"Tots estem a la claveguera, però alguns mirem cap a les estrelles"

Oscar Wilde

 

Tenia alguna relació l'hoste de l'habitació 403 de l'Hotel Bristol amb l'abalisat sens dubte il·legal dels vehicles de Carles Puigdemont a Brussel·les? El cert és que, a hores d'ara, no ho podem afirmar. El sistema d'inferència de la policia belga ha estat invers, és a dir, després de comprovar que un dels IMEI relacionats amb les balises espia va realitzar una trucada de segons, sense parlar amb ningú, a la centraleta d'una cadena d'hotels belga, va començar a escrutar els espanyols allotjats als diferents hotels i es va quedar amb cinc. Un d'ells, l'ocupant de la 403, era un fiscal espanyol de l'Audiència Nacional especialitzat en euroordres. Cridaner. M'ho quedo. Suggeridor. Més que un picardies amb vores de cuir. Provat, doncs no.

El cert és que en el procediment judicial secret seguit a Bèlgica, els representants legals de Puigdemont que van interposar denúncia sempre han volgut arribar més lluny. Aquest és el motiu pel qual, després de conèixer aquestes dades de l'informe de la policia belga de les interlocutòries, van sol·licitar la pràctica d'altres proves que pretenien estrènyer el cèrcol sobre els possibles sospitosos de ser els destinataris d'aquesta trucada avortada que mai no va arribar a ningú. Va passar que el jutge belga va ponderar el que se li demanava i les afectacions de drets fonamentals que havia de fer i li va semblar que era molta complicació per poder obtenir poca cosa. Això és el que alguns mitjans espanyols van vendre com a arxivament i sembla que algú tenia molt interès que es mostrés com a tal. El cert és que els lletrats van recórrer aquesta decisió judicial i esperen encara si un tribunal de més rang decideix dur fins al final la història. Per això no entenc gaire bé per què s'ha filtrat això ara, sense esperar a conèixer el desenllaç. El cert és que s'ha fet, els periodistes han complert amb la seva missió, i ara tenim un titular sobre un fiscal que no deixa de ser una especulació i que tant la Fiscalia de l'Audiència Nacional, com l'Associació Professional de Fiscals com altres instàncies oficials desmenteixen. El fiscal Bautista era a la 403, cert, però per participar en el programa Juppiter. Estava a l'hort i a la vinya? Era el seu viatge a Juppiter la tapadora d'una altra cosa? No podem saber-ho ni ho sabrem si els tribunals belgues no autoritzen els mitjans d'investigació sol·licitats. La veritat és que això de Bautista és cridaner però... ―sempre hi ha un maleït però― de moment no prova ni significa res.

Parafrasejant Davies, a mi m'agrada anar al moll de l'os. Ja saben, a la medul·la. Anem als dies en què es produeix l'activació de les balises de seguiment. Alhora que això passa, assistim a un veritable vodevil protagonitzat per policies i guàrdies amb un llibret escrit pel ministre de l'Interior. El dia 30 de gener estava convocada la investidura de Puigdemont i el govern de Rajoy temia que el MH pogués entrar de forma subreptícia a la cambra i esdevenir inviolable mentre se l'investia. Així vam veure escorcollar maleters a la Junquera, avions que van aterrar a Toledo i fins i tot el taxi que portava un altre diputat per si Puigdemont era al maleter. Qui havia embogit per saber si en aquestes dates el MH pretenia entrar en un territori en el qual sí que podia ser detingut, ja que les euroordres havien estat desactivades? La resposta és clara. Aquesta primera olor a claveguera és de flor primerenca.

Qui va ordenar actuar il·lícitament en territori estranger per saber si Puigdemont es dirigia a la seva investidura?

Segueixin-me ara. La preocupació per la il·legalitat del seguiment electrònic a Puigdemont no només ha tingut un episodi belga sinó que també es va manifestar a les corts espanyoles. El senador d'EH Bildu Jon Iñarritu no ha deixat de plantejar preguntes oficials al govern espanyol per saber qui va abalisar el cotxe de Puigdemont. Ho intenta de diverses maneres. Primer va preguntar directament al govern espanyol: "Qui va abalisar el cotxe de Puigdemont?" i després va anar intentant arribar a la mateixa destinació per un altre camí preguntant quines balises utilitzen la policia i la guàrdia civil (per veure si corresponen amb les que figuren en el procediment belga) o quantes s'han utilitzat i a quins països. El govern de míster Rajoy sempre l'acomiada amb un breu paràgraf en el qual es fa referència a la legislació que converteix aquest tema en secret i, per tant, no li contesta. El senador hi insisteix. Enmig de tanta constància basca es produeix el canvi de govern, així que pels volts del juliol, és el govern de Pedro Sánchez el que dona resposta escrita a la pregunta d'Iñarritu sobre si van ser funcionaris espanyols els que van col·locar les balises i sobre el motiu pel qual van actuar sense autorització judicial: "S'assenyala que el govern actual no assumeix actuacions del govern anterior". I prou. No diu res, però a bon entenedor, amb poques paraules n'hi ha prou. El senador hi continua insistint i ja, més assentat el govern, li tornen a contestar amb el mateix text amb què contestava el de Rajoy al principi: els punts legals que emparen el secret i, per tant, no contestar.

Aquestes raons legals per no contestar que donen ambdós governs són la llei de secrets oficials i bla, bla i un acord del Consell de Ministres del 2014 en el qual a petició del ministre Fernández Díaz s'atorga genèricament la classificació de secret "a l'estructura, organització, mitjans i tècniques operatives utilitzats en la lluita contra la delinqüència organitzada pels FCSE, així com les seves fonts i totes les informacions i dades que puguin revelar-les". No em diguin que no diuen no dient. O sigui, que tot aquest assumpte és secret perquè sí que té a veure amb aquests mitjans i tècniques i fonts i informacions de les policies de l'Estat. Si no, per què ho esmenten i per què hi torna el PSOE després de la seva insolència inicial?

Les balises procedien d'Espanya. No poden respondre a un senador perquè queden sota l'empara d'aquest secret general que no permet controlar aquestes accions. No són del CNI, això ho va declarar el cap dels serveis belgues en la comissió que va investigar, i sí que semblen policies pel que diu el govern espanyol. En cap procediment judicial, sobre els quals ja es va aixecar el secret, no figura cap autorització per abalisar Puigdemont. L'olor a claveguera ja s'expandeix tan dens com el de l'opi. Això és l'important. Qui va ordenar actuar il·lícitament en territori estranger per saber si es dirigia a la seva investidura? Si l'home de la 403 hi estava implicat o simplement passava per allà, necessita altres comprovacions, però el tema més tèrbol, per a la democràcia espanyola, no. Aquesta és la qüestió que a qualsevol adversari polític i a qualsevol demòcrata li ha de rosegar les entranyes en aquests dies: fins on van arribar i contra quants? Continuarà.