De la mateixa forma que m'hagués encantat espiar Guifré el Pilós quan inventà això nostre de les quatre barres sanguínies o sentir Lluís Companys cridant com un foll mentre proclamava l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, m'hauria plagut sobre manera assistir a la funesta reunió on algun crani privilegiat socialista va dirigir-se a Salvador Illa tot dient-li: "Colta, presi: què tal si celebrem la Diada d'enguany a Extremadura?". Suposo i escric que algú s'adreçà d'aquesta forma al Molt Honorable perquè dubto que una idea tan esperpèntica pugui ésser fruit de la imaginació del 133. Dissortadament, aquest heroi (qui sap si amb connexions sentimentals o purament eròtiques amb el far west de la Península) romandrà anònim, amb la qual cosa no podrem afegir el seu nom a la llista d'aquells servidors públics tan competents com els doctes funcionaris que han gestionat l'informe PISA.
La màxima instància del país diu que cal viatjar a Mérida o Badajoz —a banda de Madrit, on cada any també ens dirigim a fer el tifa— amb l'excusa de fer un homenatge als milers d'extremenys que emigraren a Catalunya el segle passat, per tal de reivindicar com a propi allò que els relliga amb llurs orígens (la justificació és perillosa, car suposo que —de seguir aquesta consuetud— ben aviat celebrarem el dia de la nació a indrets com ara Rabat o Bogotà). Segons deia aquest nostre diari abans-d'ahir mateix, hi ha un total de 100.000 residents al nostre país que tenen orígens extremenys, la majoria dels quals no deuen saber res d'aquesta iniciativa. D'entre els seus papis, Illa ha reivindicat Manolo Vital, famós conductor de l'autobús 47, al qual els espanyols regalaren un film retratant-lo com un cas de tossuderia, sense esmentar que la seva lluita sorgia d'uns sindicats d'arrel profundament catalanista.
Evidentment, la frisança del PSC per viatjar allà onsevulla per xerrar de Catalunya s'ordeix com una operació de portes endins amb l'objectiu de cauteritzar el vot més ètnic, amb la mirada posada en les pròximes municipals. No m'imagino el president Maragall, ni tampoc José Montilla, deslocalitzant la Diada d'aquesta forma tan delirant, pel simple fet que —pel socialisme anterior a l'article 155— els descendents d'extremenys que són a Catalunya, per coses de la vida, els tendim a anomenar simplement catalans. Que aquesta galindaina no es fa pensant en Extremadura ni en ordir ponts culturals sobre "lo que nos une" (en copy-paste exprés de la retòrica d'un invent anomenat Ciutadans) es demostra en el fet que la Junta d'Extremadura hagi dit que rebrà encantada el president els pròxims 16 i 17 de setembre a la seva regió, però que, de moment, no tenen la més reputa idea dels actes que s'hi ha programat.
La frisança del PSC per viatjar allà onsevulla per xerrar de Catalunya s'ordeix com una operació de portes endins amb l'objectiu de cauteritzar el vot més ètnic, amb la mirada posada en les pròximes municipals
Vaja, que per dir-ho ras i curt als extremenys els importa tirant a zero les polles en vinagre que ens inventem per anar-los a visitar, per molt que Salvador Illa els acabi duent un regal del tipus tortellet dominical o una novel·la de Mercè Rodoreda (traduïda a l'espanyol, of course, no sigui cas que hagin de llegir una altra llengua romànica bastant semblant a la seva!). No és casualitat que tota aquesta operació de compartir la Diada es faci també després de la crisi de Ceuta i amb Pedro Sánchez noquejat pel fet que el rei del Marroc hagi mostrat al món que pot planejar invasions demogràfiques a voluntat. Ara que des de Ripoll s'apel·la al vot català d'una forma sentimental i ètnica, és lògic que el PSC intenti respondre l'escomesa d'Orriols buscant bastir ponts amb el sud d'Espanya; en aquest sentit, es nota que el president Illa comença a estar envoltat de gent amb una cara d'Inés Arrimadas que fa feredat...
A pesar de tot plegat, aquesta nova Diada Extremenya pot tenir un caràcter innovador i àdhuc teatral, car serà interessant veure el president Illa explicant l'origen de la nostra festa a la presidenta extremenya María Guardiola, una política del PP allitada amb VOX que ha mostrat un interès més aviat intermitent per a la memòria històrica. En qualsevol cas, resulta estimulant veure com el Molt Honorable fa esforços per explicar-se davant de gent que no té el menor interès a escoltar-lo; jo d'ell encarregaria una bona empresa de càtering pels actes d'aquesta Diada out-of-context, puix que la nostra solidaritat amb la resta d'Espanya no s'ha de limitar al dèficit fiscal. També mereixen, pobrets meus, una ració de migas esferificades, que fa molt de poble innovador i acollidor ensems.