Els partits petits, l’últim fre a l’ascens de l’AfD a l’est d’Alemanya

La ultradreta alemanya afronta aquest diumenge una prova que pot marcar un nou punt d’inflexió en l’ascens de l’extrema dreta al país. L’Alternativa per a Alemanya (AfD) parteix com a clara favorita a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt, a l’est del país, amb prop del 40% dels vots en les enquestes. La incògnita ja no és qui guanyarà, sinó si la resta de partits serà capaç d’impedir que la formació ultradretana arribi per primera vegada al govern d’un estat federat alemany.

La distància amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) és considerable. El partit del canceller Friedrich Merz i del candidat conservador Sven Schulze se situa entre 17 i 20 punts per darrere de l’AfD en els sondejos. Schulze governa actualment el land en coalició amb els socialdemòcrates de l’SPD i els liberals de l’FDP, però els últims tenen poques possibilitats de continuar al Parlament regional.

Pactar o no pactar amb l'AfD?

El principal problema per als partits que volen mantenir l’AfD fora del poder és, precisament, aritmètic. La CDU rebutja qualsevol pacte amb la ultradreta, però també manté el veto a l'Esquerra, establert formalment pel partit des del 2018. Per evitar un Govern de l’AfD, per tant, els conservadors necessitarien mantenir la seva aliança amb l’SPD i sumar-hi els Verds. I ni tan sols aquesta combinació garantiria, segons les projeccions actuals, una majoria parlamentària.

Aquí és on entra l'Esquerra. La formació podria obtenir al voltant de l’11% dels vots i convertir-se en la peça necessària per evitar que l’AfD governi. Una entrada formal dels postcomunistes en una coalició liderada per la CDU sembla descartada, però es podrien explorar fórmules de cooperació parlamentària puntual.

La líder regional de l'Esquerra, Eva von Angern, no tanca aquesta porta. “En les últimes dècades hi ha hagut cooperacions puntuals i un espai en què es pot parlar”, va afirmar en una trobada amb l’Associació de la Premsa Estrangera, segons recull l’agència EFE. Von Angern es mostra convençuda que després de les eleccions hi haurà converses.

El rebuig de CDU a pactar amb l'Esquerra i amb l'AfD

La possibilitat, però, posa la CDU davant d’una contradicció difícil de gestionar. El partit ha construït bona part de la seva estratègia recent sobre el rebuig tant a l’AfD com a l'Esquerra. Acceptar-ne ara els vots, encara que sigui només per garantir la investidura o aprovar determinades lleis, podria provocar resistències dins del sector més conservador dels democristians.

No seria, tanmateix, una situació completament nova. A l’est d’Alemanya, la CDU ja s’ha vist obligada a acceptar suports puntuals de l'Esquerra per mantenir l’AfD lluny del poder als lands de Turíngia i Saxònia.

 Partits diferents, ideals compartits?

La gran incògnita és si Saxònia-Anhalt acabarà reproduint aquest escenari o si apareixerà una alternativa encara més complexa: la que planteja l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW). El partit, nascut d’una escissió de l'Esquerra, defensa trencar el cordó sanitari que els principals partits alemanys mantenen davant de l’AfD.

Wagenknecht, antiga dirigent del sector més radical de l'Esquerra, rebutja donar suport a un govern encapçalat per la CDU i proposa, en canvi, formar un executiu d’experts que negociï amb totes les forces amb representació parlamentària, inclosa l’AfD.

La proposta té especial rellevància perquè BSW i AfD comparteixen algunes posicions en política exterior, entre elles el rebuig a continuar enviant ajuda militar a Ucraïna. Però perquè aquesta fórmula pugui arribar a discutir-se, el partit de Wagenknecht necessita primer superar el llindar del 5% dels vots. Els sondejos, ara mateix, el situen per sota.

També el futur de l’SPD i dels Verds és decisiu. Tots dos necessiten superar aquest mateix llindar per entrar al Parlament regional. Si algun dels dos queda fora, les possibilitats de la CDU de construir una majoria alternativa a l’AfD es redueixen dràsticament.

L'AfD, el salt definitiu a la primera posició?

Això converteix les eleccions de diumenge en una cursa amb dues línies de meta. La primera ja sembla pràcticament decidida: l’AfD serà, previsiblement, la força més votada. La segona és molt més incerta: saber si els seus rivals podran sumar prou escons per impedir que la ultradreta faci el salt del primer lloc de les urnes al poder executiu.

Saxònia-Anhalt pot convertir-se així en un nou laboratori de la política alemanya. L’AfD no necessita necessàriament convèncer la majoria dels electors per acostar-se al Govern. Li pot bastar que els partits que volen barrar-li el pas siguin incapaços d’entendre’s.