Quan Espanya va descobrir el món, el món estava esperant ser descobert. Perquè Espanya ho ha descobert tot. La justícia, la democràcia, la raó, la veritat, Déu, la Mare de Déu, el Diable. (Per si de cas, entengui's la ironia).

Espanya ha descobert allò humà i allò diví. I si no ho sabem encara és perquè encara no hem descobert tot el que en realitat és possible gràcies a Espanya.

Que els ho diguin als americans, que estan encantats de la sort que van tenir perquè els vam descobrir. Fins aquell dia en què vam aparèixer per allà, estaven sense saber què fer, sense saber qui eren ni com es deien. Necessitaven un déu que els digués que eren uns salvatges i havien de convertir-se. Perquè no tenien ànima, els pobres. No tenien consciència, no tenien ni idea de qui eren i el que era pitjor encara: no tenien ni idea de qui érem nosaltres. Divertidíssims. Jovials. Pacífics i respectuosos.

Que preguntin per nosaltres en qualsevol lloc del món, allà per on hem tingut el detall de regalar la nostra presència. Als Països Baixos no els deien als nens que venia l'home del sac, els deien que venien els espanyols. Érem així d'adorables.

I érem molt de la broma, perquè no em diguin que la Santa Inquisició no molava. Si és que mai no ens podran agrair prou la quantitat de coses meravelloses que hem fet. Perquè com diria Borrell, haver matat quatre indis, no té res a veure amb la sort que han tingut en conèixer-nos. Quan els fèiem el truc del mirallet i ens emportàvem el que ens donava la gana. Que per a això allò era nostre. I si algú deia que no, el trèiem del mig, que per a això teníem Déu de la nostra part.

Som adorables, i per això celebrem el dia de la raça. Que és el dia en què en alguns llocs ens estaran donant les gràcies eternament. Sobretot quan criden coses tan maques com "muerte al gachupín" en la celebració de la independència de Mèxic, coses que potser algú no sap. Perquè es pensen que ens agraeixen molt haver-los descobert.

Avui és el dia entre la celebració de la Hispanitat i la sentència a l'independentisme català, que potser també hi té alguna cosa a veure.

Jo fa molts anys que sento tal dia com avui l'himne de Riego i dic ben alt que no tinc res a celebrar.

I a partir de demà, menys encara.

José Antich
Editorial 12 d'octubre: res a celebrar José Antich
Joan J. Queralt
Opinió Desitjo equivocar-me Joan J. Queralt