Tal dia com avui, fa 852 anys, Ramon Alfons era coronat -a Saragossa- rei d'Aragó. Ramon Alfons era el primogènit de la parella formada per Ramon Berenguer IV -comte independent de Barcelona- i Peronella d'Aragó -filla i hereva del rei Ramir d'Aragó-. Tot i que el seu pare -en virtut del matrimoni- havia estat associat al tron aragonès, Ramon Alfons -que prendria el nom d'Alfons- va ser el primer que va dur sobre la seva testa les dues corones. I és per tant l'iniciador d'una singladura conjunta a través d'una dinastia -els Berenguer-Aragó- que regiria els destins de la corona catalano-aragonesa durant 246 anys. Fins a la mort de Martí l'Humà (1410).
Quan va ser coronat rei d'Aragó ja era comte independent de Barcelona. El seu pare -Ramon Berenguer IV- havia mort poc abans. En canvi la seva mare -Peronella- encara vivia. Però les oligarquies aragoneses tenien molt interès a consolidar la xarxa política i econòmica amb Barcelona -amb Catalunya, en definitiva- que s'havia començat a teixir trenta anys abans. L'amenaça d'invasió -i desaparició- d'Aragó a mans -i armes- castellanes i navarreses persistia. I l'amenaça conspirativa dels ordes religiosos no s'havia eradicat. Els magnats aragonesos van fer ús dels acords matrimonials dels pares d'Alfons i -mort el pare- el van coronar sense dilació.
S'iniciava la corona d'Aragó. Una confederació de països independents formada inicialment per Barcelona (el futur Principat de Catalunya) i Aragó. Amb el temps els regnes de Mallorca, València, Sardenya, Sicília, Atenes i Nàpols -creats a propòsit per la pròpia corona- s'hi afegirien. Un model polític que -salvant les distàncies històriques i cronològiques- inspira edificis polítics contemporanis com l'actual Unió Europea. Els diferents països de la Corona es van governar amb les seves pròpies institucions i les seves pròpies lleis. Fins al 1714-15, que el primer Borbó -amb una devastadora guerra de conquesta- els va reduir a la categoria de simples províncies de Castella.