Kevin Major va escriure el 1987 Estimat Bruce Springsteen, una ficció en la qual un noi de 14 anys, Terry Blanchard, escrivia al seu ídol parlant-li dels problemes d’adolescent. Quan el Boss va publicar Letter to you es va obrir lettertobruce.net, on hom podia imitar en Terry i escriure al mite. Totes les cartes comencen amb un “dear Bruce”, que és com tots els creients li diuen, li diem: el Bruce. Podeu repassar les cartes. La majoria li agraeixen haver creat la banda sonora de la nostra vida i ser refugi en moments bons i, sobretot, dolents.

L’altre dia, al Prudential Center de Newark, Nova Jersey, va començar l’últim concert de la primera part de la gira americana cantant Local Hero, una paròdia d’ell mateix. Coses de l’edat, el mite ja el va voler desmuntar a Springsteen on Broadway, on a manera d’autobiografia explicava que en realitat ha estat un farsant que ha cantat a la classe treballadora i no ha treballat mai o que el senyor Born to Run viu a 10 minuts de casa seva de tota la vida. Però, malgrat tot, hi ha una església springsteeniana que l’adora incondicionalment. Potser perquè el que no és un invent és que el seu art ha servit d’inspiració, alegria i consol a milions de persones durant dècades. I que als 73 anys, malgrat tots els ticketmasters del temple, segueix fent concerts de gairebé tres hores que generen una energia inexplicable.

Coneixedor d’aquesta fe, el governador de l’Estat de Nova Jersey, Phil Murphy, va anunciar dissabte que el 23 de setembre, data del seu naixement, serà el Dia Bruce Springsteen al conegut com a Garden State. Argumenta que Bruce i els deixebles de l’E Street Band són un dels més icònics i influents grups del món, que el Boss ha fet incomptables actes de caritat… i que ha fet un miracle. No, és broma. Però gairebé. Diu que Springsteen serà sempre recordat com la veu que va anunciar al món que els de New Jersey “were born to run”. I clar, per haver creat la banda sonora dels nostres Glory Days. El governador, per cert, signa a 15 d’abril de 2023, però també del “247 de la independència dels Estats Units”. Que ja se sap la diferència entre guanyar i perdre. Ser un looser està bé només a les cançons.

Bé, el cas és que a més de cantar Local Hero, a Newark el Bruce va agafar la Covid, tot i que ja ens ha dit el Neo Sala que el dia 28 haurà ressuscitat i predicarà a Barcelona. Però, sobretot, li va dedicar I’ll see you in my dreams al seu nebot, Michael Shave, mort sobtadament als 53 anys. El nom no us dirà res, però Michael era, en realitat, el protagonista d’un dels grans poemes de rock. Era el fill de Michael E.Shave i Virgínia Springsteen —la germana del Boss—, la parella en qui es va inspirar el Bruce per escriure The River. Ja ho sabeu. La Mary queda embarassada als 17 anys. El jutge fa la resta. No hi ha somriures, ni passeig fins a l’altar, ni flors, ni vestit el dia del casament. Feines precàries. Atur. Somnis que se’n van, que fem veure que no recordem o que ignorem. És un somni una mentida si no es fa realitat? O és alguna cosa pitjor? Només queda baixar al riu, banyar-nos i fer l’amor. Prou perquè el Michael i la Virginia, avui, segueixin sent parella.

La mort de Michael Shave ens recorda el temps fugit. La fragilitat de la vida. La importància del comiat. M’agradaria haver-ho sabut. M’agradaria haver-te trucat. M’agradaria haver-te dit adeu. Ens agradava la mateixa música, els mateixos grups, la mateixa roba. Per això t’escric aquesta cançó. Perquè si l’escoltes allà on siguis, perquè si llegeixes això, sàpigues que penso en tu. No per canviar res. Només per dir-te que et trobo a faltar. Bona sort, adeu, Bobby Jean.