Si els drets es guanyen exercint-los, s'aprèn a debatre fent-ho. Tot i que perquè el debat sigui fructífer i raonable, cal formació, entrenament i el respecte a les regles de joc. Al meu entendre, el debat es basa en el principi de raonar i enraonar. Primer cal, amb els elements que tinguem, preparar de manera raonada un argumentari capaç de sostenir un determinat posicionament. Només després d'haver raonat hauríem d'enraonar, és a dir, expressar públicament el nostre posicionament amb els arguments que prèviament haurem raonat. Sovint s'enraona abans de raonar, i això pot ser innocu si es tracta d'una conversa de cafè, però no és així si es tracta d'un debat que es vulgui assossegat i amb perspectives de continuïtat.
I com tants altres aspectes de la vida, resulta que també cal entrenar-se per poder debatre. Com en el món de l'esport, per exemple, cal escalfar, aprendre tàctiques, visionar debats anteriors o protagonitzats per d'altres, seguir consells, cuidar-se, ser constant.
Un bon escalfament per al debat consisteix a llegir i, si escau, escriure. La lectura i l'intercanvi de parers respectuós i a fons són un excel·lent entrenament per anar perfilant els nostres posicionaments sobre els temes que sotmetem a debat. Sense aquest entrenament que alguns poden considerar feixuc, però que és imprescindible, podem trobar-nos que alguns dels nostres músculs intel·lectuals no funcionen, tenen un baix rendiment o, simplement, peten. Abans de començar un debat, és convenient escalfar a la banda.
Però cal també respectar les regles de joc. Per tal que el debat sigui possible i fructífer, i no una simple acumulació de monòlegs més o menys lluïts, cal que aprenguem a escoltar l'altre, que sapiguem processar els arguments, que considerem que pot tenir raó. Amb la certesa que els participants escoltaran amb respecte, empatia i temps.
Una civilització pluralista, amb multiplicitat viva de diferents opinions, impedeix la dominació d'una veritat única. Aquest pluralisme, aquesta aptitud i actitud a favor del debat, ha estat i ha de continuar sent el fonament de la noció europea de llibertat
Si les posicions són numantines, fet que per desgràcia passa sovint, si els intervinents tenen les orelles tancades o fins i tot els posicionaments són del tipus "parla, parla, que m'és igual", no hi haurà cap mena de debat possible. I també en aquest sentit cal precisar que cal exigir el respecte no invasiu dels que se situen en el rol de participants passius, és a dir, dels que assisteixen al debat i s'interessen. Un debat no és un partit de futbol on el jugador número dotze a vegades esdevé decisiu.
Si es reuneixen totes aquestes característiques alhora, el debat pot ser un bon sistema d'aprenentatge, d'estima envers les persones que defensen posicionaments diferents, i de font de satisfaccions intel·lectuals i personals. Però trobo que, malauradament, sovint aquestes condicions necessàries per afavorir debats assossegats i valuosos no es donen alhora a casa nostra i, hi afegiria, tampoc no és moneda comuna a la resta de les societats occidentals.
Les presses, la necessitat de sentir-se victoriós costi el que costi, la voluntat eixorca d'intentar invalidar els arguments de la contrapart, l'aversió a la lectura (en aquest sentit, només cal veure els índexs), la no valoració dels mateixos debats, que són acusats d'intel·lectualisme, una plaga darrerament denunciada a Occident com a quelcom pervers, les noves tecnologies (ja no tan noves) que obliguen a passar missatges complexos amb un nombre limitat i curt de caràcters, la manca d'una cultura de l'esforç consistent, i la no existència o inconsistència dels entrenaments necessaris, fan que ens trobem en un punt delicat respecte del foment i la consolidació dels debats.
Però malgrat tot, malgrat els obstacles i la mandra, caldrà intentar-ho. Si hem fet tard, per diverses circumstàncies, als debats històrics que han configurat la civilització occidental, potser seria bo que intentéssim tots plegats no fer tard als debats futurs. Probablement no estem en les millors condicions per intentar-ho, però també considero que cal que valorem l'esforç i que fomentem les ganes per participar en els grans debats, els debats que afecten la nostra identitat i l'esdevenidor de la nostra civilització. Perquè per a calma i voluptat ja hi ha els balnearis.
La civilització europea és pluralista perquè va fer els debats quan tocaven, i una civilització pluralista, amb multiplicitat viva de diferents opinions, impedeix la dominació d'una veritat única. Aquest pluralisme, aquesta aptitud i actitud a favor del debat, ha estat i ha de continuar sent el fonament de la noció europea de llibertat, que és l'aportació més important que els europeus hem fet a la civilització occidental. Siguem-ne conscients i fomentem els debats pluralistes i respectuosos. Ens hi va la llibertat i el futur.