Les casualitats fan que a la mateixa hora i el mateix dia prenguin possessió de les seves responsabilitats el Govern de Catalunya i el Govern d'Espanya. Així són les coses, qui podria vaticinar-ho?

Arriben rumors dels noms que Sánchez estudia com a membres de l'imminent govern. I segons la meva opinió, pot ser que es perdi una oportunitat formidable per afrontar els reptes des d'una perspectiva veritablement regeneradora i innovadora. Com aquell primer govern que va fer Zapatero, tan fresc i tan ple de cares noves. Això, segons la meva opinió, és el que necessitem. Estirar noms arxiconeguts, d'aquesta anomenada "generació tap", no em sembla la millor opció.

Sonen els noms de Carmen Calvo (exministra de Cultura), Margarita Robles (Justícia), José Luis Ábalos (Portaveu), Patxi López (Interior), Manuel Escudero (Economia), Josep Borrell (Exteriors), Meritxell Batet (Administracions Públiques), Cristina Narbona (Medi Ambient i Transició Energètica), Beatriz Corredor (Foment), Francisco Polo (Ciència i Innovació), Carmen Montón (Sanitat), al costat d'altres noms com Andrés Perelló, Mariluz Martínez Seijo, Pilar Cancela, Ibán García Blanco, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis.

Bàsicament, aquests són els noms dels qui han acompanyat Sánchez en la seva travessia pel desert i ara, arribats a aquest "oasi", són possibles noms per a la travessa en la imminent formació de govern. És cert que aquest tipus de "filtracions" solen estar carregades d'intenció: bé perquè es vol temptejar l'opinió pública, fins i tot els mateixos nomenats, i de vegades, és simplement inventiva periodística per generar soroll davant d'hores d'angoixant buit informatiu. Sigui com sigui, segons la meva opinió, l'ocasió potser requereix una estratègia una mica més trencadora. I no perquè tingui jo res en contra d'aquells noms, que en la majoria dels casos han estat companys meus de militància, i alguns, fins i tot, són persones per qui sento afecte personal i mantenim una relació molt entranyable. Per tant, no voldria jo que aquestes lletres poguessin semblar una crítica cap a ells ni cap a la seva vàlua o trajectòria. Més aviat les circumstàncies em fan pensar que el que podríem necessitar sigui aire, frescor, cares noves i sobretot, una bona aposta per perfils més enllà de sigles.

A hores d'ara crec que podem entendre i reconèixer que en gairebé tots els partits polítics hi ha perfils que són molt vàlids, que aportarien moltíssim a un projecte de país que s'enfonsa

L'actualitat política ens dona per reflexionar. I molt. Entre altres coses, l'enorme incapacitat que han tingut els dirigents polítics de fer la seva tasca, això és: política. D'ocupar-se i preocupar-se, més enllà dels seus interessos electorals, pel que al comú de la ciutadania li treu el son. Gestionar, en definitiva, el que és bé comú, això que el Partit Popular ha dinamitat a còpia de fondre's una milionada de diners de tots en els seus tripijocs. Ens preocupa la sanitat pública, l'educació, les pensions, tenir una feina amb la qual poder viure dignament, la situació dels treballadors autònoms, la maternitat, la violència de gènere, la llibertat d'expressió, la informació veraç que ens falta per part dels mitjans segrestats, l'aposta per la nostra investigació, per la nostra cultura, la convivència de tots els pobles que formen Espanya, el respecte i l'auge de l'extrema dreta. I tot això ens preocupa molt i ens urgeixen solucions dràstiques.

És important acabar amb la polarització de les actituds aparentment polítiques. A hores d'ara crec que podem entendre i reconèixer que en gairebé tots els partits polítics hi ha perfils que són molt vàlids, que aportarien moltíssim a un projecte de país que s'enfonsa. I no, un sol partit no té la veritat absoluta ni als millors. I sobretot ara, en aquest moment en què el PSOE no hauria de confiar-se i oblidar que no ha guanyat unes eleccions, sinó que pilotarà aquesta nau que estava a punt d'estavellar-se, gràcies al suport i a l'aposta de moltes altres formacions polítiques.

Convidaria el futur president, el senyor Sánchez, a pensar en perfils que són molt positius i molt respectats socialment. Persones que han fet la seva tasca de manera ètica i compromesa amb valors i principis que, per honestos i coherents, han brillat en la nostra societat. L'animaria a no ser sectari ni curt de mires. Hi ha molt potencial que s'hauria d'aprofitar precisament en un moment com aquest. L'ocasió ho mereix: i generositat amb generositat s'ha de pagar.

Deixin ja les sigles. No ens han portat fins aquí per continuar fent el mateix amb els mateixos

Irene Montero seria una magnífica portaveu. Ha demostrat àmpliament la seva vàlua; dona, jove i àmpliament preparada. Amb dots innegables de comunicació, frescor i compromís social.

Alberto Garzón seria un altre perfil a tenir molt en compte en l'àrea d'economia, per descomptat al costat de Manuel Escudero i Juan Torres, que tenen un magnífic perfil.

El coronel Pedro Baños podria ser un altre fitxatge excepcional en matèria de Defensa.

David Calle tindria molt a aportar en Educació, juntament amb perfils com Pedro Pablo Novillo.

David Fernàndez, Núria Parlon, al costat de Francina Armengol, Jon Iñarritu, Uxue Barkos o Ana Miranda són noms molt interessants per abordar la situació territorial. Comptar aquí amb experts en federalisme com Pérez Tapias, Ramón Cotarelo i Jaime Pastor seria d'agrair.

Abordar la Secretaria d'Estat de Comunicació és una de les tasques primordials per poder encarrilar el greu problema que pateix Espanya: la falta de qualitat en els seus mitjans informatius. Una periodista com Maruja Torres seria, sens dubte, una aposta molt positiva.

La cultura és una altra de les grans damnificades per l'era Rajoy. Replantejar-se un nou sistema que acabi amb el menyspreu sistemàtic de les nostres produccions seria molt necessari i positiu. Álex de la Iglesia tindria molt a dir.

Perfils com Íñigo Errejón, Teresa Rodríguez, Elsa Artadi, Mireia Boya haurien de ser molt tinguts en compte. Pensi, Sánchez, que tots ells, a través dels seus partits, li han donat suport a aquest govern. Sí, cadascú ve d'una formació, d'una ideologia. Però tots ells formen part d'una generació que s'ha guanyat a pols tenir veu i vot en tot el que succeeix. I a més, tots ells tenen clara una idea: és necessari desenvolupar un nou sistema on tots puguem conviure, repartint la riquesa de la manera més justa i sostenible.

Provin de parlar de república, segur que hi ha entesa. I sobretot, deixin ja les sigles. No ens han portat fins aquí per continuar fent el mateix amb els mateixos.