Suposo que, després de tota la pantomima de l’acord pel català i que l’administració Aragonès hagi tingut la pensada de cercar independentistes a l’Aragó, a hores d’ara ja no deu quedar cap ànima càndida que regali cap mena de credibilitat al Govern i als partits indepes. A risc de fer-me pesat (en aquesta tribu tan experta en l’inabastable i en les tasques hercúlies, és la senzillesa la que provoca una estranya al·lèrgia), repeteixo de nou que el problema de la classe política catalana en l’última dècada no ha estat la seva inaudita incompetència sinó la mentida, aquesta impunitat oceànica d’uns partits que han donat per descomptada la paciència crèdula d’uns electors a qui, d’ençà de l’1-O, només han fet que aixecar la camisa. També amb el tema de la llengua, amb un projecte de llei que, diguin el que diguin, empararà legalment un percentatge mínim d’espanyol a les aules.

La covardia és la germana petita de la impostura. D’ençà de la gestació de l’acord per la llengua, el Govern ha fugit d’estudi assumint aquest pas enrere d’objectivitat matemàtica i admetent, com les parelles desavingudes, que té problemes de comunicació; la cosa és tan greu que el president Aragonès s’ha endut els consellers de convivències al Palau de Pedralbes per fer veure que no passa res (la comunicació continua impecable; reunir el Govern de la Generalitat al dormitori d’Alfons XIII i Franco és de fucking genis; a la propera, reietons, aneu a un hotel i, a poder ser, eviteu el Juan Carlos). La podridura és general i la contaminació dels partits ha arribat a les entitats irònicament anomenades cíviques; fins i tot Òmnium ha celebrat que l’escola “estigui oberta a conèixer i reconèixer totes les llengües i cultures.” Es deuen referir a la suahili o l’indostànic. En fi, deixem-ho. 

Allò que impedeix l’alliberament de la tribu no és Espanya, sinó aquesta elit nauseabunda que us ha castrat els últims anys de vida amb un cinisme i una mala bava molt més alta que la dels nostres enemics. No els ho permeteu més. Que no ho tornin a fer. Llenceu el llacet groc a la brossa, no els voteu més i així, a partir d’aquí, podrem començar a canviar alguna cosa.

Doncs bé, vist el panorama, espero que ja no hi hagi ningú abraçant el sexe dels àngels ni la impostura dels barruts. “I ara què hem de fer?”, em diuen sovint els lectors, desesperats davant la intempèrie de l’independentisme. Doncs bé, començarem amb petits canvis d’abast poderós. Llenceu el llacet groc a la paperera. Aquest llacet no té res d’empàtic ni de solidari; és l’objecte pervers mitjançant el qual la classe política ha institucionalitzat la mentida. Llenceu-lo a la brossa, i així us desfareu d’un símbol que només ha servit per acatar el 155, intercanviar l’indult dels màrtirs polítics per retornar a l’autonomia i desplegar legalment una ocupació espanyola del país que ha començat amb la llengua i no pararà fins a colonitzar-nos el cervell. Si voleu començar a emancipar-vos i tornar a l’independentisme, sigueu valents i desfeu-vos de la Kriptonita.

Una vegada llençat i amb l’andròmina morta, us demano un segon pas ben senzill; no els torneu a votar mai més. Sí, sí. Heu llegit bé. Mai més. Quan arribin les properes municipals, us vindran amb que, si no ho feu, la dreta radical, la ultradreta i l’hiperfeixisme s’apoderarà del Parlament. Com que no poden exhibir cap mena de gesta governamental, només apel·laran a la vostra por. No hi caigueu, per molt que l’alternativa a la seva presència funesta sigui Colau, el PSC, VOX, o el mateix Ku Klux Klan. Un poble no pot ésser presoner del xantatge ni els votants ens hem de permetre la fraudulència d’escollir per eliminació. Això no és democràcia i, per altra banda, per tal de gestionar una colònia administrativa ja ens anirà prou bé amb Salvador Illa. L’important és llençar el llacet groc, no votar-los mai més dels jamais, i començar a renovar l’independentisme amb gent que no visqui del frau.

És normal que us costi. L’heu dut a la solapa durant lustres, exhibint-lo ben jolius en manifestacions multitudinàries i fins i tot us ha servit d’escut contra la tirania policial. Però allò que impedeix l’alliberament de la tribu no és Espanya, sinó aquesta elit nauseabunda que us ha castrat els últims anys de vida amb un cinisme i una mala bava molt més alta que la dels nostres enemics. No els ho permeteu més. Que no ho tornin a fer. Llenceu el llacet groc a la brossa, no els voteu més i així, a partir d’aquí, podrem començar a canviar alguna cosa.