"Pegàs, més que galopar, sol anar al pas"
Gustave Flaubert
Cap democràcia no hauria de tenir un sistema com Pegasus. Van triar bé el nom. Pegàs, el fill de Medusa, era un cavall indomable i allà on trepitjava brollava l'aigua i, ara, els fangars. Tothom volia posseir-lo i muntar-lo, però no es podia. Tots els estats volen cavalcar la seguretat total o el coneixement total. El Gran Germà és cosa de l'ahir. Dominar Pegàs era tan difícil que Bel·lerofont va demanar ajuda a la deessa de la saviesa Atena per capturar-lo i cavalcar-lo. Això potser és el que han volgut fer a través del coneixement tecnològic, obtenir aquestes brides d'or que Atena li va regalar per poder domesticar el cavall.
Bel·lerofont es va servir d'aquest privilegi per a moltes gestes ―com matar Quimera― i aquest cúmul d'èxits el va fer narcisista i orgullós fins al punt de pensar que sobre Pegàs podia arribar on volgués, podria ser un déu. Així que es va encaminar a l'Olimp muntat en el seu cavall alat i l'enuig de Zeus davant de la seva insolència va ser tan gran que va enviar un ínfim tàvec a picar el cavall alat. Aquest, molest, es va regirar i va desmuntar Bel·lerofont, qui va caure a l'abisme. Quants estats democràtics acabaran com Bel·lerofont?
Cap democràcia no hauria d'haver comprat un sistema com Pegasus. Ahir m'ho deien un parell de càrrecs judicials importants i hores després tornava a llegir una cosa similar en la querella que Gonzalo Boye ha presentat davant dels jutjats de Madrid. Aquest manté que no només la utilització que se li ha donat en el seu cas i en d'altres és delictiva, sinó que el programari és en si mateix il·legal en qualsevol estat democràtic. Hi estic d'acord. Una democràcia no pot muntar Pegasus i sortir-ne indemne, no pot fer-lo servir i no vulnerar pilars intocables de la bastida de l'estat de dret. Només els feixistes i els pertorbats aplaudeixen que es faci qualsevol cosa per evitar el que no es vol, encara que sigui la comissió de delictes. Un estat de dret va de lluitar contra el mal respectant unes línies de contenció i de drets. Lluitar contra el mal sense respectar res és molt fàcil, tan fàcil com convertir ciutadans en esclaus sota vigilància.
Recomano la lectura de la querella de Boye a molts dels que fa dies que parlen d'això sense saber de què parlen. El repàs del funcionament del sistema, dels antecedents internacionals i d'altres dades de context és millor que molts articles indocumentats que he llegit. Avui, tanmateix, em quedaré amb les raons per les quals qualsevol estat democràtic s'hauria immediatament de desfer d'instruments així per passar a dedicar els esforços a contrarestar-los i a evitar que siguin utilitzats al seu territori. La Unió Europea mai no s'hauria d'haver deixat temptar per unes brides d'or que han acabat sent d'espart.
Com es pot pensar que un estat democràtic pot comprar amb diners públics una aberració democràtica com aquesta? Altres el tenen, em diran. També tenen ogives nuclears i nosaltres no. També assassinen dissidents i nosaltres no. Hi ha moltes coses inimaginables en un estat decent i Pegasus n'és una
La qüestió és que el sistema Pegasus no només viola tot el contingut d'un smartphone ―aplicacions, correu, missatgeria, navegació, localització, agenda, trucades, historial de trucades, contactes, pot activar el micròfon i la càmera, pot fer captures de pantalla, no només monitora documents sinó que pot accedir-hi i capturar-los i alterar-los, fins i tot pot enviar missatges com si fossis tu―. En paraules del supervisor europeu de Protecció de Dades, Wiewiórowski, no és que limiti el dret fonamental a la intimitat o que el redueixi, sinó que l'elimina. Per aquest motiu considera que no es pot afirmar mai que el seu ús segueixi el principi de proporcionalitat, perquè aquesta anul·lació total de la intimitat d'un individu en una democràcia no serà mai proporcional.
