta menor despesa energètica pot accentuar una certa obesitat en alguns casos.
Fixeu-vos que aquests resultats ens mostren necessitats i requeriments metabòlics diferenciats en els humans, segons l’edat (després de corregit per altres factors, com ara percentatge de teixit adipós, sexe, costums i activitats, etc.). Els nadons durant el primer any de vida necessiten molta energia i aliment equilibrat, ja que tenen un altíssim requeriment energètic per construir i madurar els òrgans vitals del cos. I aquests alts requeriments es mantenen fins als 5 anys. Això fa que la malnutrició infantil en molts països pobres sigui més greu del que es creia. També cal destacar que els requeriments metabòlics en la gent gran són molt diferents dels de l’adult. Potser perquè es perd massa a molts òrgans importants (fetge, ronyó, cervell van perdent massa i alhora desenvolupant problemes metabòlics). Per tant, la gent gran no ha de menjar igual ni les mateixes quantitats que un adult. D’altra banda, les necessitats de dosi i l’efectivitat dels medicaments variaran molt en aquestes dues franges d’edat extremes, perquè el seu metabolisme és molt diferent del d’un adult. Cal revisar les pautes nutricionals i de dietètica amb les noves dades. Així que ja veieu quins resultats més interessants.
Ara ja sabeu del cert que els infants tenen un veritable motor metabòlic dins seu!