En la darrera sessió de control al Parlament, el president Aragonès responia a Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, que si no ens agradava l’acord de claredat, proposéssim una alternativa viable, no les fantasies del senyor Canadell. 

Imagino que el president Aragonès es referia a la proposta de Junts que he tingut l’honor d’explicar durant la defensa dels pressupostos fa uns dies i que resumeixo tot seguit. Val a dir que aquesta proposta prové de la ponència política de Junts, aprovada el mes de juliol passat amb més del 95% del suport de la militància. 

El primer que proposem és posar en marxa de nou l’espai estratègic de partits i entitats. Que l’espai aglutini tot l’independentisme, serà certament fantasia si Esquerra no hi vol participar, però, en tot cas, són ells els que fa temps que se n’exclouen. 

La segona proposta que fem és un front comú a Madrid entre els tres partits independentistes, per no estabilitzar el govern espanyol ni legitimar-lo internacionalment. Òbviament, mentre el senyor Rufián segueixi entregat al PSOE amb el seu estil de tots conegut, és certament una fantasia la unitat a Madrid.

El que ja s’ha demostrat que era fantasia és pretendre que una taula de diàleg amb l’Estat solucioni el conflicte

El tercer que proposem és tornar-nos a preparar per al proper embat, cosa que ja vam aprovar conjuntament en el debat de política general al mes d’octubre, amb una proposta de resolució aprovada amb els vots de Junts i Esquerra i l’abstenció de la CUP. Justament aquesta proposta portava per nom “Preparem-nos” i responia en gran part al full de ruta del Consell de la República. En aquest cas, doncs, hem passat de realitat a fantasia en el moment que Esquerra ha deixat de donar-li suport en el debat de pressupostos, votant-hi en contra el tripartit format per ERC, PSC i comuns, i evitant destinar-hi una partida pressupostària per a cadascuna de les accions proposades. 

A tall d’exemple, proposàvem preparar l’agència tributària per recaptar tots els impostos, crear l’agència de promoció social, tal com havia previst la consellera Violant Cervera i que havia de ser l’embrió de la seguretat social catalana, o presentar un pressupost alternatiu sense dèficit fiscal perquè tothom que viu a Catalunya entengui què suposa el maltractament continuat i persistent de l’estat espanyol amb Catalunya. 

La nostra proposta també preveu preparar la mobilització en el moment en què estiguem a punt del segon embat i, finalment, com a darrer pas, activar la declaració d’independència al Parlament de Catalunya. 

Òbviament, amb la direcció d’Esquerra Republicana actual, això és pura fantasia, però, en tot cas, respon al mandat que té el president Aragonès, sortit de les urnes amb un 52% dels vots, i que ell solemnement es va comprometre en el ple del debat d'investidura, dient que venia a culminar la independència. Potser sí que, aquell dia de la investidura, el president ens va vendre una fantasia. 

En tot cas, una fantasia que pot tenir lloc a les properes eleccions municipals és que la ciutadania premiï els qui encara creiem fermament en l’u d’octubre i en què el mandat per fer la independència segueix ben viu, i estem obligats a complir-lo o, si més no, preparar-lo en aquesta legislatura. 

Si la patacada per a Esquerra és prou important, no dubto que pot passar el mateix que amb el segon tripartit, i haurà de canviar de direcció i tornar a la lluita plegats. 

En tot cas, estic convençut que el proper embat serà més curt. El primer va durar cinc anys, entre 2012 i 2017; el segon pot ser més ràpid, perquè hem après molt durant aquests anys. 

Potser sí que és una fantasia, però almenys permet tenir una esperança en què seguir lluitant, i només quan ho provem, ho sabrem. El que ja s’ha demostrat que era fantasia és pretendre que una taula de diàleg amb l’Estat solucioni el conflicte; això sí que és una fantasia, president. 

 

Joan Canadell, diputat de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya