El que estem vivint aquests últims anys sembla estar desbordant qualsevol previsió que pogués plantejar-se. La pandèmia ens ha agafat a tots absolutament despistats i ha fet que cadascú intenti entendre, assimilar i reaccionar com bonament pot davant la quantitat de qüestions d'inqüestionable rellevància que ens han caigut a sobre.

De sobte, la por, la incertesa, i les mesures que hem hagut d'anar complint han estat la principal prioritat de les nostres llars. Les altres coses han passat a un segon pla i cadascú ha intentat decidir amb base a la seva millor voluntat.

Tanmateix, els danys són aquí i trigarem a comprendre la seva magnitud. No només els que han tingut a veure amb la nostra salut, que han estat molts i no únicament a causa d'aquest nou virus que ha vingut a copar-ho tot, sinó perquè la sanitat pública ha col·lapsat i són centenars de milers les persones que han vist com les seves malalties, els seus problemes de salut, han quedat relegats, suposant un augment de la seva preocupació.

Els debats que s'han suscitat en l'esfera pública sobre la possibilitat d'accés universal a l'atenció sanitària també passaran factura. Ho veurem, ja que tota la situació de caos generada suposarà una reconfiguració del sistema públic. No tinc dubte d'això, ja que la gestió privada està aprofitant cada minut per treure profit de les debilitats de la gestió pública. Una batalla que molt probablement perdrem, perquè ens han dividit i ha calat en bona part de la societat allò que no tothom hauria de tenir dret a ser atès en igualtat de condicions.

Ho deia aquesta setmana l'anàlisi de The Economist sobre la situació de les democràcies al món. Dels 167 països que han analitzat, conclouen que en termes generals s'ha produït un retrocés en els dos últims anys causat per les mesures preses a causa de la pandèmia. I que s'ha produït, això em sembla important, una divisió en la societat entre els qui han assumit sense qüestionar res l'avenç expansiu de l'Estat en l'esfera individual, i la contraposició per part de qui defensen la llibertat individual i la seva capacitat per prendre decisions.

La ruptura social és sobre la taula, ja ho va avisar Owen Jones quan assenyalava que el consens social del començament de la pandèmia s'estava trencant al Regne Unit. Deia l'analista polític que era un error considerar que la gent que s'estava queixant per les decisions governamentals era "antivacunes" o "negacionista". I segons la meva opinió, tenia tota la raó.

S'ha produït una divisió en la societat entre els qui han assumit sense qüestionar res l'avenç expansiu de l'Estat en l'esfera individual, i la contraposició per part de qui defensen la llibertat individual i la seva capacitat per prendre decisions.

El temps posarà i traurà raons. Però el que tinc clar és que el debat social és necessari i no se li està donant lloc. La política segueix en la seva voràgine de lluita de partits, mentre la societat està plantejant unes qüestions de pes profund sobre la seva percepció del públic, dels drets i llibertats i sobretot, de fins a on pot immiscir-se el Govern de torn en allò que té a veure amb la teva llibertat individual.

Aquesta setmana hem vist com la intervenció de Joan Ramón Laporte en la comissió de la gestió de les vacunes al Congrés dels Diputats ha estat censurada per bona part dels mitjans de comunicació. Assenyalava El País en resposta a la carta d'un lector, que no havien donat cobertura a aquest fet per no considerar-lo "noticiable", ja que aquest expert donava arguments que anaven en línia amb els dels "negacionistes". Una manera de justificar una censura de la realitat, car una intervenció de tal magnitud, que s'ha fet viral a les xarxes i ha corregut pels telèfons mòbils de mig país no s'hauria de considerar com a una cosa "no noticiable".

Una altra qüestió pot ser que els interessos dels accionistes d'aquests mitjans de comunicació puguin veure's compromesos si donen veus als qui els assenyalen directament. Aquesta és la qüestió i hauríem de plantejar-nos de quina manera podem accedir a conèixer la realitat quan els principals mitjans estan esbiaixant la informació necessària que tenim dret constitucional a rebre. Una vegada més es vulneren els nostres drets més fonamentals.

Catalogar un expert de negacionista quan no ho és ve sent la tònica habitual que s'està aplicant als qui senzillament denunciem la vulneració de drets de tota la ciutadania amb l'excusa de la pandèmia i sense justificació real de base científica. Se'ns acusa de ser "negacionistes" quan no hem negat l'existència del virus, ni la seva perillositat en cap moment. El que denunciem té més aviat a veure amb les garanties dels processos, amb l'abús al debat necessari.

A Espanya l'han rebaixat a "democràcia defectuosa" i ja no pot presumir de ser una "democràcia plena" segons el que cataloga The Economist. Un clatellot ben donat, no només per la falta de renovació del Consell General del Poder Judicial, sinó per la quantitat d'abusos constants, que s'han produït en el nostre Estat: la llei mordassa continua viva, els exiliats catalans continuen sense poder trepitjar Espanya i la quantitat de censura i persecució als que no pensen com "haurien" de fer-ho és una constant.

S'ha estès l'odi entre la població, atiat per mitjans de comunicació que han obert una batalla campal contra els no vacunats. També contra els vacunats que critiquen les mesures dutes a terme, moltes d'elles ineficients en termes sanitaris i realment nocives en termes econòmics i socials.

Vivim una distopia que evidencia l'absurd de les ordres i dels qui les segueixen sense queixar-se. Potser això era part de l'experiment?

Ens han dinamitat com a societat i ara és evident que estem cada cop pitjor: som menys permeables a les opinions contràries al que creiem l'"única veritat". Un panorama que entristeix els qui defensem la democràcia, l'autodeterminació (la dels pobles però també la dels seus habitants), la del diàleg, la transparència i sobretot, la de garantir els drets de tota la població.

És una llàstima que denunciar tot això avui ens posi a la picota i ens titlli com a "negacionistes". Perquè som, precisament, afirmacionistes de les llibertats i la convivència sana entre tots.