Que les enquestes no són una ciència exacta ja ho sabem. Que el vot cada vegada és més volàtil i es decideix a l'últim moment és una cosa que sostenen els experts des de fa temps. I que aquesta campanya, malgrat les constants que es repeteixen en gairebé tots els sondejos, es presenta incerta, ho afirmen als quarters generals de tots els partits.

Amb tot, hi ha una cosa que a hores d'ara ningú no dubta, i és que el PSOE serà amb seguretat la primera força en intenció de vot. Una altra cosa és amb qui podrà sumar per formar govern o si tindrà marge per fer-ho i evitar un escenari de bloqueig com el que es va produir després de les eleccions del 2015.

Tot està obert. Més que mai, i malgrat que el PSOE es distanciï, segons les dades de l'últim CIS, en més de 10 punts percentuals d'un PP que camina cap a l'abisme però que mantindria en tot cas la segona posició del tauler. Avui una de cada cinc persones enquestades declara espontàniament que votarà el PSOE, però això no és garantia perquè Sánchez segueixi a La Moncloa, com tampoc que el seu partit doblarà en escons (123-138) el de Casado (66-76).

Encara que el PSOE pugui ser l'única formació amb representació a pràcticament tot el territori nacional i encara que la fórmula Tezanos s'hagi igualat a la de la resta dels seus col·legues en l'horitzó immediat, de totes les enquestes publicades no s'entreveuen més que tres certeses. Una, que Sánchez té el vent a favor. Dos, que la desfeta de Casado serà antològica. I tres, que Vox irromp amb força al tauler i que es desconeix quin és el seu sostre. Tota la resta són incertes, fins i tot que Ciutadans "punxi" respecte a les expectatives de fa un any o que Podemos retrocedeixi a la quarta posició del tauler.

Si Casado s'entossudeix a polaritzar al màxim, el candidat del PSOE haurà de sortir del seu cau presidencial, trencar-se l'esquena i exposar-se en lloc de protegir-se

L'elevat nombre d'indecisos (el 25,3 per cent), la xifra més alta dels últims temps, ha obligat a extremar la precaució al quarter general del PSOE i, sobretot, a no vendre la pell de l'os abans de caçar-lo, per més que el CIS auguri que els socialistes poden assolir una majoria suficient amb Podemos, el PNB i Compromís sense els independentistes catalans.

El comitè electoral de Ferraz té molt present que el vot es decideix en l'última setmana de campanya i que, fins i tot 24 hores abans d'anar a les urnes, l'elector pot canviar de partit. En diuen alta volatilitat. De fet, entre els que avui dubten quin partit votar, un 11,9% ho fa entre el PP i Ciutadans; un 3,1% entre el PP i Vox; un 9,1% entre el PSOE i Unidas Podemos i un 8,9% entre el PSOE i Ciutadans.

Sánchez necessitarà, per tant, alguna cosa més que una campanya de perfil baix, sense gairebé presència mediàtica i amb un escàs entusiasme per la celebració de debats electorals. Si Casado s'entossudeix a polaritzar al màxim, com ha estat fins ara la seva estratègia, el candidat del PSOE haurà de sortir del seu cau presidencial, trencar-se l'esquena i exposar-se en lloc de protegir-se, que és el que ha fet fins al moment. Qui no s'arrisca, no pisca. I, a hores d'ara, Sánchez hauria de saber-ho.