Els usos dels espais han canviat: hotels de luxe que eren monestirs. Llibreries que eren capelles. En alguns indrets europeus, botigues de còmics que havien estat llocs sagrats, o fins i tot sales de ball i discoteques en antigues ermites. Alguns espais es tornen a revitalitzar amb propostes que aconsegueixen vincular-hi el passat i són fidels a la memòria.
És el cas de la Casa Adret —la casa més antiga de Barcelona—, que també es visita en rutes arquitectòniques per la ciutat. S'ha reformat i és una casa catalogada al call de la ciutat comtal. És part d'un antic palau que ja es va restaurar als anys seixanta. Les obres van recuperar el pati original, on es va construir una nova escala d'acer que retroba la presència imaginària d'una escala original medieval. Quan hi he dut els alumnes de Governança Global i Religions de visita, la fotografia obligada els situa als graons d'aquesta especial escalinata. L'edifici és del segle XII i fa deu anys es va deixar llest per inaugurar, el 2017, la Casa Adret.
Avui és un laboratori cultural jueu: concerts, visites, recitals, taules rodones, reunions de projectes europeus, presentacions de llibres, stand-ups de comèdia, cursos de cultura jueva… La gestió de l'entitat Mozaika (Associació Plataforma Mozaika per la Promoció de la Cultura Jueva de Catalunya) rau en els destinataris: jueus i no jueus, artistes i visitants singularitzen els públics. No és una illa enmig del call ni una excentricitat a la Barcelona multicultural. És un desig d'interculturalitat, de barreja fructífera de pòsits culturals diferents. Ells en diuen promoure "visions jueves múltiples, sense censurar posicions ideològiques, sempre que es mantingui l'ètica del respecte i la convivència".
Han nascut per popularitzar la cultura jueva i acostar-la a un públic més ampli, fent-la accessible i compartint dubtes i algunes certeses amb tothom que es vulgui acostar. Aspiren a "desfer prejudicis, estimular la curiositat, sacsejar el debat, les disciplines i els estils, tot navegant pels propis mars i més enllà, per esdevenir un punt de trobada amb l'art i la llibertat que faciliti la comprensió mútua, el diàleg i la pau".
No és una illa enmig del call ni una excentricitat a la Barcelona multicultural. És un desig d'interculturalitat, de barreja fructífera de pòsits culturals diferents
El context de discursos d'odi antisemites latents reclama construir ponts culturals i de coneixement mutu. Setembre, que coincideix amb l'any nou jueu, és també un moment marcat pels Dies Europeus de la Cultura Jueva. Els celebren diverses ciutats europees i enguany el lema és "Amor". Es programen activitats que presenten cançons, història de la literatura o del pensament que subratllen com s'ha declinat l'amor a la poesia ídix, la música sefardita i s'obren espais patrimonials per entendre l'amor cap a una llengua, una comunitat o una memòria compartida. Més enllà del gruix de la programació d'aquest cap de setmana, els dies culturals jueus mantenen el seu ritme. La propera cita destacada serà el 17 de setembre a la Casa Adret amb el concert Mar Sefarad, un projecte liderat pel duet format per Ofer Ronen i Layla Akbal. El repertori bascula entre les cançons sefardites, els piyyutim i les melodies de la tradició hispànica.
També s'ha dedicat una visita a saber com s'expressava l'amor a la Barcelona jueva medieval on s'evidencia que Barcelona va acollir durant l'edat mitjana la comunitat jueva més gran de Catalunya i de tota la Corona d'Aragó. Un nucli de gran transcendència històrica on, entre els carrerons del call barceloní, van sobresortir figures preeminents de la teologia, la filosofia, la poesia i la càbala. D'entre tots els habitants d'aquest entorn vibrant, però, el que va aconseguir més anomenada va ser Salomó ben Adret (1235-1310). Líder del judaisme català de la seva època, Ben Adret es va guanyar una autoritat com a mestre talmudista i jurisconsult. Amb el títol de Rabí de Barcelona, la seva influència va traspassar les parets de l'aljama i va servir tres monarques de la Corona de manera consecutiva —Pere II, Alfons II i Jaume II— com a màxim responsable dels afers jueus. Recuperar la Casa Adret ha estat ressituar el rabí líder i assessor medieval i també fer-ne espai per a projectes com HerStories, una iniciativa amb finançament europeu que recull la història de set dones jueves europees d'Alemanya, Polònia, Grècia, Espanya, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca. Les trajectòries d'aquestes dones reflecteixen l'impacte profund de la persecució, la deportació i la fugida, de la mateixa manera que bateguen gràcies a experiències de supervivència, resistència i reconstrucció personal. A través de la veu de set entrevistades, el projecte ha aconseguit reviure els records de la infantesa abans de la tragèdia, ens parlen del primer amor, de l'escola, de somnis, d'esperances i de les lluites quotidianes del dia a dia. Plegades, aquestes històries de vida mostren la riquesa i diversitat de l'experiència de les dones jueves, i es converteixen en un mirall de la mateixa història europea del segle XX. Un llegat de memòria compartida que conviu i es complementa amb propostes gastronòmiques, projectes de recerca, festivals de literatura jueva, publicacions i tallers de diàleg interreligiós al cor del nucli antic de la capital catalana.