Segons Statista (un portal d’àmbit mundial sobre dades de mercat i de consum), el primer semestre de 2020 es van produir a tot el món 113.850 milions de visites a portals de venda per Internet. La xifra, que espanta una mica, és un 31% més alta que al primer semestre de l'any passat. Un augment com aquest sembla que es pot explicar per l’impacte de la pandèmia sobre la forma de comprar. Però de fet, la compra per Internet ja ve creixent fa temps, i probablement el coronavirus no ha fet més que accelerar una tendència sostinguda en el temps. La mateixa Statista indica que al 2019 la compra per Internet per part dels consumidors va sumar 3.530 bilions de dòlars i preveu que al 2022 s’enfili fins a 6.540 bilions, és a dir, pràcticament es doblarà. Si això passa no serà només per l’augment de consum, sinó per substitució de canals actuals pel nou, Internet.

Apropant-nos una mica més a casa nostra, Caixabank Research ha analitzat els pagaments amb targeta dels 13,5 milions de clients que el banc té a l’Estat, una base d’informació força representativa. En l’estudi que s’acaba de publicar, es compara el maig del 2020 (en estat d’alarma) amb el maig del 2019, i s’observa que la despesa en compra feta per Internet va passar del 13,8% al 19,8% del total. En canvi, la compra presencial als mesos de maig de 2018, 2019 i 2020, va anar baixant del 53% al 47% i al 40%. La institució ha fet la mateixa comparativa respecte al setembre i obté uns canvis molt menys accentuats, que indicarien l’excepcionalitat de la incidència de l’estat d’alarma (al setembre no n’hi havia), alhora que confirmarien que la tendència subjacent d’augment de la compra e-commerce és clara.

Passant d’Espanya a Catalunya, la Direcció General de Comerç acaba de publicar aquest novembre “Recodificant el comerç” a partir d’una enquesta a 806 compradors de productes (no de serveis) feta al juliol d’enguany. Per a la meitat dels compradors la crisi de la Covid ha fet canviar els hàbits, les preferències i la forma de compra. Resulten indicatives de la incidència de la Covid les dades de compra per Internet, segmentades per categories de producte comparant febrer i juliol d’enguany, per tant pre i post confinament: en producte fresc el percentatge de compradors a distància fa un salt del 12% al 23%; en altres productes quotidians passa del 22% al 29%; en  moda, que ja era molt alt, passa del 49% al 56% (Mango ja ven un terç per Internet); en equipament de la llar puja del 42 al 50%; en oci, cultura, electrònica i esport —els productes amb més implantació de la compra per Internet— se segueix creixent i es passa del 60% al 69%.

Segons el mateix estudi, l’augment de la compra per Internet s’explica perquè els que ja eren compradors per aquest canal han comprat més i han eixamplat les categories de productes de les seves compres; però també perquè durant el confinament s’hi incorporen nous compradors. Els portals generalistes tipus Amazon continuen essent el lloc de compra principal per Internet. Però també destaquen, amb molta compra ocasional les webs de botigues d’electrònica, de supermercats, de botigues de moda, de llibres, d’esports...    

L’augment de la compra per Internet sembla imparable, a remolc dels moviments que la impulsen, siguin les tecnologies de la informació, la logística o la pròpia oferta de productes que hi veu una nova via d’accedir al consumidor.

La pandèmia (amb les seves restriccions de mobilitat i amb la distància social que imposa) pot estar actuant de palanca d’un canal de compra que canvia el carrer comercial pel carrer d’Internet, que està obert 24 hores 7 dies a la setmana, que et mostra en pocs clics tota l’oferta existent per a una necessitat concreta, que permet comparar-ho tot i que et fa centrar l’atenció només en les botigues que t’interessen, entre altres coses. Per acabar-ho d’adobar, si vols, et porten la compra a casa.

Tot això ho diu algú que l’únic que ha comprat per Internet, i de manera puntual, és algun llibre o, en el passat, algun viatge. Però es clar, sóc d’una generació que ha crescut amb la compra presencial, mentre que les estadístiques de compra que he citat recullen la influència creixent de les generacions més joves... i l’empenta inesperada d’un virus que probablement ha accelerat una malaltia que pateixen molts comerços tradicionals.

Modest Guinjoan, economista.