D’ençà del tret de sortida del judici al Suprem, l’oligarquia independentista ha sabut del cert que no hi hauria una sentència tova i que la Generalitat l’aplicaria escrupolosament als centres penitenciaris que gestiona durant tots i cadascun dels anys que els presos polítics passin captius a la garjola. Tot i això, com ja és tradicional, el compàs d’espera fins a la decisió de Marchena i els seus adlàters ha permès als nostres líders guanyar temps per veure com s’empescaven noves formes d’enganyar els electors i d’exercitar-se en l’art de xutar la bimba ben endavant. De moment, ja sabem que la partitocràcia indepe té com a nou full de ruta demanar l’amnistia pels penats, la qual cosa hauria d’implicar que una majoria del Congreso declarés nuls tots els delictes pels quals s’ha acusat els governants catalans i els alliberés immediatament sense cap mena de càrrec ni antecedent.

En la situació actual, l’amnistia implicaria com a mínim el vot afirmatiu d’un PSOE que es troba molt més a prop del 155 que no pas del seu ideal federalista, liderat per un Pedro Sánchez que ha preferit repetir unes eleccions abans de pactar amb un partit com Podemos, només pel fet que Iglesias diu estar a favor d’un referèndum acordat a Catalunya. Amb una situació on manés la dreta espanyola suposo que no cal ni que us expliqui el pa que s’hi donaria. Ras i curt: somniar és gratis i molt recomanable, però abans veurem Santiago Abascal amb una estelada al Fossar de les Moreres que no pas una amnistia dels presos aprovada a les corts espanyoles. Però això als processistes tant el fot, car aquí el que es tracta és mantenir la flama encesa i la parròquia alegre; per això els partits s’han inventat la pamema de la mobilització permanent i l’andròmina aquesta del tsunami.

Després de la sentència mobilitzeu-vos i protesteu com us surti de l’ànima. Només faltaria. Però sigueu ben conscients que ens tornaran a deixar a l’estacada, que faran el possible per salvar-se i que acabaran abandonant-nos

Com ha dit molt bé Elisenda Paluzie, demanar una mobilització permanent al poble sense una acció política institucional forta i a l’alçada del sacrifici dels ciutadans (és a dir, amb un Parlament i un Govern declaradament incapaços de defensar l’1-O i la declaració posterior, per simbòlica que sigui) pot acabar cremant les energies dels independentistes i abocant la gent a la repressió per no res. Alguns ja vam cometre l’error de pensar que la dignitat i la resistència de la ciutadania durant l’1-O passaria per sobre la cínica parsimònia dels partits catalans. Però si en aquell moment –amb la comunitat internacional posant els ulls a Catalunya i amb una administració Rajoy debilitada per la mala imatge de les càrregues policials– els nostres líders ja van acovardir-se, incomplint tot allò que havien aprovat al Parlament, imagineu si enguany la cosa pinta gaire més esperançadora.

Ara servidor ja no en té cap dubte: els polítics processistes són ben capaços de tornar a enviar la gent a l’escorxador per salvar la seva imatge i continuar traficant amb les il·lusions legítimes del poble. Si ja va ser prou negligent deixar que la padrina es trenqués la cara al carrer mentre ells no tenien cap mena de planificació de de com fer efectiva la independència, ara que els aparells ideològics i les forces de seguretat espanyoles han tingut molt més temps per planejar una repressió més organitzada, abocar de nou la gent a la trinxera per defensar allò que ells no seran capaços de refermar és d’una mala llet i d’una misèria indescriptibles. I els partits encara tenen la cara dura de disfressar aquest nou acte de covardia anomenant-lo tsunami i posant-hi una cançoneta cursi de vergonya aliena! Sincerament, no sé com l’elit política catalana té estómac com per continuar dormint tranquil·la.

Després de la sentència mobilitzeu-vos i protesteu com us surti de l’ànima. Només faltaria. Però sigueu ben conscients que ens tornaran a deixar a l’estacada, que faran el possible per salvar-se i que acabaran abandonant-nos. A més a més, ara també comptaran amb l’ajuda dels Mossos i del conseller Buch, aquest gran gestor espanyol del gas pebre i les porres. Sé que és molt dolorós, però ho tornaran a fer. I tant que ho tornaran a fer. 

Marta Roqueta
Opinió Lliçons d’octubre Marta Roqueta
Gonzalo Boye
Opinió Especulant Gonzalo Boye