"Amb una mentida un sol anar molt lluny, però sense esperances de tornar."
Proverbi jueu

Sánchez no va guanyar el debat.

Començo per aquí perquè aquests dies el peatge de donar l'opinió sobre el cara a cara dels presidenciables és indefugible. Doncs bé, així ho dic: el candidat socialista no va estar gens bé.

Un dels seus grans arguments va ser el d'afirmar reiteradament que Feijóo mentia i una de les ocasions en què ho va dir tenia a veure amb el moment en què el candidat del PP li va afirmar que no se sabia qui tenia les dades extretes del seu telèfon amb Pegasus per culpa del govern espanyol. Gran escàndol. Titulars recollint la part de la interlocutòria de l'Audiència Nacional en què el cas se sobreseu provisionalment per falta de resposta d'Israel a les comissions rogatòries. Israel no sap no contesta, vaja, com era d'esperar i com ha fet sempre. Significa això que Feijóo mentia? La veritat és que no. El recurs a la literalitat i l'esqueixament d'informació és un vici del present. Sí, el jutge arxiva perquè ja assumeix que Israel no col·laborarà, com tots sabíem, inclòs el govern espanyol quan va presentar la denúncia a l'AN. Ho arxiva, però també deixa clar que només amb la participació activa del govern espanyol es pot dur a terme aquesta investigació: "Només resta una eventual via diplomàtica que sigui capaç d'impulsar el compliment dels tractats internacionals i l'exercici dels quals correspon al govern espanyol que, a més, és la víctima del delicte" i, amb certa conya afegeix: "Sens dubte l'Advocacia de l'Estat impulsarà l'exercici d'aquesta via a través dels recursos de què disposa el Govern d'Espanya".

Feijóo menteix quan diu que no s'ha esbrinat qui va extreure la informació dels telèfons del president del Govern d'Espanya i dels seus ministres més sensibles per inacció del mateix govern? Doncs jo diria que no, que no va dir cap mentida. I és que és obvi que tot ha estat des del principi una cortina de fum, llançada pel mateix govern espanyol, i pertinentment sabotejada perquè mai no arribéssim a conèixer la magnitud ni el contingut ni el risc ni les conseqüències inherents a uns fets greus "que afecten la mateixa seguretat de l'Estat", com diu el jutge a la interlocutòria d'arxivament. Aquest procediment era tan il·lusori com la investigació de la Fiscalia a l'emèrit, que només podia tenir com a objectiu impedir la judicialització del tema i fer-lo desaparèixer com per art d'encantament, amb l'aparença que la justícia l'ha exculpat, quan la justícia mai no ha vist el tema, recordem que a Espanya la Fiscalia no instrueix.

Han tingut un jutge central durant més d'un any perdent el temps per fer-nos creure que buscaven una veritat que ja tenen però que no compartiran o, posant-me en terreny inaudit, que no tenen però que és millor no remoure

El modus operandi governamental es repeteix. Fer com que es fa alguna cosa i impedir que es faci alguna cosa. Perquè com vam saber que s'havia produït un gravíssim error de seguretat que suposava el robatori d'informació dels telèfons, ni més i ni menys, que del president del govern espanyol, la ministra de Defensa, el ministre de l'Interior i el ministre d'Agricultura i Pesca fent servir el programari espia Pegasus? Ens ho van dir ells. Sorprenent des del principi. Per què reconèixer un desastre com aquest? Ho van fer, ho recordo, per apaivagar l'escàndol i els crits d'ERC, dels qui necessitaven els vots, i de la resta de partits independentistes per l'espionatge espuri detectat a polítics i altres personatges entre les seves files. Com podem ser nosaltres si a nosaltres també? Aquest va ser el gloriós argument. Fixeu-vos com ple d'indignació el govern espanyol ho denuncia públicament i, a més, rotundament ho porta a l'Audiència Nacional perquè ho investigui.

De tot això ja me'n vaig riure amb ganes en diversos articles d'aquest mateix mitjà. No hi havia cap mena de dubte que pretendre que un jutge investigués un atac d'espionatge d'aquesta magnitud era riure's de nosaltres a la cara. En primer lloc, perquè és impossible que els mètodes judicials se'n surtin; en segon, perquè hem de tenir la certesa que el govern espanyol, a través del CNI, deu saber amb seguretat on són les seves dades i quines en concret van ser robades. En cas de no ser així, la inutilitat governamental seria de tal abast que els socis europeus estarien tremolant de la poca fiabilitat espanyola. No, ho saben, els nostres serveis ho saben i ells també. Per què anar a l'Audiència Nacional, doncs? Fum, distracció. No els va sortir del tot bé, perquè ni a Europa no han passat de l'escàndol de Pegasus ni l'oposició ha deixat un sol dia de recordar que hi ha informació sensible indeterminada que està a mans no degudes sense que puguem saber quines conseqüències se'n deriven. Ni ho sabrem. D'allà la ironia del jutge Calama en recordar que si el govern espanyol de veritat volgués que la investigació avancés, hauria forçat Israel a proporcionar informació i hauria donat totes les dades possibles a l'instructor per poder treballar amb alguna cosa. O com acceptem que el jutge els pregunti si saben a qui correspon l'usuari linakeller2023@gmail.com i que contestin que no en tenen ni idea? Sobretot quan els periodistes de diversos països saben que amb aquest correu es van infectar amb Pegasus diversos telèfons d'activistes sahrauís. Però res, que els espies espanyols no poden ni resoldre aquest petit enigma. I que demani al Consell de Ministres que es desclassifiquin les informacions objecte d'exfiltració i el contingut "complet" dels informes i que li contestin que "en relació amb la documentació i informació identificada en l'esmentat suplicatori, el Ministre de la Presidència únicament té coneixement dels informes CCN-CERT IT-30/22 'Anàlisi dispositiu mòbil del President del Govern' i CCNCERT IT-31/22 'Anàlisi dispositiu mòbil Ministra de Defensa', ja remesos juntament amb la denúncia". O sigui, que tot el que tenen és el que van portar a l'AN quan ho van denunciar.

Cal ser molt believer per empassar-se una roda de molí com aquesta. Han tingut un jutge central durant més d'un any perdent el temps per fer-nos creure que buscaven una veritat que ja tenen però que no compartiran o, posant-me en terreny inaudit, que no tenen però que és millor no remoure. És evident que les especulacions sobre qui va sostreure aquesta informació, quina informació concreta era i a quines mans ha arribat, s'havien de succeir i se succeiran. No queda cap altre remei. I Feijóo ho va aprofitar, encara que sense arribar a relacionar-ho amb el canvi de posició a favor del Marroc en el conflicte del Sàhara. Si no ens haguessin dit res, si no haguessin intentat sortir de l'embolic de l'espionatge català d'aquesta manera tan estrambòtica, el líder de l'oposició no hauria pogut atacar-lo amb això en el debat.

És un més dels misteris d'aquest govern que ha emprenyat molts dels seus votants. Hauria estat bé que el candidat ho aclarís, però no ho pot fer, així que Feijóo se'n va aprofitar. Almenys en això no va mentir. Pegasus es queda i actua impunement, encara que no en tornem a sentir parlar. Una vergonya democràtica que a Sánchez no sembla que l'amoïni.