Es diu Claire Daly. És irlandesa i és eurodiputada des de juliol de 2019. Forma part de Els Independents pel canvi, integrats a l'Esquerra Europea. En la dècada dels vuitanta, Claire militava en el partit Laborista. La van llançar per "trotskista" acusada de practicar "entrisme". Sempre activa, des de la seva representació estudiantil a la seva afiliació sindical. Contestatària, inconformista i amb un discurs clar i contundent que sempre l'ha caracteritzat. Va fundar el Militant Labor, que passaria a conèixer-se després com a Partit Socialista. Representant els socialistes, va ser regidora durant dotze anys al comtat de Fingal i posteriorment va ser diputada per Dublín del Nord. El 2003 va estar un mes a la presó per protestar contra els impostos plantejats pel Govern. El Tribunal Suprem havia prohibit les protestes, però Claire va desobeir. I va ser detinguda juntament amb 21 persones passant un mes empresonats. Un any després va marxar fent el pas a Esquerra Unida. Tampoc no es va quedar callada llavors, quan Obama va anar a Irlanda. El va qualificar d'hipòcrita i criminal de guerra per parlar de pau mentre utilitzava drons per atemptar contra civils i per voler subministrar armes als rebels sirians.

El 2015 va crear la formació Units pel Canvi. Aquesta és la formació que representa al Parlament Europeu. I des del seu escó, sent una de les diputades més actives, ha defensat amb contundència les llibertats civils, els drets dels pobles i els drets humans. A Catalunya els seus discursos denunciant la repressió per part de l'estat espanyol es van fer coneguts. Sempre va mostrar solidaritat amb la causa catalana, recolzant les campanyes de denúncia pels presos polítics, els exiliats i per la resposta de les institucions espanyoles.

Claire ha parlat amb contundència en el Parlament en diverses ocasions aquests últims dies sobre la guerra a Ucraïna. Ha denunciat la hipocresia dels discursos polítics, de les resolucions buides de contingut, i sobretot, ha denunciat la grandíssima diferència en el tracte cap a les víctimes dels diferents conflictes que actualment existeixen. El seu discurs, realment vehement, fa reflexionar sobre el fet que es posi èmfasi en les institucions, els mitjans de comunicació i l'opinió pública per ajudar les víctimes del conflicte a Ucraïna (cosa perfectament plausible), mentre els éssers humans que estan en circumstàncies similars provinents de l'Afganistan, han estat absolutament silenciats, oblidats i abandonats.

Una valoració necessària, ja que amb aquesta guerra es perd la perspectiva entre tantíssims interessos. Les reaccions irreflexives no solen sortir bé. I jutjant pel que anuncien els dirigents, fa precisament aquesta sensació. Tot sembla una cursa per veure qui pot empitjorar més les coses. Com si no sabéssim tots que la situació, en cas de complicar-se cada vegada més, no portarà res de bo. Ni per a la població ucraïnesa ni per a ningú.

De veritat cal creure's que no hi havia manera d'evitar això? Cal creure que s'està fent tot el possible per part de la UE, l'OTAN i els EUA per acabar amb el conflicte armat? Però si no deixem d'afegir llenya al foc! El que denuncia la Claire ens hauria de fer pensar a tots. Com és possible que no s'hagi fet menció a altres persones que pateixen les guerres? Tan evidents són els interessos? En mans de qui som?

No hi ha manera de justificar una guerra. Com no hi ha manera de treure-li importància a cap. Em sorprenen els atacs que rebo en denunciar el que ha succeït també a Ucraïna durant els últims anys. Em sorprèn ser atacada quan critico l'actitud de l'OTAN, dels EUA i dels seus aliats. Sobretot la nostra, la d'Europa, que hauria d'haver aprofitat aquesta oportunitat per posar en relleu els que se suposava que eren els valors europeus: la diplomàcia, el diàleg, la cultura democràtica.

Desgraciadament, veiem el contrari: censura, lliurament d'armes a població civil i diners, mesures sancionadores que suposaran danys tremends a la població europea. Tot un autèntic disbarat que no beneficia absolutament ningú. I tot perquè Rússia respon a Ucraïna brutalment. De veritat cal creure's que no hi havia manera d'evitar això? Cal creure's que s'està fent tot el possible per part de la UE, l'OTAN i els EUA per acabar amb el conflicte armat? Però si no deixem d'afegir llenya al foc! El que denuncia la Claire ens hauria de fer pensar a tots. Com és possible que no s'hagi fet menció a altres persones que pateixen les guerres? Tan evidents són els interessos? En mans de qui som?

"No hi ha dubte d'això, vivim en temps d'una crisi catastròfica on les vides de persones civils innocents estan sent sacrificades en les guerres dels seus amos. Sí, a Ucraïna, però no només. Des de l'últim ple, desenes de milers de ciutadans afganesos s'han vist obligats a fugir a la recerca d'aliments i seguretat. Cinc milions de nens s'enfronten a la fam, una agònica i dolorosa mort. Un augment del 500% dels matrimonis infantils i la venda de nens per poder sobreviure. I ni una menció. Ni aquí ni en cap lloc. Ni una cobertura no completa en televisió, ni resposta humanitària d'emergència, ni plens especials, ni si més no una menció en aquest ple, ni delegacions afganeses, ni declaracions."

"Déu meu, s'han d'estar preguntant què converteix la seva crisi humanitària en irrellevant. Perquè què és el que els importa? És el color de la seva pell? És que no són blancs? Que no són europeus? Que els seus problemes venen d'una pistola o d'una invasió estatunidenca? És que la decisió de robar la riquesa del seu país la va prendre un president dèspota estatunidenc en lloc d'un de rus? Perquè, déu meu, totes les guerres són perverses i totes les víctimes mereixen suport. I fins que no ens posem d'acord en això, no tindrem cap credibilitat."