Quan deixes fluir, tot es posa a lloc. Ho vaig aprendre en un monestir budista. No, home, no, és broma! No he estat mai en un monestir budista, m’ho ha ensenyat la vida. Doncs això, estava deixant fluir un dia qualsevol, el divendres dia nou de setembre a tres quarts menys cinc de set de la tarda, i vaig rebre una trucada. Em va semblar estrany que algú em truqués perquè, des de l’any 2001, no em trucava ningú; tot i així, com que soc una persona que m’agrada viure al límit, vaig contestar. No recordava gaire bé com es feia, només recordava que havies de prémer un botó de color verd i dir: "Sí digui?". El botó no hi era, vaig prémer el que més s’hi assemblava i després del meu "Sí digui?" em va respondre un home amb una veu molt greu. Em va dir que tenia un missatge per a mi. Li vaig preguntar si me l’enviaria per correu certificat o ordinari. Es va posar a riure —no sé per què—. Li vaig dir que, si me l’enviava certificat, era més segur perquè tens un número de seguiment per poder-lo localitzar en el cas que es perdi a mig camí. Va continuar rient. Seguia sense entendre per què. Al final, mosquejada, li vaig dir: "Així me l’enviarà certificat o ordinari?". "T’ho diré per telèfon, si no et fa res", em va contestar. M’hi vaig avenir; semblava el sistema més ràpid i segur. "Ens agradaria que escrivissis un article i fessis un vídeo cada dijous a ElNacional.cat.", va seguir. No m’ho esperava gens. Les cames em van fer figa i vaig començar a suar com si hagués fet un triatló. Quina gran responsabilitat, quina emoció, quins nervis, quina... podria seguir fins demà, però no seria bo ni per a mi ni per a vosaltres. Res, això, que em va fer il·lusió i els vaig dir que oi tant que sí, que endavant.

 

Així que aquí estic, davant de l’ordinador, escrivint l’article de presentació a 300 pulsacions per minut (per a alguna cosa m’havia de servir el títol de mecanografia). I ja no m’allargo més, a partir d’ara em podreu trobar a ElNacional.cat cada dijous amb un article i un vídeo que complementarà l’article. Els articles tocaran diversos temes d’actualitat amb un to allegro ma non troppo. Temes que preocupin a la societat i a mi (és clar). I el vídeo que acompanyarà sempre l’article tindrà una relació directa amb el tema que es toqui a l’article. Serà un vídeo curt en format TikTok, i utilitzaré les eines que ens ofereix amablement aquesta aplicació. Sé que ara mateix deveu tenir molts dubtes sobre com seran els articles i els vídeos, si encaixaran amb la vostra manera de pensar i de ser, si parlaré d’allò que us preocupa, si passareu una bona estona llegint els articles o mirant els vídeos... La resposta a totes aquestes preguntes la tindreu cada dijous a ElNacional.cat. I no em vingueu amb l’excusa que no teniu temps. Qui no té deu minuts al dia per gaudir i riure mirant un vídeo i llegint un article?

I ja per acabar-vos de convèncer, que segur que no cal, però "val més l’ou avui que la gallina demà", us deixo un petit vídeo on em presento oficialment i en el qual veureu el to i el format que faré servir.

Una salutació a tots des d’aquí. Fins dijous!