D'aquí a pocs dies, Barcelona viurà un moment històric: la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família pel papa Lleó XIV en el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Per respecte a Gaudí, a la seva obra i al poble que la va fer i la fa possible, la benedicció hauria de ser en català.
Antoni Gaudí és el representant de la cultura catalana més internacional que mai hem tingut. Una de les figures més compromeses amb la llengua i la identitat catalanes. Ens en podem sentir profundament orgullosos. Gaudí vivia Catalunya com una comunitat històrica, cultural i espiritual. Formava part d'algunes de les entitats catalanistes més rellevants de la seva època: el Cercle Artístic de Sant Lluc, l'Orfeó Català, el Centre Excursionista de Catalunya i la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
Precisament, en un acte religiós organitzat per aquesta darrera entitat, Gaudí va ser arrestat l'11 de setembre de 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, per parlar en català. Tenia setanta-dos anys. Era un arquitecte admirat i respectat arreu. I, tanmateix, va mantenir la seva llengua davant la repressió i va protagonitzar un acte personal de defensa del català que avui continua sent un dels episodis més coneguts de la seva biografia. Gaudí no portava diners per pagar la multa i recuperar la llibertat i va escriure al rector de la parròquia de la Mercè demanant-li 75 pessetes. La multa era de 50. Les 25 restants les volia per pagar la sanció d'un venedor ambulant de fruita amb qui compartia cel·la. Quan aquell home li va demanar una adreça per retornar-li els diners, Gaudí li va contestar: "La caritat no es torna". Gaudí era un home profundament religiós, caritatiu i catalanista, i la seva obra està impregnada d'aquests valors.
L'edifici més català del món és, alhora, un temple destinat a tota la humanitat. La universalitat de la Sagrada Família neix del seu arrelament a la terra. La cultura i la llengua catalanes són les arrels d'aquest temple que és com un arbre. Les seves branques creixen i els seus fruits arriben a tot el món. Gaudí no arriba al món malgrat Catalunya. Hi arriba a través de Catalunya. La Sagrada Família és catalana, és mediterrània, és cristiana i és universal.
Gaudí defensava el català no perquè el considerés superior a cap altra llengua, sinó perquè era la seva llengua
Gaudí defensava el català no perquè el considerés superior a cap altra llengua, sinó perquè era la seva llengua. Era la llengua amb què s'expressava, somiava, pregava i estimava. Era la seva realitat natural. Per això la seva obra també parla en català. A la Sagrada Família, el català és molt més que un idioma. És una manera d'entendre la natura, la llum, la religió, la bellesa i l'espiritualitat. La Sagrada Família s'ha convertit en la gran ambaixadora internacional de la història, l'art i la cultura catalanes. Milions de persones arriben cada any a Barcelona i moltes coneixen molt poc la nostra terra. Encara avui hi ha visitants que desconeixen que el català és una llengua pròpia i no un dialecte, però marxen havent descobert una cultura, una història i una manera d'entendre el món a través d'una experiència única. Visitar la Sagrada Família és, sovint, una manera d'enamorar-se de Catalunya.
La Sagrada Família és la materialització més impactant de la nostra essència col·lectiva. Hem aconseguit construir l'església més alta del món i, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí, Barcelona viurà un dels moments més transcendents de la seva història recent. Per tot això, el text de la benedicció de la Torre de Jesús, per respecte, homenatge i reconeixement a Antoni Gaudí i al poble català, hauria de ser en català. Gaudí va arribar al món a través de Catalunya. La seva obra també. La història que escriurem a Barcelona els pròxims dies mereix ser explicada en la llengua de Gaudí.