Boye diu al jutge que l'instrument és en si mateix il·legal, encara que hi hagi vegades que es pretengui utilitzar legalment, perquè és impossible per les seves característiques que respecti la legalitat democràtica. "No només es requereix autorització judicial, sinó que hi ha d'haver una resolució, en el marc d'un procediment, amb una finalitat específica que sustenti l'excepcionalitat i que haurà de ser executada per funcionaris públics espanyols", recorda la querella. Aquí hi ha una altra de les qüestions que fa que aquest sistema sigui propi de dictadures. Les dades que flueixen del telèfon infectat no van directament als infectadors, els clients d'NSO, sinó que són arxivades per servidors d'aquesta empresa i d'allà redireccionades als seus "clients". No són funcionaris espanyols ni servidors d'agències espanyoles els que tracten les dades i tampoc no hi ha cap constància que aquestes dades no siguin venudes a tercers o utilitzades de qualsevol altra manera.
"Tampoc no és possible complir l'obligació legal relativa a l'esborrament i destrucció de les dades en acabar el procediment judicial" ni, sens dubte, es pot fer cap selecció del que és pertinent per al que s'investiga i el que no. A més, com hem vist, les dades no serien ni tan sols utilitzables davant de la justícia, ja que el sistema es pot fer servir per "plantar" falses incriminacions, alterar documents o enviar missatges que el propietari del mòbil no va enviar mai. Com es pot pensar, com es va pensar, que un estat democràtic pot comprar amb diners públics, dels contribuents, una aberració democràtica com aquesta? Altres el tenen, em diran. També tenen ogives nuclears i nosaltres no. També assassinen dissidents i nosaltres no. Hi ha moltes coses inimaginables en un estat decent i Pegasus n'és una.
Hi ha molt enrenou politiquer entorn del cas. Gent a qui li importa més a qui perjudica o a qui beneficia la història que la gravetat que suposa. Com es pot afrontar aquesta brutalitat? Tot govern ha d'acceptar una decisió del govern de Rajoy que va haver de ser adoptada sempre pensant que el fi justifica els mitjans? Contra ETA no es va fer servir una cosa com aquesta. No existia i ens vam apanyar. NSO ha confessat que té 60 clients, així que fixin-se que hi ha molts més estats que no tenen aquesta "arma informàtica", com l'anomena Israel, que els que la tenen. Si Espanya fos un dels gairebé dos-cents estats que no la tenen, no tindria cap sentit discutir si va ser l'Estat el que va violar els independentistes o no. Ho tindríem clar.
El govern espanyol ha presentat una denúncia a l'Audiència Nacional que ha recaigut en el jutge Calama. Un simple paper que no aportava cap documentació ni l'anàlisi del Centre Criptològic. Mai de la vida fins ara no s'ha pretès que un jutge, amb els mètodes i els mitjans que té a l'abast, descobreixi i investigui un greuge d'espionatge i menys d'aquest nivell. En el cas de les escoltes del Cesid, els periodistes ho van portar mastegat amb les filtracions de dins i encara així... L'Audiència Nacional no descobrirà qui va espiar el govern espanyol, perquè per a això necessitaria un accés a àrees secretes que no tindrà. Per molt que ho demani el fiscal, no desclassificaran les proves que necessitaria per avançar. Ja ho veuran. El més probable és que declari immediatament el secret de sumari, potser que intenti atreure altres procediments oberts per altres jutges sobre les escoltes a independentistes, i que després això arribi a una via morta. La comissió d'investigació finada abans de néixer tampoc hauria servit per a res. Soroll i titulars i, en aquest cas, a més soroll, menys a prop de la veritat.
Seria decisiu que una violació de drets d'aquesta importància portés a la fi a replantejar i redissenyar els serveis d'intel·ligència espanyols. Netejar-los, fixar-los. Separar el servei exterior de les tasques d'informació internes. Prescindir d'armes tan porques que avergonyeixen, amb jutge o sense jutge. Em pregunto si el mateix magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Lucas, és conscient de tot el que autoritza quan autoritza una infestació. Ho dubto molt, perquè ni tan sols els 18 casos que es confessen com a legals, no resisteixen el més mínim judici de proporcionalitat.
Cap democràcia no s'hauria d'enfangar amb un instrument propi de dictadures i, tanmateix, no només ho han fet, sinó que aquest campa de manera descontrolada a l'abast fins i tot de corporacions i de policies corruptes. Això és el que s'ha d'arreglar i crec que no van pel bon camí.