La segona victòria en dues setmanes de la ultradreta en un estat alemany, aquest diumenge a Mecklenburg-Pomerània Occidental, amb al voltant del 37% dels vots segons les enquestes a peu d'urna, posa de manifest que el resultat del passat 6 de setembre a Saxònia-Anhalt no va ser fruit de la casualitat, ni tampoc d'una situació regional a l'estat de l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA), que té Magdeburg com a capital. És cert que a Saxònia-Anhalt va assolir el 43,8% dels vots i es va acostar a la majoria absoluta, cosa que ara no ha succeït. Però la seva victòria porta aparellada una mala notícia l'efecte bumerang de la qual haurem de veure en els pròxims dies: el catastròfic resultat de la CDU i el qüestionament del canceller democristià Friedrich Merz.
Sembla bastant evident que el mapa electoral alemany s'està transformant a passos de gegant i això que les últimes eleccions federals van ser el febrer del 2025 i el canceller va guanyar les eleccions i va prendre possessió el mes de maig, al capdavant de l'aliança que més vegades ha governat Alemanya: CDU i SPD. Però el seu desgast és tan accelerat que comença a produir un cert vertigen en el mapa polític que es dibuixa al país germànic. En les anteriors eleccions regionals, fa cinc anys, a Mecklenburg-Pomerània Occidental, l'AfD es va situar en el 16,7% dels vots i a Saxònia-Anhalt en el 20,8%. En ambdós länder ha pujat més de 20 punts percentuals. En les altres eleccions que s'han celebrat també aquest diumenge, a la ciutat-estat de Berlín, ha quedat tercera, però s'ha situat en el 15% dels vots, més que doblant els últims resultats.
En aquest context no és estrany que les enquestes que estan sortint sobre futures eleccions a Alemanya ofereixin un escenari devastador per al partit de Merz
Bona part d'aquest resultat és clarament a costa de la CDU, a la qual està fent un set d'enormes proporcions. Tant és així que a Mecklenburg, un petit estat al nord-est d'Alemanya, a la costa del mar Bàltic, el partit de Merz es debat entre la desaparició i la permanència al parlament regional, ja que es mou en el límit del 5% dels sufragis, el mínim per tenir representació parlamentària. Si això passés, seria un fet inèdit en la història de la República federal. Però és que a Berlín també ha caigut vuit punts i perdrà el govern de la capital del país, en benefici de la coalició d'esquerres que lidera Die Linke. En aquest context no és estrany que les enquestes que estan sortint sobre futures eleccions a Alemanya ofereixin un escenari devastador per al partit de Merz, que apareix clarament superat per l'AfD per al voltant de 8 punts.
La millor notícia per al canceller és que fins a la primavera que ve no tindrà nous processos electorals regionals i, si supera la situació que viurà en els pròxims dies, comprarà temps. La pitjor és que no disposa de palanques per revertir la situació: economia, immigració i habitatge són tres lloses massa pesades perquè els electors que ha perdut puguin plantejar-se un retorn a la CDU. El malestar de les classes mitjanes no trobarà cap resposta a curt termini amb les polítiques del govern Merz i és molt probable que els seus socis de la socialdemocràcia de l'SPD comencin a sentir-se incòmodes amb un canceller que haurà d'estroncar la fugida de votants cap a l'AfD i ho farà amb polítiques que no seran del seu grat.