Tal dia com avui de l'any 1840, fa 185 anys, a Barcelona, el líder obrer Joan Muns (Vic, 1819) creava la primera mútua obrera de la història de Catalunya i de la península Ibèrica. L'any 1840, a Barcelona i els pobles del pla, el sector industrial del tèxtil reunia una massa de 50.000 treballadors, que no disposaven de cap mena de prestació per malalties, accidents o atur. Aquestes contingències provocaven autèntiques tragèdies a les famílies obreres que, a causa de la inesperada interrupció dels salaris, es veien abocades a la més absoluta misèria. I quan el puntal econòmic de la família moria prematurament, es produïen tràgiques situacions d'indigència.
Joan Muns es va inspirar en els mecanismes de previsió que utilitzaven les confraries de pescadors d'altura (baleners, tonyiners) de la costa basca que pescaven a l’Atlàntic nord (Groenlàndia, Terranova) des de la centúria del 1400. I va impulsar la creació d'una mútua obrera que, inicialment, cobriria les contingències dels obrers del tèxtil i, posteriorment, s'expandiria a la resta d'activitats del sector industrial català. La Mútua rebia de cada treballador una aportació setmanal, que es descomptava del salari, per al pagament de contingències per malaltia o accident —de curta o de llarga durada—, per atur, per invalideses o per orfandat i viudetat.
La Mútua d'Obrers també va impulsar la creació de llocs de treball. Tot i les traves que li va imposar el govern espanyol del regent Espartero, l'any 1843 —tres anys després de la seva fundació— va obtenir un préstec de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona per a la creació d'una fàbrica. Va ser constituïda com una cooperativa i anomenada Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona. Aquesta experiència, tot i que va ser efímera —va desaparèixer amb la crisi global del 1848—, va ser un precedent molt positiu. Va donar feina a més de 200 treballadors i va pagar, durant la seva existència, més de 700 subsidis per malaltia, orfandat i viudetat.