Els lingüistes no havien treballat mai tant per un aparell d’estat com darrerament per a l’estat espanyol. I no perquè aquest tipus de feina els sigui nova, sinó perquè les giragonses lingüístiques són més escandaloses que mai de grosses com són les realitats que han de tapar, desmentir, dissimular o, de ser possible, directament inventar. Per tant, estic a l’espera de moltes coses dels resultats de les eleccions d’aquest diumenge, però la que més m’interessa és veure com s’anomena en l'oficialitat imposada de la realitat espanyola als diputats, i un senador, electes que van a dormir a la presó cada nit.

No sé com s’ho fa una democràcia, que ho sigui, per compaginar els drets polítics sense respectar-los. No sé com s’ho fa una democràcia per negar que els escollits en unes eleccions no puguin representar a la ciutadania que els ha triat. No sé com s’ho fa una democràcia per tirar endavant quan no respecta els principis democràtics.

I no només ho dic pel que passa als jutjats, ho dic també pel que passarà amb en Junqueras, en Romeva, en Sànchez, en Turull i en Rull i pel que ja ha passat i ara passa amb la Junta Electoral Central pel que fa a les properes eleccions del maig. Cada vegada que l’independentisme fa un pas endavant, plenament democràtic, ells en fan tres saltant-se la Constitució espanyola; sí cap altra, precisament la inviolable i sacrosanta carta magna espanyola, els drets humans i, per tant, també els drets polítics, o de la ciutadania o dels seus representants.

No sé com s’ho fa una democràcia per negar que els escollits en unes eleccions no puguin representar a la ciutadania que els ha triat

Fins ara, com que això anava de polítics catalans i catalanes, no passava gaire res. Tot plegat, el Govern de la Generalitat, el nostre Parlament i la ciutadania catalana no compten, som subsidiaris en un estat que no ha sortit de l’antic règim. Però clar, la cosa es complica cada vegada més, ara resulta que per molt que siguin catalans, són diputats del regne d’Espanya. Mala peça al teler, per molt que els sembli que això ho arreglen afinant-ho com fins ara, només amb les paraules ja s’hi faran mal.

Per si no n’hi havia prou, ara s’oposen que es puguin presentar a les eleccions europees en Puigdemont, en Comín i la Ponsatí. Encara no s’han assabentat que a la resta d’Europa també se’n fan de grosses, però no tant; com a mínim és necessari que no es noti. A banda, que és un principi bàsic intentar respectar la llei i que això no vol dir, tal com s’interpreta a Espanya, que la llei respecti les teves idees, desitjos i voluntats. Especialment si la fas servir per esmenar els teus fracassos electorals. Això als espanyols cal explicar-los-ho molt i molt bé, perquè de tant interpretar la llei a la seva manera es pensen a bastament no només que el que fan aquí es pot fer arreu, sinó que a més a més és el que està bé fer. Sé que tinc raó, perquè ja va passar amb les euroordres i ara amb la negativa que es puguin presentar a les llistes europees ciutadans catalans i catalanes, que no només són això, aquí és on se’ls desmunta la martingala, són també, en tant que espanyols i espanyoles, ciutadanes i ciutadans europeus.

Jordi Galves
República Belga (195) Catalunya en miniatura Jordi Galves
Marçal Sintes
Opinió Resultats: tres apunts Marçal Sintes