Marlaska té raó: la policia patriòtica va ser un càncer de la democràcia, però aquí s’acaba la veritat de la seva afirmació. Perquè hi ha dues afirmacions afegides que no són certes: una, que la seva creació i accions varen tenir com a únic responsable al PP; i dues, que el càncer està extirpat. I és aquí, en aquesta doble fal·làcia, on plora la criatura.
D’entrada, cal recordar que el PP va fer tota mena d’abusos gràcies a la inoperància, abstenció i silenci còmplice del PSOE, a qui ja li anava bé que el pes de la càrrega repressiva caigués en mans de la dreta. I això, fent una lectura amable de tot el que va passar, perquè la memòria amaga zones fosques. Per exemple, tota la barbàrie del 155 i la repressió que se’n va derivar va néixer d’un pacte entre Soraya Sáez de Santamaría i Alfredo Rubalcaba, “l’home d’estat” que va facilitar que el PP pogués estressar fins al deliri les regles de joc democràtiques. La frase coneguda, “és preferible vulnerar la democràcia, que perdre Catalunya: la democràcia la podem arreglar, Catalunya no la recuperarem”, donaria fe de la mentalitat socialista del moment, que no va qüestionar cap de les barbaritats del PP, ni la repressió policial del Primer d’Octubre, ni el despropòsit de les acusacions judicials, ni l’ingrés a presó dels líders catalans, vulnerant les pròpies regles de joc democràtiques, ni l’evident complicitat dels jutges amb la repressió política. I no només, perquè el PSOE va treure rèdits electorals retroalimentant-se de les mentides de la policia patriòtica, l’activitat de la qual coneixia perfectament. O vol fer creure que ho acaba de saber ara, després d’haver governat els darrers anys? Si, a més, afegim els abusos dialèctics, polítics i de govern del mateix PSOE, Pegasus inclòs, les coses estan meridianament clares. Certament, el PP va ser l’executor d’un cop a la democràcia del deep state per tal d’escapçar completament el moviment independentista, però la complicitat política, mediàtica i judicial, socialistes inclosos, va ser imprescindible.
Que ara el PSOE pateixi en pròpies carns els abusos d’aquest poder profund que decideix jugar amb les regles democràtiques com vol i que arriba a alterar la lògica política i parlamentària, no l’eximeix de la seva passivitat/complicitat del passat, ni dels errors que continua cometent. Tal vegada el problema més greu de la democràcia espanyola no és la persistent mentalitat repressiva que es manté en el nacionalisme espanyol, inalterable al pas del temps, i que ara té en el PP —i en el franquisme 2.0 de Vox— el seu màxim exponent. Tal vegada el problema és el socialisme pusil·lànime, acomodatici a aquestes perversions quan li remen a favor, i poruc quan s’hi ha d’enfrontar.
El PP va fer tota mena d’abusos gràcies a la inoperància, abstenció i silenci còmplice del PSOE, a qui ja li anava bé que el pes de la càrrega repressiva caigués en mans de la dreta
Siguem sincers. Què hauria passat si el PSOE s’hagués plantat davant la repressió policial desmesurada del Primer d’Octubre? Què, si no hagués avalat la barbaritat de la rebel·lió? Què, si hagués protestat davant la indecència d’empresonar la presidenta del Parlament o els Jordis? Què hauria passat si hagués defensat el caràcter polític del conflicte català, o s’hagués plantat a Europa davant dels deliris del PP i Ciutadans, en lloc de votar-los a favor? Què hauria passat si no hagués participat de la deshumanització, denigració i cacera contra el president Puigdemont, a qui ara li perdona la vida?
Que no ens facin combregar amb rodes de molí. Han tingut i tenen una responsabilitat directa en la situació precolpista que ara es pateix, sigui per complicitat, sigui per covardia. I el moment actual és paradigmàtic d’aquesta actitud pusil·lànime. Novament en format de pregunta: una vegada arribats fins aquí, què passaria si senzillament fes una llei d’amnistia completa, sense excepcions —terrorisme i traïció—, que situés en marcador zero els processos judicials contra l’independentisme? Que tindria un gran sarao als carrers de Madrid? Ja el té. Que la justícia patriòtica intentaria fer-la tombar? Ja ho fa. Que patiria un soroll mediàtic indecent i agressiu? Ja el pateix. Per cert, en aquest sentit, benvingut al club. Els catalans sabem molt bé què significa el tsunami mediàtic de la caverna, un tsunami del qual el PSOE ha participat alegrement.
En resum, i com vàrem dir moltes vegades, totes les agressions a les llibertats i a l’estat de dret que el PP va perpetrar contra l’independentisme es podien girar en contra d’altres moviments i partits polítics, i aquesta és la maquinària que ara pateix Pedro Sánchez, a qui li tenen tantes ganes com a Puigdemont. Posats en aquesta tessitura, no seria millor plantar cara i ajudar a denunciar i desmuntar el deep state, i no jugar al seu joc? Però, ves per on, el PSOE se’n va a Europa i vota a favor d’investigar les surrealistes ingerències russes dins l’independentisme, donant per bo un muntatge delirant de la policia patriòtica que en Marlaska assegura que ja no existeix. Què volen que els digui, entre covards, pusil·lànimes i còmplices, venen ganes d’enviar-los a cagar a la via!