Encara que sembli llunyana, hi va haver una època en què la política era fàcil d'entendre. Avui no és tan senzill. Van arribar altres líders, van canviar els codis, van desaparèixer els límits i la línia divisòria entre el que és previsible i l'impensable es va difuminar per donar pas a un nou món en què tot val. En les estratègies, en les actituds, en la confecció de les llistes electorals, en la narrativa... Però això ara va d'ocurrències. Del dret de la dona a tallar-se el cabell i les ungles, però no a l'avortament; de la nostàlgia dels embussos; d'allunyar la festa de l'Orgull Gai de les famílies, i que les dones, en lloc de no témer ser acomiadades, treballin al quart dia del part.

I en aquesta falsa segona volta electoral que uns aprofiten per rematar la jugada d'abril i altres per preparar una possible remuntada, de sobte Pablo Casado sorprèn amb un exercici de transvestisme: recupera el fins ara proscrit "marianisme" i amaga l'"aznarisme". Tot per rebaixar el to i suavitzar la imatge d'un PP mimetitzat amb Vox des que ell va prendre les regnes del carrer Génova. Han desaparegut així del focus Cayetana Álvarez de Toledo, Adolfo Suárez Illana i fins i tot Teodoro García Egea, el qüestionat secretari general. I aprofitant la retirada, ha irromput en l'escena la sempre ben situada Ana Pastor.

Encara presidenta del Congrés i referència nítida del "marianisme", no hi ha travessa en la qual no aparegui. També en les que circulen per liderar el PP si el diumenge 26 Casado anota en el seu historial una segona desfeta. De moment, en la direcció nacional s'estudia el seu nom com a pròxima portaveu parlamentària. No se sap si per tenir-la ocupada i que no es deixi estimar per si es precipita el relleu o per la seva acreditada solvència.

El problema per al PP és que entre el full de serveis d'alguns fitxatges de Casado per a les eleccions municipals i autonòmiques i el d'Ana Pastor hi ha una distància quilomètrica

Ella, en tot cas, encantada. Li agrada escoltar elogis dels adversaris com el que li va regalar Pablo Iglesias no fa tant: "Es troba a faltar una dreta responsable, amb altura d'estat. Tant de bo el PP sonés una miqueta més a Ana Pastor i una miqueta menys a José María Aznar". I agraeix, amb astúcia, que s'especuli sobre les seves possibles destinacions. La retirada mai no va ser una opció per a qui ha estat ja tercera autoritat de l'Estat. Algú que l'ha escoltat aquests dies relatar quines havien de ser les qualitats del pròxim portaveu del PP en el Congrés explicava, amb ironia, que li va faltar afegir a la moderació, la bona premsa, la capacitat de diàleg i la fluïdesa en la relació amb altres grups, que hagués nascut a Zamora i fos diputada per Pontevedra.

El problema per al PP és que entre el full de serveis d'alguns fitxatges de Casado per a les eleccions municipals i autonòmiques i la d'Ana Pastor hi ha una distància quilomètrica. L'aposta per la moderació arriba una mica tard i és, a més, d'alt risc. Representar en el Parlament un partit de quadres novells i sense experiència, on l'ocurrència, l'últim tuit i el titular fàcil s'han imposat a l'assossec i l'anàlisi, seria una dosi de record dels errors comesos després de l'últim congrés dels populars i que el nou no és sempre bo ni millor que l'anterior.

Ara que la consigna és no fer por per no mobilitzar l'esquerra, que el 26-M Casado es juga la supervivència, que es decideix el lideratge del centre dreta i que el futur del president del PP depèn en bona mesura de si Isabel Díaz Ayuso és capaç de mantenir el govern de la Porta del Sol, les comparacions són inevitables. Entre la candidata a la Comunitat de Madrid i Pastor hi ha una distància abismal. Serà per allò que deia Gramsci sobre el vell món que mor, el nou que no acaba d'arribar i aquest clarobscur en el qual sempre sorgeixen alguns monstres. Doncs això.

Elisa Beni
Opinió Perplexitat electoral Elisa Beni
Carles Boix
Opinió L'art més noble Carles Boix