Una de les coses que segurament no podia ni arribar a imaginar-se Donald Trump quan dimecres se'n va anar a dormir a les seves estances de la Casa Blanca és que, al cap de poques hores, i menys de quatre mesos després del seu accés a la presidència, un altre nord-americà el desplaçaria de ser el nord-americà més important del planeta. El seu ego infinit deu conviure malament amb el fet que el cardenal Robert Francis Prevost Martínez, nascut a Chicago, Illinois, de 69 anys, hagi estat escollit el 267è papa de l'Església catòlica i a més comparteixi la nacionalitat estatunidenca amb la peruana: va passar quatre dècades com a missioner de l'orde de Sant Agustí al país andí. Un nord-americà de naixement i peruà de cor, que és bon coneixedor dels problemes de la immigració i la pobresa, després del seu pas per la diòcesi de Chiclayo, a la costa nord del Perú, amb un PIB per càpita d'uns 10.000 dòlars l'any 2022, ha estat escollit per plantar cara per l'Església catòlica a tot el que Trump representa: ponts enfront de murs, pau enfront de guerra i fraternitat enfront d'hostilitat.

Fins i tot, com a catòlic, un pot dubtar sobre si va ser l'Esperit Sant qui va il·luminar els 133 cardenals reunits a la Capella Sixtina perquè escollissin Prevost a la quarta votació com a substitut de Francesc. Les primeres revelacions del conclave, segons una informació d'Il Corriere della Sera, apunten que el cardenal Pietro Parolin, diplomàtic i secretari d'Estat del Vaticà, va dominar les primeres votacions sense assolir els dos terços necessaris. A la tercera ronda, Parolin, originari del Vènet, hauria assolit 49 vots davant dels 39 de Prevost, una xifra insuficient que l'hauria portat a retirar la seva candidatura i obrir les portes de bat a bat al papa nord-americà. Un papa de Twitter, o d'X, per ser precisos, xarxa social que no havia abandonat i que, amb més intel·ligència que els que sí que ho han fet, li permetia prendre distància amb l'administració Trump i, sobretot, deixar-ne constància. L'abril passat, el compte va compartir un article sobre Kilmar Abrego García —el ciutadà salvadorenc que va entrar il·legalment als EUA el 2012, i la deportació del qual al seu país el 2025 va atribuir a un error administratiu el servei de control d'immigració i duanes dels Estats Units— i un text d'un bisbe auxiliar de Washington molt crític amb el govern federal, la seva política migratòria i la seva campanya de terror.

Davant d'aquesta espècie de dictadura de Trump i amb els demòcrates desapareguts, serà interessant el duel que es veu a venir amb el papa nord-americà

Sigui com sigui i davant d'aquesta espècie de dictadura de Trump, erigint-se en l'única veu dels Estats Units, i desapareguts els demòcrates de l'escenari públic, serà interessant el duel que no és gaire difícil de predir que, a la llunyania, es veu a venir. La broma estúpida i insultant del president publicant en ple dol per Francesc una imatge seva —generada per intel·ligència artificial— en què se'l veu vestit de Sant Pare i compartida pels comptes oficials de xarxes socials de la Casa Blanca, va originar la protesta de la Conferència Catòlica de l'Estat de Nova York, que el va acusar de burlar-se de la fe. Ironies del destí, el nou papa ha estat nord-americà, però evidentment no és ell. Ni el seu candidat, el cardenal Timothy Michael Dolan, de 75 anys, originari de Saint-Louis (Estats Units), que havia dirigit l'oració en la investidura de Trump. La frase "Déu escriu recte amb línies tortes" té, en aquesta ocasió, fins i tot, un punt d'ironia no exempt d'una certa pulla.