M’agradaria molt parlar de les mascaretes, perquè els que ja m’heu sentit abans sabeu que he estat especialment incòmoda amb aquesta mesura política disfressada de mesura sanitària. El miratge, en aquest cas, comença a caure des de Madrid, però és molt més encara el que s’ha de descobrir i no parlo pas dels miracles econòmics d’alguns. En canvi, és d’una altra revelació de la qual vull parlar avui. De fet, si alguna cosa ha de caracteritzar els temps actuals —i tant de bo sigui així—,  és la descoberta de totes les mentides amb què els Estats malmeten els drets de la seva pròpia ciutadania. Recordeu que servir només se serveix a la pàtria i/o a la butxaca i això no exclusivament, però sí especialment, és així a Espanya.

S’ha publicat una llista de ciutadanes i ciutadans catalans espiats, “presumptament”, pel govern espanyol. Han fet servir el programa de software d’origen israelià Pegasus que —suposadament—,  només es ven a Estats i els i les espiades han estat —que se sàpiga de moment—, 65 figures significades de l’independentisme.  No és nou, ja se n’havia parlat, però no s’havia confirmat, o en tot cas, no hi havia, més enllà dels indicis i les sospites, cap investigació seriosa sobre el tema. Ara l’ha posat sobre la taula The Citizen Lab, un centre d’investigació de la Universitat de Toronto, sobre  informació, drets humans i seguretat. Sort en tenim dels de fora.

Madrid, en boca del ministeri de l’interior ja s’ha apressat a dir que ells no en saben res, però aquest no és pas el tema. I no ho dic perquè és de Defensa de qui depèn ara el CNI, sinó perquè la resposta obligada encara que sigui per dissimular, hauria de ser “arribarem fins al fons d’una qüestió tan greu com aquesta”.

Fa molt de temps que es passen barreres democràtiques, i cada vegada tinc la sensació que se’n passen més, és possible que ja s’hagin passat totes. El més pervers de tot és que es traspassen en nom de la democràcia, ja sigui mirant cap a una altra banda o posant-se directament mans a l’obra. En això tots els partits espanyols són exactament iguals

A Espanya a on la degradació democràtica és molt grossa, no s’arriba a l’aprovat ni als discursos, perquè no es tenen clars ni els principis bàsics democràtics i, per tant, molt menys els grans ideals democràtics; tan alt és el nivell d’aiguabarreig al qual s’ha arribat en la vida política real. Ja veurem què fan al parlament espanyol i què fan al parlament català. I també què fa el Parlament Europeu, perquè hi ha eurodiputats espiats.

Ja veurem especialment què fan PSOE i  Unidas Podemos, als altres —vull dir VOX i PP i Ciudadanos— ningú els espera; però jo tampoc espero a l’esquerra espanyola. Entre altres coses perquè l’espionatge no només s’ha produït en l’època del PP, també en la del govern de coalició PSOE-Podemos. Fa molt de temps que es passen barreres democràtiques, i cada vegada tinc la sensació que se’n passen més, és possible que ja s’hagin passat totes. El més pervers de tot és que es traspassen en nom de la democràcia, ja sigui mirant cap a una altra banda o posant-se directament mans a l’obra. En això tots els partits espanyols són exactament iguals.

Als pobles sempre diem que tot s’acaba sabent en referència al fet que el món és més petit del que sembla, que les mentides tenen les cames febles, a banda d’alguna o d’algun bocamoll, i que les casualitats fan alguna mala —o bona segons a quina banda de la història estigues—, passada. Però en tot cas això no vol pas dir que s’acabi sabent com s’hauria de saber en un país democràtic. I no parlo pas que a més ens quedem només en l’escàndol i la indignació, que queden prou bé de maneres diferents, però no porten enlloc.

De fet, els mecanismes que la democràcia estableix com a vigilants de les lleis i dels mateixos Estats estan plenament contaminats i això ens ha quedat més que clar a Espanya, amb divisió de poders o sense. A banda, com deia abans no cal ni dissimular i senzillament se’ls barra el pas sense cap mena de vergonya. Es veten les comissions d’investigació com si res i no cal que sigui per un tema com el de l’independentisme, aquí tenim en primera persona el rei espanyol; o en tot cas es fan perquè siguin inoperants.  Ens pot semblar que tot plegat és pecata minuta al costat de tot el que està passant, i això és precisament el que volen que pensem per seguir fent impunement.