Quan el peu va topar contra el fons de la piscina el món se’m va fer petit i només vam quedar tu i jo, com en els teus darrers dies, quan tenies la boca seca i em demanaves les ulleres per veure com plovia a través de la finestra. Em vaig adonar que mai no ets prou gran per quedar-te orfe i que l'orfenesa és saber de cor que estàs sol no només davant la mort sinó també davant les arbitrarietats més puerils i absurdes de la vida.
Vaig recordar un dia que el pare i tu em dúieu a urgències. Em moria de dolor i de sobte vaig esclafir a riure. “I si un urbà ens atura?” La radioteràpia havia deixat el pare quasi sord i amb dificultats serioses per fer-se entendre. Els metges li prohibien conduir perquè ni tan sols podia girar el coll, i vam arribar a l’hospital quasi contents, amb el pare que ens feia petar de riure amb la seva paròdia de la policia, mentre ens demanava: “Ve algun cotxe per l’esquerra?".
Aquell món tan reduït de la piscina es va atapeir de pensaments i de records. Vaig recordar el dia que em vas dir que m’havia tornat savi i també quan vas lamentar que ja no pogués complir la promesa de dur-te a Via Veneto. Dins de l’aigua, hi van desfilar tantes coses que necessitaria un llibre per escriure-les. Vaig sortir com un pollet i vaig marxar sense dir res a ningú, com si tingues por que se’m trenqués alguna cosa més important que el peu, que ja no semblava que fos meu.
Abans de saltar a l’aigua veia el meu futur ple de possibilitats, però tenia la sensació que un corrent m’arrossegava riu avall sense donar-me temps de pair les coses que més m’importaven. Tothom em reclamava. Uns, per la política. D’altres, per l’entreteniment. A la família hi havia una urgència per tancar carpetes que no entenia. El meu cap girava a mil per hora i no volia passar pàgina, ni condicionar el futur amb una lectura del present precipitada.
Em sentia empès de forma inoportuna per inèrcies que no eren meves. Només D em deixava aire i m’avisava que tard o d’hora hauria de parar uns quants dies. No vaig saltar per fer-me mal, evidentment, i la cosa m’ha sortit més barata del que vaig arribar a creure. Però he hagut de lluitar, perquè el dolor t’intenta xuclar contínuament cap a les foscúries del passat, com aquests grans remolins que fan els transatlàntics quan s’enfonsen.
He vist que el cos busca el confort i que si el malcries de seguida t’intenta esclavitzar el pensament amb memòries que creies oblidades i fantasmes que donaves per ben enterrats. He descobert que les dutxes d’aigua freda, si pot ser gelada, són ideals per despertar els instints primaris de supervivència i per tallar en sec el derrotisme i les merdes que, amb els anys, fabriquem amb el cervell i de vegades se’ns incrusten al caràcter.
Aquests anys acaronava la il·lusió que, com a mínim, tu sí que podries veure com me’n sortia, passés el que passés en el país. Acaronava la il·lusió que et veuria pujar a l’Arca de Noé que estic construint, amb l’ajut d’alguns amics, enmig d’aquest revival d’èpoques que vas dir sempre que no volies tornar a viure. M’havia fet la idea que fins i tot escriuríem plegats alguna cosa, i que et podria ensenyar el món des d’una perspectiva que mai no vas tenir ocasió de veure.
Et volia demostrar que eres més creativa que els programes traumàtics de la història que ara miren de tornar a engegar en els nostres caps a base de propaganda. Em va saber greu veure’t marxar amb aquest sentiment de derrota, no haver tingut la força per crear a temps un espai des d’on poguessis sentir-te vencedora, gaudir de tot allò que vas aconseguir contra pronòstic.
Tu em vas ensenyar que tot és u i això, que m’ha sigut tan útil per escriure, em consola. He agafat una ampolla de xampany que havia quedat a casa teva per celebrar que ja puc caminar sense les crosses. Totes les meves victòries seran sempre teves. Espero de tot cor que hi hagi cel, ni que sigui perquè des de dalt el pare i tu pugueu veure la continuació d’aquesta festa. Potser és un sentiment pueril o narcisista, però de cap manera no voldria que us perdéssiu la part més bona de la meva, de la nostra història.