Feia una humitat selvàtica i atropellant a mitjans d’agost. Al carrer, tothom era un perpetu brollador de suor i, malgrat tot, a mi em va venir de gust prendre alguna cosa calenta. Diuen que a l’enemic, com més a prop el tinguis, millor, i jo vaig decidir de beure-me’l: un líquid a alta temperatura en plena onada de calor potser em convertiria a mi mateixa en calor socarradora, i així ja no l’hauria de patir més. Era un pla sense fissures. Perquè allò que no et mata et fa més fort, i realment vaig tornar cap a casa amb un sentiment de benestar que no havia tingut en tot aquell estiu.
La sopa que vaig prendre és la sopa de wonton de porc, gambes i masago (ous de peix) que fan a Crestes Yan, un petit establiment on treballa una parella de Zhejiang que aquest pròxim novembre farà 1 any i que diuen que a través del menjar comparteixen allò que duen al cor des de petits. Aquest bol de sopa que demano és la mitja ració, on per 6 € suren 5 wontons i també diverses guarnicions: oli de sèsam, coriandre, cibulet, llenques de truita, gambeta seca i un envinagrat de la planta de la mostassa. La transparència del brou no està renyida amb el gust, d’una intensitat òptima que casa bé amb tota la gustositat que contenen les petites crestes, que són tot un exercici d’origami virtuós d’una pasta molt fina i molt delicada que les mans hàbils de la parella pleguen i repleguen amb mestria.
Novament, som davant d’unes pastes farcides (també es pot demanar mitja ració o la ració sencera, que contenen 5 o 10 unitats, i van dels 5 € als 10,50 €) que principalment contenen felicitat
Passa exactament el mateix amb les crestes pròpiament dites, que es poden demanar al vapor o a la paella, i també en sopa. Novament, som davant d’unes pastes farcides (també es pot demanar mitja ració o la ració sencera, que contenen 5 o 10 unitats, i van dels 5 € als 10,50 €) que principalment contenen felicitat: així com a cada pas en direcció a Crestes Yan jo regalimada suor, de cada mossegada que feia a les crestes en sortia joia i gaudi. Les fan de diversos farcits: de vedella i col, de porc i cibulet xinès, de pollastre i col, de porc, gambes i masago, de porc i alga nori i també de verdures (col, pastanaga i xiitake), que pot acompanyar-se de sopa vegana.
Aquests dos plats corresponen a dues visites diferents que vaig fer en el transcurs de pocs dies. Però ambdós vaig acompanyar l’àpat del mateix entrant, que m’ha agradat tant que he repetit a casa: una amanida de cogombre. Però no és qualsevol amanida de cogombre! Hi posen salsa de soja, vinagre, picant al gust, all, coriandre, cibulet, cacauets i oli de sèsam, i penso que me’n podria menjar un tanc sencer. Amb un amaniment similar, un altre dia demano l’orella de porc freda, i aprenc que aquesta combinació de condiments és a l’estil luwei. De la banda dels entrants vegetals també tenen edamame, wakame i amanida de patata ratllada amb aquest amaniment, i de la part càrnia, tenen vedella, llengua de porc i cuixa de pollastre. I a banda de tot això, encara hi ha fideus, saltats o en sopa, fets també allà mateix, i segurament serà el que tasti en la meva tercera visita.
Fan enviaments a domicili i la seva carta consta d’una senzilla guia ràpida que és molt orientativa per demanar, i també de tres combos confeccionats pensant en diversos clients: aquell que fa la primera visita, l’altre que vol tastar les especialitats i el grup que vol fer una comanda per compartir.